El president turc, Recep Tayyip Erdogan, no té pressa per acceptar l'ampliació de l'OTAN. De fet, no té previst fer-ho abans de les eleccions del mes de juny. Els tempos són molt importants i això ho té claríssim. En aquest sentit, ha donat a entendre que la ratificació de l'ingrés de Suècia i Finlàndia a l'OTAN hauria de ser aprovada al Parlament turc després de les eleccions generals del juny, és a dir, no abans del juliol del 2023.

"Hi ha temps fins al juliol (per decidir sobre el tema de l'ingrés) i tenim unes eleccions el mes de juny, nosaltres hem d'estar molt tranquils abans d'aquestes eleccions", ha dit el mateix president en una roda de premsa a Ankara, després de parlar amb el primer ministre suec, Ulf Kristersson.

"Veiem als terroristes amb les seves banderes pels carrers de Suècia i Finlàndia. El nostre poble ens pregunta si no veiem això. Nosaltres fem política. Tenim eleccions en set mesos i hem de demostrar la nostra postura al poble. Els nostres amics ho entendran", ha explicat el mandatari. 

A quins terroristes es refereix Erdogan que veu per Suècia i Finlàndia?

Erdogan s'ha referit principalment a la guerrilla kurda de Turquia, el proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), però també a les milícies kurdosíries Unitats de Protecció Popular (YPG), aliades dels EUA en la lluita contra l'Estat Islàmic (EI) a Síria, però que Ankara considera una branca del PKK.

A més, ha inclòs entre els suposats “terroristes” que alberga Suècia el periodista Bülent Keles, antic director del diari turc Today's Zaman, a la recerca i captura per la justícia turca per suposada implicació en el fallit cop d'Estat del 2016, que Ankara atribueix als seguidors del predicador islamista Fethullah Gülen.

"Extraditar aquest terrorista és molt important per a nosaltres. Volem que ho extraditin", ha exposat Erdogan, després de precisar que Suècia ha extradit quatre acusats, però que el nombre total no era tan important com "l'actitud".

Què hi diu Suècia?

Kristersson, per la seva banda, ha promès que Suècia "implementarà plenament" l'acord trilateral signat al juny a Madrid amb Finlàndia i Turquia, i que intensificarà la lluita contra el terrorisme. El cap del govern suec ha inclòs expressament en aquest grup el PKK, del qual va recordar que està classificat com a terrorista per les lleis sueques.

"Suècia considera el PKK una organització terrorista, igual que fan la Unió Europea i els Estats Units. El meu govern ha estat elegit amb un mandat per prioritzar la llei i l'ordre. Això inclou enfrontar-se al terrorisme i a organitzacions terroristes com el PKK", ha exposat Kristersson.

 

Imatge principal: el president turc, Recep Tayyip Erdogan (dreta), i el primer ministre suec, Ulf Kristersson (esquerra) / Efe