Seguint el model del sistema antimíssils israelià conegut com a Cúpula de Ferro, el president Donald Trump té la intenció de construir un sistema similar per als Estats Units, que rebrà el nom de Cúpula Daurada i que pretén superar el del seu aliat. De fet, el mateix Trump ja va fer referència a una "Cúpula de Ferro nord-americana" quan, al gener, va signar el decret que autoritzava l’inici del projecte. Si es compleixen les previsions, el sistema estarà operatiu abans que acabi el seu mandat, amb un cost estimat de 175.000 milions de dòlars. L’objectiu: protegir el territori. En paraules del president, es tracta de defensar el país "de qualsevol amenaça, ja sigui provinent de l’altra punta del món o de l’espai: vivim en un món malvat".
Per a què servirà la Cúpula?
La Cúpula Daurada incorporarà tecnologies de nova generació per operar des de terra, mar i espai, incloent-hi sensors i interceptors espacials. Segons el secretari de Defensa, Pete Hegseth, el sistema estarà dissenyat per protegir el territori de "míssils de creuer, míssils balístics, míssils hipersònics, drons, tant convencionals com nuclears". Un comunicat oficial aporta més detalls sobre el calendari d’un projecte que es desplegarà en diverses fases, començant per les zones més exposades a amenaces externes. Tot i que els Estats Units ja disposen de tecnologies similars, com ara sensors orbitals i plataformes antimíssils terrestres, el gran repte serà integrar completament les capacitats de defensa terrestre, marítima i espacial, amb una resposta pràcticament immediata davant míssils hipersònics o atacs llançats des de l’estranger.
L’any 2022, l’última avaluació de l’Exèrcit dels Estats Units sobre amenaces amb míssils alertava d’un augment del risc procedent de Rússia i la Xina. Segons el document, Pequín s’està acostant a Washington pel que fa a capacitats en míssils balístics i hipersònics, mentre que Moscou continua modernitzant els seus sistemes d’abast intercontinental i perfeccionant els seus míssils de precisió.
L’informe també considera probable un increment de l’amenaça dels drons, que han demostrat tenir un paper clau en la guerra d’Ucraïna. A més, adverteix del perill creixent que representen els míssils balístics de Corea del Nord i l’Iran. En els darrers anys, els Estats Units han acumulat una àmplia experiència en la defensa contra míssils i drons. Una prova clara d’això és el conflicte a Ucraïna, on s’han utilitzat sistemes nord-americans per interceptar míssils russos.