La comissió especial sobre ingerència estrangera del Parlament Europeu ha aprovat un projecte d'informe que exigeix investigar "les connexions de Rússia amb l'independentisme català". El text aprovat aquest dimecres inclou una esmena de compromís pactada entre el Partit Popular Europeu, els socialdemòcrates i els liberals de Renovar Europa que reclama a les "autoritats rellevants portar a terme una investigació completa per aclarir completament el que ha passat". A més, l'esmena de compromís de les tres formacions inclou una demanda d'investigació sobre la presumpta ingerència russa a Catalunya, un punt que el projecte original no recollia. El document inicial es limitava a manifestar "preocupació" per "l'àmplia ingerència de Rússia en el moviment separatista de Catalunya".
L'esmena també demana al Centre d'Excel·lència per a la Lluita contra les Amenaces Híbrides que faci un "estudi del cas". El text aprovat pel comitè insisteix en la "preocupació" pel "finançament massiu de Rússia a partits polítics i polítics i expolítics" a països democràtics per "guanyar influència en processos interns" i, en concret, per la seva "àmplia interferència amb els moviments secessionistes en territoris europeus i a la UE".
Investigació a Catalunya
Pel que fa a Catalunya, "s'insta les autoritats competents que duguin a terme una investigació exhaustiva per aclarir plenament els fets i demana al Centre Europeu d'Excel·lència per a la Lluita contra les Amenaces Híbrides (CoE Híbrid) de Hèlsinki que dugui a terme un estudi sobre aquest cas concret". En 2021 i 2022, ja van tirar endavant a l'Eurocambra diverses peticions d'una investigació en profunditat dels contactes entre l'entorn del president Carles Puigdemont amb funcionaris russos, exagents d'intel·ligència i el net d'un espia del KGB a la recerca de suport, desvetllat pel New York Times, i que va quedar desacreditat.
El document en conjunt analitza l'amenaça de les ingerències híbrides i la desinformació i és el segon que realitza aquesta comissió especial en poc més d'un any en què s'incideix en la importància que la societat estigui conscienciada dels perills que comporten aquest tipus interferències. Entre una multitud de recomanacions específiques, l'informe insisteix Brussel·les que proposi una estratègia "multicapa, coordinada i horitzontal" que estigui correctament dotada de recursos financers per "equipar la UE i els seus estats membres amb la previsió adequada i polítiques de resiliència i dissuasió per afrontar totes les amenaces híbrides i atacs orquestrats per actors estatals i no estatals".