Abans de l’inici de la guerra a gran escala contra Ucraïna, Rússia ja registrava unes xifres preocupants pel que fa a la propagació del virus de la immunodeficiència humana (VIH). Però amb l’esclat del conflicte, la situació ha entrat en una espiral crítica. Segons dades del mateix Ministeri de Defensa rus, durant el primer any de guerra, la incidència del VIH entre el personal militar es va multiplicar per més de 40.
Aquest augment descontrolat no només amenaça la salut dels combatents, sinó també el futur demogràfic, econòmic i sanitari del país. Alguns experts apunten que els efectes d’aquesta crisi sanitària podrien ser més devastadors i duradors que els derivats de la mateixa invasió d’Ucraïna.
Un problema que la guerra ha empitjorat
El nombre de persones que viuen amb el VIH a Rússia va superar el milió ja l’any 2016, una xifra que representa gairebé l’1% de la població total i entre l’1,5 i el 2% de la població en edat laboral, segons destaca un article de The Moscow Times. Aquestes dades, però, no inclouen els casos no detectats a causa de la baixa taxa de proves. En aquell moment, encara hauria estat possible contenir l’epidèmia mitjançant polítiques de salut pública eficients i inversions adequades. Però la manca de voluntat política i la dependència d’ideologies conservadores, com ara la promoció dels “valors morals tradicionals”, van impedir qualsevol avenç real, ressalta el mateix portal.
Amb l’arribada de la guerra, la situació ha empitjorat dràsticament: les prioritats del govern s’han desplaçat cap a l’àmbit militar, i això ha tingut un impacte directe en la disponibilitat de tractaments antiretrovirals (TAR), els quals permeten controlar el virus i evitar-ne la transmissió. Avui dia, menys del 50% de les persones diagnosticades amb VIH a Rússia reben tractament, la xifra més baixa en anys.
L’exèrcit com a focus d’infecció
Els experts alerten que els fronts de combat són un caldo de cultiu ideal per a la propagació del virus. Les condicions de guerra, com les transfusions de sang i la reutilització de xeringues als hospitals de campanya, n'incrementen el risc. A més, la manca d’accés regular al tractament provoca mutacions resistents del virus, el fan més difícil de combatre i més fàcil de transmetre. Segons dades oficials, entre el primer trimestre del 2022 i principis del 2023, els nous casos de VIH a l'exèrcit es van disparar. A finals del 2023, la taxa d’infeccions entre militars era unes vint vegades superiors al nivell anterior a la guerra, recull el mateix digital.
Aquest increment no es pot atribuir únicament a factors relacionats amb el combat. Fonts independents, que cita el mateix diari, assenyalen que, dins l’exèrcit, l’ús de drogues injectables i el sexe sense protecció —sovint amb treballadores sexuals— és habitual. La combinació d’una alta exposició i una manca d’educació sexual crea un escenari explosiu.
L’impacte civil i la repressió institucional
Tot i que els casos militars són els més visibles, els experts temen que la mateixa dinàmica s’estigui repetint entre la població civil. Aquesta possibilitat es veu reforçada per dades com les d’un informe que mostra que, en catorze regions russes, més de l’1% de les dones embarassades donen positiu en la prova del VIH. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest llindar marca el pas d’una epidèmia concentrada a una de generalitzada.
Mentrestant, el govern rus ha anat desmantellant la poca infraestructura de suport que hi havia per a les persones amb VIH. Organitzacions com la Fundació Elton John, un dels principals patrocinadors internacionals de programes de lluita contra el VIH, han estat declarades “organitzacions indesitjables”. Això ha paralitzat iniciatives clau en la prevenció i l’assistència mèdica. La designació del col·lectiu LGBTQ+ com a “moviment extremista” ha intensificat l’estigmatització d’una part important de la població afectada pel virus, i ha afegit un obstacle més a l’accés a la diagnosi i el tractament.
L’aïllament polític frena l’accés als avenços mèdics
Mentre a molts països s’aconsegueixen avenços significatius en la lluita contra el virus —com el desenvolupament de vacunes amb una eficàcia superior al 90% i noves teràpies injectables que alliberen els pacients de la presa diària de pastilles—, Rússia continua ancorada en polítiques retrògrades. El país prohibeix encara la teràpia de substitució per a persones amb addiccions, una eina clau, segons l’OMS, per a reduir la propagació del VIH.
A més a més, l’educació sexual continua sent un tema tabú a les escoles russes, fet que priva les noves generacions de coneixements essencials sobre prevenció i salut sexual.
Un problema que podria perdurar en el temps
Tot i que la resta del món ha aconseguit reduir a la meitat el nombre de nous casos d'ençà dels anys noranta, Rússia continua registrant entre 50.000 i 100.000 nous contagis anuals. Segons dades de l’agència de l’ONU contra el VIH (UNAIDS), Rússia és avui el cinquè país del món amb més nous casos, només al darrere de Sud-àfrica, Moçambic, Nigèria i l’Índia.
El cost sanitari, social i econòmic d’aquesta crisi es prolongarà molt més enllà del final de la guerra o del mandat de Vladímir Putin. Els milers de persones infectades necessitaran tractaments de per vida, que esdevindran una càrrega immensa per al sistema públic de salut rus, cada cop més tensionat per les conseqüències del conflicte. En aquest sentit, tal com ressalta The Moscow Times, el VIH ja no només és un problema mèdic a Rússia. També és una conseqüència de decisions polítiques, repressió i negligència, que posen en perill la salut de tota una generació. I en aquest sentit, a Rússia la lluita contra el virus no avança: retrocedeix.