L'administració nord-americana no tancarà (per ara). El Congrés dels Estats Units ha aprovat concedir fons al govern del país perquè no es declari en bancarrota, evitant així entrar en un escenari d'incertesa. Tres hores abans de la data límit, el Senat ha donat el seu vistiplau a la proposta de la Cambra de Representants, que esquivava alguns dels punts més polèmics que havien fet impossible un acord abans d'aquest moment: un augment en l'ajuda econòmica a Ucraïna per la seva guerra amb Rússia i fons per fortificar la frontera amb Mèxic. La llei amplia el finançament per a qüestions clau de l'administració, però només durant 45 dies, fins al 17 de novembre.

A la Cambra de Representants, on té majoria el Partit Republicà, la proposta ha obtingut 334 vots a favor --209 de congressistes del Partit Demòcrata i 125 de republicans--. Un total de 91 representants republicans s'hi han oposat, molts dels quals pertanyen al grup d'afins a l'expresident Donald Trump i s'agrupen sota el paraigua de MAGA. Aquest col·lectiu ja ha mantingut nombrosos polsos amb el president de la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, que, malgrat ser del mateix partit, és considerat massa moderat pels extremistes.

El tancament de l'administració hauria tingut greus conseqüències per al funcionament del govern del país i també per a l'economia. "No vull ser part de l'equip que creu que l'única opció és tancar i no pagar les nostres tropes", ha afirmat McCarthy en roda de premsa després de la votació. "Prefereixo ser part d'un grup conservador que vol que les coses se solucionin". També els demòcrates han celebrat l'acord, remarcant-ne el caràcter "bipartidista" i la derrota del sector pro-Trump. "Els extremistes republicans de MAGA han perdut. Ha estat una victòria per al poble estatunidenc i és una rendició completa i total", ha afirmat el líder de la minoria demòcrata a la cambra baixa, Hakeem Jeffries.

Aquest acord suposarà un punt d'inflexió en la qüestionada figura de McCarthy dins del Partit Republicà. Molts membres de MAGA van oposar-se a nomenar-ho líder de la majoria republicana a la cambra baixa al gener i, fins i tot, van establir condicions per al seu nomenament, inclòs un canvi de les regles perquè qualsevol republicà pugui convocar una votació per destituir-lo, cosa que podria succeir després dels últims fets. Al juny, quan els Estats Units estaven a prop d'un incompliment del seu deute sobirà, McCarthy va arribar a un acord amb el president Joe Biden mitjançant el qual el Congrés va permetre que l'Executiu continués prestant diners per als seus deutes. El moviment va ser una galleda d'aigua freda per als legisladors afins a Trump, que va ser rebut com una traïció.

Ucraïna i la frontera sud, els punts calents

Sense l'acord, l'administració pública s'hauria quedat sense fons a partir d'aquesta mitjanit, amb el tancament de la majoria de les agències governamentals, museus i parcs nacionals, mentre que 1,3 milions de militars i centenars de milers de funcionaris haurien deixat de rebre el seu salari. A més, segons el banc Goldman Sachs, el tancament hauria pogut afectar l'economia estatunidenca, reduint el Producte Intern Brut (PIB) entre 0,15 i 0,2 punts percentuals per cada setmana que durés.

Ucraïna i la frontera sud eren els punts de major fricció entre demòcrates i republicans. Després d'oferir diverses propostes d'acord fallides, finalment McCarthy va apostar per treure aquestes qüestions del tauler de joc per aconseguir un suport bipartidista, malgrat el rebuig dels radicals del seu partit. El líder republicà va intentar divendres, sense èxit, aprovar un projecte de llei que hauria finançat a l'administració durant un mes addicional, però que contenia límits a programes d'asil i retallades a totes les partides, excepte a la de seguretat fronterera. Va ser rebutjada tant pels demòcrates com pels radicals del seu propi partit.