El científic nord-americà Craig Venter, pioner mundial de la genòmica i una de les figures centrals en la seqüenciació del genoma humà, ha mort a 79 anys aquest dijous a San Diego. La causa de la seva mort han estat les complicacions derivades d’un càncer diagnosticat recentment i ha estat confirmada per l’Institut J. Craig Venter (JCVI) a la seva pàgina web, la fundació que ell mateix va crear i que encara dirigia, dedicada a la investigació sense ànim de lucre i a l'avenç de la ciència de la genòmica, la comprensió de les seves implicacions per a la societat i la comunicació d'aquests resultats a la comunitat científica, el públic i els responsables polítics.

Al llarg de la seva carrera, Venter va acumular nombrosos reconeixements pel seu paper fonamental en la seqüenciació i el mapa del genoma humà, tasca que va liderar des del sector privat a través de Celera Genomics. El JCVI el defineix com un líder visionari que va contribuir a modelar la genòmica moderna i a impulsar la biologia sintètica, apostant per equips interdisciplinaris, mètodes més àgils i una ciència orientada a tenir un impacte real al món. Tot i la seva destacada trajectòria al sector privat, Venter va ser un ferm defensor del finançament públic per a la recerca i de les col·laboracions entre govern, acadèmia i indústria com a motor del progrés científic.​

La feina de Venter va redefinir la genòmica des dels seus fonaments, ja que va contribuir a transformar-la d’una disciplina lenta, gen per gen, en una ciència escalable basada en dades, i va anar encara més lluny en demostrar que els genomes podien dissenyar-se i construir-se artificialment. Als Instituts Nacionals de la Salut (NIH) va ser pioner en l’ús de les anomenades “etiquetes de seqüències expressades” (EST), una tècnica que va permetre identificar ràpidament un gran nombre de gens humans i va accelerar el mapatge del genoma. “Craig creia que la ciència avança quan les persones estan disposades a pensar de manera diferent, a actuar amb decisió i a construir allò que encara no existeix”, ha destacat Anders Dale, president del JCVI, en un comunicat.​​

En el terreny de la biologia sintètica, Venter i els seus equips van aconseguir una fita en construir la primera cèl·lula bacteriana autoreplicant controlada per un genoma sintetitzat químicament, cosa que demostra, ha subratllat el JCVI, que els genomes es poden dissenyar digitalment, construir-se a partir de components químics i "activar-se" per controlar una cèl·lula viva. La seva curiositat científica, però, no es va limitar al laboratori: a través de l’Expedició de Mostreig Oceànic Global Sorcerer II, els seus equips van utilitzar la metagenòmica per revelar una extraordinària diversitat microbiana, informant del descobriment de milions de gens nous i ampliant l'univers conegut de famílies de proteïnes; un treball que va aprofundir la comprensió del microbioma oceànic i el seu paper als sistemes planetaris, ha destacat el mateix Institut nord-americà.