Després de la seva fallida ofensiva aranzelària, el terratrèmol Donald Trump continua sacsejant el món. Els Estats Units han anunciat aquest dimecres investigacions comercials contra les economies de la Unió Europea, la Xina, Mèxic, el Japó, l'Índia, Corea del Sud i una desena de països més per determinar si les seves polítiques industrials i la seva capacitat productiva en el sector manufacturer perjudiquen la indústria estatunidenca. El representant comercial estatunidenc, Jamieson Greer, ha anunciat que s'avaluarà si les pràctiques d'aquests països són “discriminatòries” i obstaculitzen el comerç dels Estats Units. Si així ho determinen, Washington podria imposar mesures com aranzels o altres restriccions comercials.
Segons el govern dels Estats Units, en diversos sectors industrials molts països produeixen més del que poden absorbir els seus propis mercats, cosa que genera excedents que s'exporten a altres països. L'administració Trump sosté que aquesta exportació pot desplaçar la manufactura nacional estatunidenca i impedir noves inversions. L'Administració republicana sosté que amb aquestes recerques busquen enfortir la seva pròpia indústria, crear llocs de treball i reduir la dependència de les importacions, especialment en sectors considerats estratègics i cadenes de subministrament crítiques.
“Els Estats Units ja no sacrificaran la seva base industrial a altres països que podrien estar exportant-nos els seus problemes d'excés de capacitat i producció”, ha llançat Jamieson Greer. El representant comercial nord-americà ha alertat que el seu país ha perdut una capacitat de producció pròpia que s'ha quedat “preocupantment endarrerit respecte als seus competidors estrangers” en molts sectors econòmics. Greer sosté que la indústria nacional s'hauria "posat en marxa" si no fos per la importació estrangera.
A més de la Unió Europea i la Xina, les investigacions inclouen el Japó, l'Índia, Corea del Sud, Mèxic, Noruega, Suïssa, el Vietnam, Taiwan, Indonèsia, Malàisia, Tailàndia, Bangladesh, Singapur i Cambodja. El procés preveu consultes amb els governs involucrats, la recepció de comentaris públics a partir del 17 de març i una audiència prevista per al 5 de maig abans que es determinin possibles mesures comercials, com ara aranzels o altres restriccions comercials. Les indagacions es realitzen en el marc de la Secció 301 de la Llei de Comerç de 1974, una eina que permet al representant comercial Greer respondre a pràctiques estrangeres considerades injustes.
Aquesta nova maniobra de Trump es produeix després que el Tribunal Suprem del país, de majoria conservadora, anul·lés els aranzels impulsats pel republicà a nombroses economies estrangeres, en considerar que la Casa Blanca s'havia extralimitat. Un revés judicial davant el qual el mandatari nord-americà va implementar a finals de febrer un nou aranzel global del 10 %, emparat en la llei de Comerç de 1974 i de caràcter temporal per cent cinquanta dies. L'administració Trump ja ha expressat la seva intenció que els aranzels tornin a implementar-se i va avançar que buscarien alternatives per aconseguir-ho.
La Xina replica que les guerres aranzelàries no beneficien ningú i rebutja l'argument "fals" de Trump
L'acció nord-americana ja ha tingut resposta per part de la Xina. El portaveu del govern del gegant asiàtic Guo Jiakun ha expressat el seu rebuig "a tota mena de mesures aranzelàries unilaterals". Guo Jiakun ha asseverat que les guerres aranzelàries i comercials no beneficien cap de les parts i que ambdós països haurien de resoldre les qüestions pertinents mitjançant consultes "basades en la igualtat, el respecte i el benefici mutu". Així mateix, la portaveu xinesa ha replicat que el suposat “excés de capacitat” industrial xinès és un argument fals i que la Xina s'oposa que s'utilitzi com a pretext per a realitzar maniobres polítiques.
També s'ha pronunciat el Govern de Corea del Sud, que ha expressat que protegirà els seus interessos comercials. El ministre sud-coreà de Comerç, Yeo Han-koo, ha valorat que la mesura "sembla tenir com a objectiu restablir les mesures comercials" imposades per Washington i tombades pel Suprem dels Estats Units.