Benjamin Netanyahu, líder del partit Likud, ha guanyat les eleccions a Israel amb 30 escons, segons els sondejos a peu d'urna, i amb la suma del bloc de formacions que li donen suport sumaria 62 escons, fet que permetria a l'actual líder de l'oposició recuperar el càrrec de primer ministre, que ja va ostentar en els períodes de 1996-1999 i 2009-2021. La majoria per al Likud només perillaria si el partit àrab Balad superés el llindar del 3,25 % de vots necessari —segons els sondejos es troba al 3,1 %, per tenir representació, ja que reduiria el bloc de Netanyahu a 60 escons, un per sota de la majoria.
L'actual primer ministre, Yair Lapid, líder del partit Yeix Atid, hauria obtingut 23 escons, 6 més que en les últimes eleccions, però el bon resultat no li garanteix poder formar govern, ja que el bloc que li dona suport només sumaria 54 escons. El Partit Sionista Religiós, d'extrema dreta, seria la tercera força amb 14 escons, 8 més que en els últims comicis. El Partit de la Unitat Nacional, liderat per Benny Gantz, n'hauria aconseguit 12; el Xas, partit dels ortodoxos sefardites, 10 escons; el Judaisme Unit de la Torà, partit dels asquenazites ultraortodoxos, 7 escons, i el Partit Laborista Israelià i el Meretz n'haurien obtingut 5 i 4 escons respectivament. Els números encara poden ballar i no es coneixeran els resultats definitius fins divendres.
Netanyahu podrà governar en una coalició amb partits religiosos
En el context d'un període de gran inestabilitat política, amb cinc eleccions en poc més de tres anys i mig, el Likud es presentava com l'únic partit capaç de garantir un govern estable, amb la figura de Netanyahu com la d'un líder sòlid, malgrat que encara està pendent de resoldre's el judici per la imputació tres casos de corrupció. En el pla econòmic, el líder conservador ha promès un pla d'emergència per controlar la inflació que afecta l'electricitat, l'aigua o la gasolina, a través de la baixada de preus i la reducció d'impostos.
Netanyahu haurà d'assegurar els suports que li permetin formar la majoria de 61 escons a la Knesset, que en té 120. Tindrà poc més d'un mes per intentar formar una coalició per governar el país, donat que la fragmentació al Parlament requereix pactes per tal de formar una majoria. Una qüestió que no és fàcil, ja que l'espectre polític a Israel està travessat per múltiples eixos que van molt més enllà del clàssic eix esquerra-dreta, i la religió, l'ètnia i, per descomptat, el conflicte palestí, juguen també un paper clau en la representació ideològica dels partits. Amb tot, el suport o el rebuig cap a la figura de Netanyahu també ha aparegut en els últims anys com un factor clau en si mateix, i podria determinar els suports de coalició.
En aquest context, el Partit Sionista Religiós, considerat d'extrema dreta, se situa com el principal possible aliat del Likud. El seu líder, Itamar Ben Gvir, ja havia reivindicat el seu suport a Netanyahu per tal que el govern fos "totalment de dretes". A més, Gvir ha proposat una reforma de la legislació judicial, que entre altres coses, promou vetar la investigació per sospites de corrupció a persones amb el càrrec de primer ministre en funcions, una reforma que aplicaria de forma retroactiva, de manera que, en cas d'implementar-se, podria anul·lar el judici de Netanyahu. Amb la reforma també pretén anul·lar els delictes de frau i abús de confiança —dos dels càrrecs que s'imputen a Netanyahu, i reduir el poder del Tribunal Suprem. També podrien donar suport a Netanyahu els ultraortodoxos de Xas i el Judaisme Unit de la Torà.
Cinc eleccions des del 2019
Aquestes han estat les cinquenes eleccions a Israel des del 2019. L'abril del 2019 es van celebrar eleccions anticipades —s'havien de celebrar el novembre—, a causa de la tensió dins de la coalició de govern i també perquè estava en marxa una investigació de la fiscalia sobre la possible implicació del llavors primer ministre, Benjamin Netanyahu, per possibles casos de corrupció. Cap partit no va aconseguir formar govern, i per això va haver-hi una repetició electoral el setembre del mateix any. Després d'aquests comicis, cap candidat no va obtenir els suports necessaris per formar govern, fet que també es va complicar per la imputació de Benjamin Netanyahu per suborn, frau i abús de poder en tres casos de corrupció.
Així, es van tornar a convocar eleccions per al març del 2020. Aquest cop sí que es va arribar a formar govern, conformat pels dos partits amb més escons, el Likud i la coalició Blau i Blanc, liderada per Benny Gantz. Tanmateix, l'acord de govern contemplava que, si el pressupost pel 2020 no s'aprovava abans del 23 de desembre, s'haurien de convocar eleccions. No van arribar a un acord per aprovar el pressupost i per aquest motiu, el març del 2021 es va tornar a convocar els israelians a les urnes.
Després d'aquesta quarta votació es va formar un govern de coalició integrat per vuit partits amb l'objectiu d'evitar que Netanyahu tornés a arribar al poder. Aquest govern de coalició estava liderat per Naftali Bennet, del partit Yamina, i Yair Lapid, del partit Yeix Atid, que van pactar un govern rotatiu, pel qual s'alternarien com a primers ministres durant els quatre anys de govern. Però la primavera del 2022 van perdre la majoria a la Knesset a causa de la renúncia d'alguns diputats. Per aquest motiu es va tornar a convocar eleccions per al novembre del 2022.