Roberta Metsola, eurodiputada per Malta, serà escollida aquest dimarts com a nova presidenta del Parlament Europeu. Metsola, que forma part del grup dels populars europeus, assumirà la presidència per als dos anys i mig restants de legislatura. La maltesa comptarà amb el suport dels socialistes i liberals europeus. Roberta Metsola esdevindrà, doncs, la tercera dona presidenta de la història de l'Eurocambra, després de les franceses Simone Veil i Nicole Fontaine, i substituirà el recentment traspassat David Sassoli al capdavant de l'hemicicle.
El grup dels Socialistes i Demòcrates ha anunciat aquest pacte a través d'un missatge a Twitter: "Hem arribat a un acord amb els populars europeus i els liberals (Renew Europe) per garantir una majoria estable fins a les eleccions de 2024". A més de la votació de Metsola, el que han segellat amb populars i liberals és "un document de treball amb aquestes prioritats: l'estat de dret, drets de les dones i compromisos en la dimensió social i normes fiscals". Paral·lelament, els socialistes expliquen que s'han assegurat "una forta representació institucional" del seu grup. Això es tradueix en una major presència en les vicepresidències de la mesa: passaran de tenir-ne tres a cinc.
Molts esperaven que el candidat del Partit Popular europeu a encapçalar el Parlament Europeu fos l'alemany Manfred Weber que, a més, és el líder del grup popular a la cambra. Ell mateix es va descartar i, aleshores, Metsola va impulsar la seva candidatura amb el suport del grup del qual forma part. La maltesa s'ha presentat com una representant "jove" i d'un país petit, com és Malta, situat al sud d'Europa, per a fer de "contrapès" a altres alts càrrecs de la Unió Europea.
Altres eurodiputats presenten candidatura
L'elecció d'un nou president del Parlament Europeu ja estava prevista en aquest calendari. És habitual que, en l'equador de la legislatura, hi hagi una nova votació per triar president. Abans del tràgic succés, David Sassoli, socialista i que també fou elegit fruit d'un acord amb populars i liberals, havia rebutjat la possibilitat de presentar-se a la reelecció. Altres eurodiputats que s'han postulat per a la presidència en aquestes darreres setmanes són l'espanyola Sira Rego, representant del grup de l'Esquerra europea; Kosma Zlotowski (Polònia), del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus —agrupació de la qual forma part Vox i altres partits d'extrema dreta—; i Alice Kuhnke (Suècia), dels Verds. Per tant, Roberta Metsola es garanteix el lideratge de l'Eurocambra amb el suport dels socialistes i liberals.
L'elecció de Metsola, de 42 anys, no està exempta de polèmica: els grups a l'esquerra dels socialistes els retreuen el suport a la maltesa perquè ella ha exhibit obertament les seves posicions antiavortistes. A tall d'exemple, el novembre de 2021 va rebutjar una resolució que condemnava les polítiques antiavortives a Polònia. També va votar en contra d'un text del juny de 2021 que instava a un enfocament "integral en el paquet integral de salut sexual i reproductiva" i posava al damunt de la taula mesures per a prevenir i evitar els "avortaments insegurs", emplaçant els països a vetllar per una atenció sanitària adequada.
Paradoxalment, una de les predecessores en el càrrec, Simone Veil, la primera dona presidenta del Parlament Europeu, va ser qui va impulsar precisament la despenalització de l'avortament a França.