"La via escocesa és la via que volem seguir", així s’expressava el president Carles Puigdemont aquesta setmana des de Washington. No era la primera vegada que el president, ni el sobiranisme català, esgrimien el procés escocès. Des que David Cameron va acceptar el referèndum acordat a Escòcia, els independentistes catalans han envejat l’actitud de Downing Street i han exigit el mateix a la Moncloa, com és ben sabut, no amb la mateixa sort.

Ara, però, podria ser que fos Edimburg qui seguís la via catalana: la del "referèndum o referèndum". El Brèxit, i el fet força probable que el Regne Unit quedi fora del mercat únic europeu, ha portat a un rellançament del procés independentista escocès. Justament aquesta setmana el Parlament escocès va aprovar el mandat per un nou referèndum i la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, va enviar una carta al govern de Londres per demanar els poders per convocar-lo.

La primera ministra, Theresa May, però, assegura que ara “no és el moment” i que cal estar units per encarar el Brèxit. Segons May, primer cal sortir de la Unió Europea, una condició que Sturgeon no està disposada a acceptar. Demana fer el referèndum abans de la sortida, tot i que accepta de fer-ho quan ja se sàpiguen les condicions del divorci.

Porta oberta a la unilateralitat

Davant d’aquesta negativa, Sturgeon no s'arronsa, i en la carta que va enviar a Downing Street, avisa que si no hi ha negociació, “presentarà al Parlament escocès els passos a seguir per garantir que s’avança cap al referèndum” i que la voluntat dels escocesos “és respectada”. Deixant així una porta oberta a la unilateralitat, tot i que no amenaçant obertament amb ella, encara.

"La pregunta no és si es durà a terme (el referèndum), sinó quan", defensa Sturgeon en l’esmentada carta. El que es podria comparar amb la famosa frase del president Puigdemont de “o referèndum (pactat amb l'Estat) o referèndum (unilateral)”.

Difícilment, May podrà negar el referèndum al govern d’Edimburg, i més després d’haver estat votat pel Parlament d’Edimburg, però la seva estratègia seria dilatar-lo tant com fos possible en el temps. És en aquest punt, i per evitar que May pugui sortir-se’n amb la seva, que Sturgeon podria imitar el procés català. Com? Elevant el to i pressionant Londres per aconseguir un acord.

Després de Setmana Santa, Sturgeon ha assegurat que farà passos cap al referèndum, intentant forçar així que May faci marxa enrere i l'accepti, tard o d’hora. A Londres, i també a Edimburg, es veu altament improbable que es dugui a terme un referèndum no autoritzat, però és possible que Sturgeon jugui la carta de la pressió en aquest sentit per deixar en evidència May i forçar-la a acceptar. Sobretot ara, que els arguments que utilitza per defensar el Brèxit se li poden girar en contra a Escòcia.

Processos paral·lels

Els processos escocès i català segueixen des de fa temps camins paral·lels, que s’entrecreuen entre si mateixos. Sobretot, pel fet que coincideixen en dates. El Partit Nacional Escocès (SNP) va guanyar les eleccions amb majoria absoluta l’any 2011, i ho va fer amb la promesa electoral de fer un referèndum. Un any després, a l’octubre del 2012, Cameron i Salmond firmaven l’acord que havia de permetre celebrar el referèndum d’independència. Just el mateix any, Catalunya va fer la primera de les grans manifestacions multitudinàries per demanar un Estat propi, i després del fracàs del pacte fiscal -per la negativa de Madrid-, l’aleshores president Artur Mas va convocar unes eleccions. Al programa electoral: el referèndum.

Finalment, l’actitud de Madrid, va fer que el referèndum català acabés essent un procés participatiu no vinculant, però totes dues nacions van preguntar sobre la independència la tardor del 2014. A Escòcia el 18 de setembre, a Catalunya, el 9 de novembre. Després d'aquest punt d’inflexió, els processos es van separar. Catalunya va seguir lluitant per preguntar a Catalunya de manera vinculant, primer amb unes eleccions plebiscitàries i després amb la promesa de fer un referèndum efectiu aquest setembre. A Escòcia, en canvi, el resultat negatiu al referèndum del 2014 -en aquest cas vinculant-, va calmar els ànims independentistes, que tot i no renunciar a repetir la consulta en un futur, van quedar posposats.

El Brèxit, però, ha fet rellançar les aspiracions escoceses. El fet que el Regne Unit pugui deixar la Unió Europea i el seu mercat únic ha legitimat els independentistes escocesos per tornar a demanar la independència. De fet, un dels arguments més forts que es van llançar contra un nou Estat escocès era que quedarien fora de la comunitat europea, però finalment hauran de sortir-ne igualment contra la seva voluntat, havent votat en un 62% a favor de quedar-s’hi el juny passat.

Aquest 2017, doncs, els processos català i escocès es tornen a trobar i ho fan en el punt més semblant que mai. Tots dos governs pressionen per posar el dret a l’autodeterminació sobre la taula i pressionar per poder decidir el seu futur, a través d'un referèndum, sí o sí.