El president Carles Puigdemont va mantenir una reunió la vigília del 27 d'octubre del 2017 a la Casa dels Canonges a instàncies de Víctor Terradellas, exsecretari de relacions internacionals de CDC, amb dos ciutadans russos. A un dels quals se li ha atribuït el paper de representant del govern de Vladímir Putin. Aquest contacte, que explicava amb detall aquest diumenge El Periódico, sustenta el que s'ha anomenat la trama russa del procés, sobre la qual el jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, investiga Terradellas. Això no obstant, fonts de l'Oficina del president consultades per ElNacional, asseguren que Puigdemont no va donar cap credibilitat a les propostes que se li van plantejar en aquella trobada i que, de fet, tampoc "mai no va tenir cap prova de la identitat dels seus interlocutors, ni va donar cap credibilitat a la seva suposada representació oficial".

La informació de El Periódico explica que van participar a la trobada els ciutadans russos Nikolay Sadavnikov, a qui atribueix vincles amb el ministeri d'Exteriors rus i amb una empresa de Panamà, i Sergey Motin, del qual explica que va deixar sense paga un tractament a una clínica de Barcelona i posteriorment va morir de càncer. También hi hauria participat un català, Jordi Sardà Bonvehí, implicat en una suposada estafa sobre venda de gas a Ucraina, a més de Terradellas. Segons la versió de Terradellas que recull aquest diari, els suposats emissaris van oferir a Puigdemont ajuda econòmica de milions de dòlars i 10.000 soldats russos, mentre que en contrapartida reclamaven posar en marxa un sistema de criptomonedes a Catalunya i crear un gran nínxol mundial de moneda virtual.

Des de l'Oficina del president s'insisteix que Terradellas mai va actuar per encàrrec ni per indicació de ningú del Govern ni del que es va anomenar l'estat major del procés i que les seves gestions eren "estrictament personals" i al marge del full de ruta que s'estava seguint. Admeten que en una d'aquestes actuacions, Terradellas, acompanyat d'altres interlocutors a qui va presentar com a enviats russos, va explicar al president una proposta que "preveia un finançament de les necessitats de Catalunya durant el període de transició i eventualment un suport militar".

Sense credibilitat

"Cap de les propostes va merèixer credibilitat ni eren recomanables per a Catalunya", asseguren, tot recordant que el full de ruta del procés era i és estrictament no violent i europeista i que en aquell moment, la vigília del 27 d'octubre, ja s'havia decidit aprovar la declaració d'independència sense esperar el reconeixement internacional.

Aquestes fonts asseguren que el president no va donar cap credibilitat a la suposada representació dels seus interlocutors que, de fet, la conversa va tenir lloc a la Casa dels Canonges i no als despatxos oficials, on se celebraven les reunions amb representants dels països interessats en el procés d'independència, i que "no va existir cap encàrrec ni cap estratègia lligada a aquella trobada".

A més, subratllen que aquesta no va ser l'única proposta sobre finançament del període de transició que va arribar al president Puigdemont i insisteixen que totes van ser descartades pels mateixos motius. "Cap de les propostes tenia credibilitat i semblaven opcions oportunistes que en cap cas podien obeir a l'estratègia política fixada", asseguren aquestes fonts, que no amaguen el malestar davant de la filtració de dades que formen part d'un sumari suposadament secret.

La informació de El Periódico explica que a la reunió amb Sadovnikov no es va acordar res.