El ministre d'Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, ha acusat la Xina d'intentar comprar la influència dels països en desenvolupament, amb l'estratègia de la "diplomàcia de la vacuna", després que els asiàtics emprenguin una campanya per cobrir el 40% de la demanda global de vacunes contra la Covid.

Segons el ministeri d'Assumptes Exteriors xinès, el país ja ha distribuït dosis de les seves vacunes a 22 països, i ha prestat ajuda a més de 53, xifra que esperen augmentar a mesura que tanquen acords amb més països africans.

Vacunes amb denominació xinesa

Les vacunes xineses, desenvolupades per Sinopharm, Sinovac i CanSino estan sent distribuïdes a Àfrica, el Sud-est Asiàtic (Tailàndia, Cambodja, Laos, Indonèsia, Filipines, Malàisia i Birmània) i Llatinoamèrica (Mèxic, Brasil, Perú, Argentina, Bolívia, Colòmbia i Uruguai), mentre que a Europa només han arribat a Sèrbia i Hongria.

D'altra banda, la Xina també ha lliurat 10 milions de dosis de les seves vacunes al mecanisme Covax, que promou l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a evitar que la pandèmia es prolongui i més persones continuïn morint pel coronavirus.

Davant aquests prospectes, la premsa oficial xinesa no ha dubtat en treure pit, celebrant que “les vacunes xineses s'han convertit en una font de confiança perquè molts països lluitin contra la pandèmia. La Xina està complint amb la seva paraula de fer de les vacunes un bé públic comú que es distribueixi de manera justa i equitativa."

Crítiques amb denominació europea

D'es d'Europa, els alts càrrecs s'ho miren amb escepticisme. Malgrat trobar-se ells mateixos enmig d'acusacions i retrets per la distribució de les vacunes a Europa, diversos líders han trobat temps per comentar la gestió del gegant asiàtic.

El francès Le Drian va advertir la setmana passada que "fer fotos de vacunes en aeroports no significa tenir una política de vacunació". De moment, França, sense vacuna propia, ha administrat prop de 4 milions de dosis. El president alemany, on ja s'ha vacunat a més del 6% de la població, anticipa "enormes conseqüències per al nostre futur" arran de l'estratègia de països com Rússia i la Xina, a qui titllen d'aprofitar el "moment geopolític" de la crisi per establir la seva influència en els països en desenvolupament, en una mena de xantatge sanitari.

Per la seva part, el ministre d'Exteriors xinès Wang Yi ha negat rotundament qualsevol intenció camuflada, al·legant que "la Xina mai ha tingut metes geopolítiques en la venda de les seves vacunes. Mai ha fet càlculs per a treure benefici econòmic i no posa condicions polítiques". A més, els xinesos han retret als occidentals l'acaparament de recursos per fer front a la pandèmia i la seva falta de solidaritat.

Una qüestió d'equitat

Enmig de la controvèrsia, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha recordat que només deu països han acaparat el 75 % del total de dosis distribuïdes al món, evidenciant la manca d'un pla de distribució equitatiu. A més, ha mostrat una greu preocupació per la possibilitat que el virus segueixi mutant si no s'aconsegueix immunitzar a tota la població mundial, cosa que prolongaria "significativament" la pandèmia.

 

Foto principal: el ministre d'Exteriors xinès Wang Yi / Efe

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat