El país que mai dorm sembla, aquesta vegada, haver quedat a mitges: mig adormit, mig paralitzat. Als aeroports, els panells de sortides s’omplen de text en vermell que diu “cancel·lat”; al Congrés, les paraules ressonen com un eco buit. Els Estats Units afronten el tancament federal més llarg de la seva història –37 dies i sumant–, i el seu pols polític s’ha convertit en un joc de resistència que ja comença a tenir conseqüències molt tangibles.
El conflicte va esclatar l’1 d’octubre, quan demòcrates i republicans no van aconseguir aprovar el pressupost federal. El desacord gira entorn d’una qüestió central: l’extensió dels crèdits fiscals de l’Obamacare, un element clau per mantenir els subsidis a l’assegurança mèdica. Els demòcrates s’han negat a aprovar cap pressupost que no inclogui aquesta mesura, i segons una nova enquesta del KFF –un centre d’investigació en polítiques sanitàries– gairebé la meitat dels nord-americans els dona suport en aquesta postura.
Què diuen els americans sobre el bloqueig?
El 48% dels enquestats considera que els demòcrates han de mantenir-se ferms, fins i tot si això implica allargar el tancament del govern. Un percentatge gairebé idèntic, el 50%, creu que haurien de cedir per posar fi a la crisi. Aquest equilibri, que es manté estable des del primer dia de bloqueig, és poc habitual: en crisis anteriors –com la del 2013, quan els republicans volien desmantellar l’Obamacare, o la del 2019, amb el mur fronterer de Donald Trump– només una minoria veia justificat paralitzar el país per un objectiu polític.
Aquesta estabilitat en l’opinió pública ha reforçat la posició dels demòcrates. El senador Chris Murphy, de Connecticut, ho resumia així: “Seria molt estrany rendir-nos quan els americans ens demanen que resistim”. Mentre les enquestes els són favorables i les eleccions recents han confirmat el seu impuls, no hi ha gaires incentius per retrocedir. Però la realitat fora del Capitoli és cada vegada més crua.
Les conseqüències del bloqueig
L’efecte més immediat i devastador es nota al cel. A partir d’aquest divendres, l’Administració Federal d’Aviació (FAA) reduirà un 4% els vols en 40 aeroports dels Estats Units, i la xifra pujarà progressivament fins al 10% si no hi ha acord la setmana vinent. Això suposa milers de cancel·lacions diàries en ciutats com Nova York, Los Angeles, Chicago, Atlanta o Miami, que afectaran també les connexions internacionals.
Les raons són òbvies i preocupants: els controladors aeris i el personal de seguretat als aeroports són treballadors essencials que han de continuar anant a la feina, però no cobren el sou des de fa més d’un mes. Segons el sindicat nacional de controladors, cada dia n’hi ha més que renuncien o busquen altres ingressos per poder pagar les factures. “Estem veient un sistema sota tensió extrema”, advertia el director de la FAA, Bryan Bedford. Des de l’inici del tancament, s’han registrat més de 450 incidents de manca de personal a les torres de control.
Situació crítica
La situació és especialment crítica de cara a la temporada alta de viatges. Si el bloqueig persisteix, milions de passatgers podrien quedar-se a terra abans de les vacances de Nadal, amb un impacte econòmic que les aerolínies comparen a una tempesta massiva, però sense núvols ni trons. Mentrestant, Washington continua mirant-se el melic. Els republicans comencen a mostrar fissures i a insinuar possibles concessions sobre els crèdits fiscals, però encara no hi ha cap acord imminent. Els demòcrates, reforçats per l’opinió pública i el context electoral, no semblen disposats a cedir.
Així, mentre els polítics juguen la seva partida d’escacs, el país pateix la factura d’un bloqueig que ja no és només institucional, sinó també vital. Els EUA viuen, un cop més, la paradoxa de la seva pròpia democràcia: la llibertat de discrepar convertida en immobilisme col·lectiu.