L'ex primer ministre israelià Benjamí Netanyahu confirma la seva victòria electoral amb el 97% dels vots normals escrutats i aconsegueix la majoria necessària d'almenys 60 diputats a la Knesset per poder formar govern amb el seu bloc de partits d'extrema dreta i ultraortodoxos. Segons les dades del Comitè Electoral Central, que ha comptat més de 4 milions de paperetes dels comicis d'ahir, el partit dretà Likud de Netanyahu seria primera força amb 31 representats, i tindria una àmplia majoria de 65 escons per tornar al poder amb el suport dels ultradretans de Sionisme Religiós, que n'obtenen 14, i de les dues formacions ultraortodoxes, que en sumen 20. En el recompte total ja s'ha arribat a gairebé el 85% dels vots escrutats, si bé aquest inclouen unes 500.000 paperetes de vots a distància, que triguen més a revisar-se.
Fracassa el bloc anti-Netanyahu
El bloc anti-Netanyahu que lidera l'actual primer ministre en funcions, Yair Lapid, ha quedat molt per sota de l'exmandatari. D'aquesta manera, i si els vots a distància no fan variar els resultats, l'amalgama de formacions de dretes, centre i esquerres que encapçala el mandatari es quedaria amb 50 escons. El partit centrista de Lapid, Yesh Atid, seguiria com a segona força amb uns 24 escons, però la formació aliada esquerrana Meretz no supera ara com ara el llindar del 3,25% de vots per a obtenir representació. Això restaria al bloc anti-Netanyahu 4 escons. D'altra banda, el partit àrab Balad està també prop d'arribar al llindar electoral mínim, encara que ara com ara no l'aconsegueix. Juntament amb Meretz, si aquest partit filament tingués representació parlamentària, podria modificar de nou la correlació de forces.
Cinc eleccions en tres anys
En el context d'un període de gran inestabilitat política, amb cinc eleccions en poc més de tres anys i mig, el Likud es presentava com l'únic partit capaç de garantir un govern estable, amb la figura de Netanyahu com la d'un líder sòlid, malgrat que encara està pendent de resoldre's el judici per tres casos de corrupció. En el pla econòmic, el líder conservador ha promès un pla d'emergència per controlar la inflació que afecta l'electricitat, l'aigua o la gasolina, a través de la baixada de preus i la reducció d'impostos, informa Efe.