Victòria històrica de l'independentisme a la Polinèsia Francesa. L'arxipèlag, que es troba enmig de l'Oceà Pacífic, ha celebrat aquest diumenge la segona volta de les eleccions legislatives, en què s'hi ha imposat el partit Tāvini Huiraʻatira, partidari de la independència de França. I ho ha fet amb comoditat: la formació s'ha emportat un 44,3% dels vots, pràcticament doblant els suports aconseguits ara fa cinc anys. El sistema electoral de la Polinèsia Francesa reparteix proporcionalment dues terceres parts dels diputats, mentre que l'altre terç va al partit guanyador. D'aquesta manera, Tāvini s'ha fet amb 38 dels 57 representants a l'assemblea parlamentària, el que significa una majoria absoluta per als independentistes.

En els últims anys, les opcions sobiranistes no havien recollit gaire suport a les urnes, i sempre s'havien imposat els partidaris de mantenir l'statu quo actual, basat en l'autonomisme. Però aquest diumenge, el partit governant Tāpura Huiraʻatira, proper a l'espai ideològic d'Emmanuel Macron, ha patit un gran revés per part dels independentistes. Això significa que Édouard Fritch deixarà de presidir les illes, i previsiblement passarà el relleu a Moetai Brotherson.

La Polinèsia Francesa està composta per més d'un centenar d'illes en què hi viuen prop de 280.000 habitants. El territori va començar a acostumar-se a les visites dels europeus a partir del segle XVI, abans de ser annexionat per França sota la forma de protectorat des del 1842. La seva categoria ha anat canviant des d'aleshores per fer front als reclams autonomistes i independentistes, convertint-se en territori d'ultramar el 1945, col·lectivitat d'ultramar el 2003, i país d'ultramar des del 2004 --l'únic indret francès amb aquesta designació--. Demogràficament, gairebé un 85% de la població té herència polinèsia plena o parcial, mentre que un 12% són europeus.

Una tendència que porta cap al referèndum

L'auge de l'independentisme a la Polinèsia Francesa ja va deixar-se entreveure l'any passat, quan Tāvini Huiraʻatira va fer també història a les eleccions legislatives franceses. Per primer cop, la formació d'esquerres va emportar-se els tres diputats que pertoquen per a l'arxipèlag a l'Assemblea Nacional Francesa. En les anteriors eleccions, el partit només havia obtingut un representant.

En una entrevista de fa un mes, abans de la primera volta electoral, el pròxim president Moetai Brotherson va explicar que el camí de la Polinèsia Francesa cap al ple sobiranisme seguiria "tots els mitjans democràtics i legals, sense cap violència". "La independència mai s'imposarà, serà una elecció que faran, o no faran, els polinesis al final d'un procés d'autodeterminació", va dir. Així doncs, Brotherson es planteja encetar un procés per negociar amb el govern francès de quina manera la població insular podrà escollir el seu futur. Un camí que ha de portar, creu, a un referèndum d'independència. "Inevitablement, hi haurà un acte d'autodeterminació al final d'aquest procés i seran els polinesis qui triaran".

Moetai Brotherson tindrà un exemple a seguir: el de Nova Caledònia. Després d'arribar a un acord amb el govern francès, aquesta col·lectivitat d'ultramar va aconseguir pactar tres referèndums d'independència gairebé consecutius, però cap d'ells va donar resultat. El primer, celebrat el 2018, va aplegar un 43% de vots a favor de la plena sobirania; mentre que dos anys després el percentatge va baixar fins al 34%. Un any després, només un 3,5% d'electors s'hi van decantar a favor en una votació marcada per l'elevada abstenció, a causa del boicot dels grups independentistes. Tot i això, Emmanuel Macron va reconèixer els resultats i va celebrar el 'no' a la divisió, amb un clam per construir "un projecte comú" entre els dos territoris un cop superada "l'alternativa binària entre el 'sí' i el 'no'".