Estònia acusa els serveis d’intel·ligència russos d’haver ordenat un sabotatge contra una empresa de defensa del país que fabrica drons terrestres per a Ucraïna. El primer ministre estonià, Kristen Michal, ha assegurat aquest dimarts que l’incendi provocat el 15 d’agost a les instal·lacions de Milrem Robotics, a Tallinn, va ser una operació encarregada pels serveis especials russos.
"Avui podem afirmar amb total seguretat que l’incendi provocat a Milrem, a Estònia, la nit del 15 d’agost, va ser un acte de sabotatge encarregat pels serveis especials de la Federació Russa", ha afirmat Michal en un comunicat. Segons el govern estonià, la conclusió es basa en la investigació del Servei de Seguretat Interna d’Estònia.
Què se'n sap de l'incendi?
Milrem Robotics és una empresa del sector de la defensa que desenvolupa vehicles terrestres no tripulats i que subministra material a Ucraïna. L’incendi es va produir en un edifici de l’empresa al districte de Lasnamäe, a Tallinn. Els serveis d’emergències van controlar ràpidament les flames i no hi va haver ferits, segons les autoritats estonianes.
La investigació ha portat a la detenció de tres ciutadans lituans. Els dos primers van ser arrestats a Letònia el 17 d’agost i el tercer, l’endemà. Les autoritats letones van requisar diversos dispositius d’emmagatzematge de dades i objectes que podrien haver estat utilitzats per provocar l’incendi. Els tres sospitosos van ser extradits a Estònia entre el 17 i el 18 de setembre, segons el govern estonià.
Estònia, membre de l'OTAN
Per Tallinn, el cas forma part d’una campanya més àmplia de Rússia contra empreses i organitzacions europees que donen suport a Ucraïna. "L’acte de sabotatge forma part d’una campanya més àmplia de Rússia a Europa, destinada a intimidar-nos i obligar-nos a reduir el nostre suport a Ucraïna i la pressió sobre Rússia", ha afirmat Michal.
El cas té una rellevància especial perquè Estònia és membre de l’OTAN des del 2004. L’Aliança Atlàntica té actualment 32 membres i considera les activitats de sabotatge, espionatge i altres accions encobertes com a part de les amenaces híbrides que afecten els aliats. En els últims mesos, diversos governs europeus han denunciat un augment d’aquest tipus d’activitats atribuïdes a Rússia.
L'OTAN podria entrar en acció?
Això no significa, però, que l’incendi activi automàticament l’article 5 de l’OTAN, que estableix el principi de defensa col·lectiva davant d’un atac armat contra un aliat. El cas està sent tractat com un episodi de sabotatge i les autoritats estonianes no han anunciat cap resposta militar.
El ministre d’Exteriors estonià, Margus Tsahkna, ha assegurat que el país no es deixarà intimidar. "Juntament amb els nostres aliats i socis a Europa i més enllà, augmentarem la pressió sobre Rússia", ha afirmat. Tsahkna també ha defensat més sancions i un reforç del suport europeu a Ucraïna.
El director general del Servei de Seguretat Interna estonià, Margo Palloson, ha advertit que la possibilitat de nous episodis de sabotatge continua oberta. "Els serveis especials russos continuen intentant reclutar i influir en persones a Europa", ha afirmat, i ha assenyalat especialment les empreses del sector de la defensa i les organitzacions que donen suport a Ucraïna.
Rússia, per la seva banda, ha rebutjat les acusacions estonianes i ha qualificat de no fonamentades les conclusions de Tallinn, segons l’Associated Press. La investigació sobre l’incendi, però, continua oberta.