Donald Trump està dirigint la política exterior dels Estats Units pensant en els interessos del país o en les necessitats electorals del Partit Republicà? La pregunta cobra força quan falten menys de quatre setmanes per a les eleccions legislatives del 3 de novembre, una cita decisiva per al futur de la seva presidència. No és una sospita sense fonament. El prestigiós centre britànic d'anàlisi internacional Chatham House ja advertia a l'abril que Trump tenia incentius electorals per aconseguir un acord ràpid amb l'Iran, fins i tot amb el risc de fer concessions perjudicials per a la seguretat dels Estats Units. Ara, amb el cost de la vida entre les principals preocupacions dels nord-americans, els moviments de Washington amb Rússia i l'Iran tornen a plantejar el mateix interrogant: fins a quin punt les necessitats electorals estan condicionant les decisions de la primera potència mundial?
El nivell d'aprovació més baix del segon mandat
El rerefons de tots aquests moviments és l'economia. Les enquestes situen la inflació i el cost de la vida entre les grans preocupacions dels votants nord-americans. I una guerra al Pròxim Orient, les sancions contra Rússia o una nova crisi energètica poden acabar repercutint directament en el preu de la gasolina i en la butxaca dels ciutadans. Trump sap que els conflictes internacionals també es poden pagar a les urnes.
Les últimes enquestes ajuden a entendre les urgències del president nord-americà. Segons un estudi del Pew Research Center publicat aquest dijous, 8 d'octubre, només el 30% dels nord-americans aprova la gestió de Donald Trump, el nivell més baix del seu segon mandat, mentre que el 68% la desaprova. El més preocupant per al president és que el 44% dels electors assegura que votarà pensant a castigar-lo, davant del 19% que ho farà per donar-li suport. I els demòcrates avantatgen els republicans en vuit punts en intenció de vot al Congrés.
La política exterior tampoc no li proporciona gaire bones notícies. El 65% dels nord-americans desaprova la seva gestió de la guerra amb l'Iran, i només un 35% confia en la seva capacitat per prendre bones decisions internacionals. La desconfiança també afecta l'economia, un dels principals arguments amb què Trump va tornar a la Casa Blanca: només un 35% considera que pren bones decisions en aquest àmbit. Les dades dibuixen un president políticament desgastat, amb poc marge per assumir noves crisis i amb incentius evidents per presentar resultats abans del 3 de novembre.
De Rússia a l'Iran
Amb aquestes xifres sobre la taula, els últims moviments internacionals de Trump adquireixen una dimensió política que va molt més enllà de la diplomàcia. I el seu acostament a Vladímir Putin n'és un dels exemples més significatius. Trump ha parlat aquest divendres amb el president rus i ha anunciat un acord per facilitar el subministrament de dièsel rus als mercats. La iniciativa busca alleujar els preus dels combustibles, però també planteja una contradicció: mentre Washington intenta pressionar Moscou perquè posi fi a la invasió d'Ucraïna, obre una porta econòmica al Kremlin sense haver obtingut, de moment, concessions concretes per avançar cap a la pau. Però Trump necessita respondre al malestar dels nord-americans pel cost de la vida, i l'energia és una de les variables que més directament influeixen en la percepció de l'economia. Washington també argumenta que facilitar el subministrament de combustibles pot estabilitzar els mercats internacionals i contribuir a reactivar una negociació amb Moscou. Volodímir Zelenski ja ha advertit dels riscos d'aquest acostament. El president ucraïnès ha reaccionat amb indignació i ha advertit que pot afavorir Rússia sense garantir cap avenç cap a la pau. "És una decisió feble de socis forts", ha lamentat, en referència als Estats Units. "Sembla un regal d'aniversari per a Putin. És absolutament terrible", ha afegit el president ucraïnès, que considera que "aquests regals a Putin no portaran la pau ni cap benefici al món civilitzat", ha advertit, i creu que "permetre que Rússia vengui productes petrolífers és invertir en una guerra que s'ha d'acabar, no prolongar".
Si l'acostament energètic a Putin planteja interrogants, el cas de l'Iran encara estableix una connexió més explícita entre política exterior i calendari electoral. Aquest dijous, Trump va assegurar que els Estats Units no tornaran a atacar l'Iran abans de les eleccions del 3 de novembre, després que transcendís que el Pentàgon havia estudiat opcions per reprendre operacions militars a gran escala. La decisió situa directament la cita electoral dins del debat sobre quant es podria produir una nova escalada bèl·lica. La decisió evita una nova escalada militar que podria disparar els preus del petroli i perjudicar encara més les economies familiars nord-americanes. Però també planteja una pregunta incòmoda: si hi ha raons estratègiques per reprendre una ofensiva, per què la data de les eleccions hauria de condicionar-la?
Segons alguns analistes, la resposta s'amaga en el fet que Trump ha de gestionar dues pressions diferents. D'una banda, mantenir la capacitat de dissuasió militar dels Estats Units i evitar que l'Iran reforci la seva posició estratègica. De l'altra, impedir que una nova ofensiva dispari els preus energètics o prolongui una guerra impopular. La contenció anunciada abans de les eleccions pot respondre a consideracions militars i diplomàtiques legítimes, però també té una utilitat electoral evident: evita, almenys temporalment, un nou factor d'incertesa econòmica i política.
Gaza, una pau proclamada que continua sense arribar
El tercer escenari és Gaza, on aquest dissabte es compleix un any de l'entrada en vigor de l'alto el foc impulsat per Washington sense haver aconseguit posar fi a la violència. Trump va presentar aquell acord com una fita històrica de la seva diplomàcia, amb la promesa d'obrir una nova etapa de pau al Pròxim Orient. Dotze mesos després, però, el balanç és molt més complicat: els ostatges han estat alliberats, però Israel continua atacant la Franja, la reconstrucció pràcticament no ha començat i bona part dels compromisos polítics continuen bloquejats. Segons Associated Press, més de 1.400 palestins han mort en atacs israelians des de l'inici de la treva, d'acord amb les xifres del Ministeri de Salut de Gaza. Israel condiciona nous avenços al desarmament complet de Hamàs, mentre que l'organització palestina reclama que aquest procés vagi acompanyat de la retirada israeliana.
Trump necessita presentar resultats diplomàtics, però Israel manté els seus objectius militars i Benjamin Netanyahu també afronta una cita electoral decisiva el 27 d'octubre i ha rebutjat aspectes del pla de Trump que considera incompatibles amb les seves exigències de seguretat. Dos dirigents amb urgències electorals i interessos polítics que no sempre coincideixen, enmig d'un conflicte que continua castigant la població palestina. La resistència del primer ministre israelià evidencia que els càlculs electorals no són exclusius de Washington. També els aliats dels Estats Units poden condicionar el desenvolupament dels acords internacionals segons les seves necessitats polítiques internes.