S'acosta el dia D i l'hora H. Aquest dimarts els Estats Units acudiran a les urnes per decidir entre Hillary Clinton i Doland Trump. Per això, els dos candidats aprofiten aquests últims tres dies per acabar d'assegurar-se els vots. Ja no és tan important convèncer els indecisos, sinó assegurar-se que els seus aniran a votar. Mentre que Hillary Clinton ja s'ha fet seu el vot anticipat, Trump confia en la jornada electoral i en l'anomenat 'vot amagat' que no surt a les enquestes.

La majoria de projeccions donen ara per ara la victòria a la candidata demòcrata, tot i que en els últims dies el republicà havia aconseguit esgarrapar-li avantatge. Després de la reobertura del cas dels correus electrònics de Clinton, quan era secretària d'Estat, la demòcrata va tornar a perdre suports –com ja havia passat quan l'FBI ho estava investigant per primer cop– i va fer entrar pànic a les files demòcrates. Però no només. Els mercats temen també l'efecte Trump. Mostra d'això és que les borses mundials –des de Tòquio fins a Wall Street– han tornat als números vermells.

Nervis als mercats

És coneguda l’animadversió dels mercats a la incertesa. Com ja va passar amb el Brèxit, la possibilitat que Trump pugui ser president dels Estats Units no agrada a les economies mundials. No només pel caràcter excèntric que ha demostrat durant tota la campanya, també per les polítiques econòmiques que ha promès. 

El candidat republicà s'oposa als tractats de lliure comerç. Durant la campanya ha assegurat que si és president, no firmarà el tractat de lliure comerç amb Europa, el famós TTIP, i pensa renegociar el NAFTA –el que des de fa 20 anys mantenen els Estats Units amb Canadà i Mèxic–. Segons Trump, la seva prioritat són "els llocs de treball, els sous i la seguretat dels nord-americans". És en part gràcies a aquest discurs, que va contra l'èlit, que s'ha guanyat part de les classes desafavorides del país. 

Per això els mercats van com bojos a la mínima possibilitat que veuen que Trump guanyi. També és veritat que Hillary Clinton s'oposa al TTIP, però les possibilitats que canviï d'opinió són més altes. Clinton representa la continuïtat d'Obama, tot i que des d'una visió més realista que la del "Yes we can" del 2008. A més, Clinton donava suport al tractat quan era secretària d'Estat, tot i retractar-se el 2015 en llegir-ne un esborrany perquè creia que destruiria llocs de treball nord-americans. De moment, doncs, aquest tractat no compta ara amb els bons ulls de Clinton, però la demòcrata no s'oposa als tractats de lliure comerç en si mateixos, i podria negociar canvis en el text. 

Els estats clau

Una desena d'estats seran els que finalment decideixin el dimarts qui serà el pròxim president dels Estats Units, després que el candidat republicà, Donald Trump, hagi reduït l'avantatge de la seva rival, Hillary Clinton, en les enquestes de diverses circumscripcions clau. En els últims dies Trump ha donat la volta a la mitjana de les enquestes que realitza RealClearPolitics a Carolina del Nord i Nou Hampshire, alhora que ha retallat la diferència amb la demòcrata a Pennsilvània i Florida.

Malgrat que les seves opcions són més limitades que les de Clinton, Trump podria arribar a la Casa Blanca si aconsegueix inclinar a favor seu una combinació d'alguns dels deu estats competitius el 8 de novembre. El camí més directe seria guanyant Pennsilvània, Ohio, Florida, Nevada, Nou Hampshire, a més d'estats que semblen favorables a Trump a jutjar per les enquestes, com Iowa i Geòrgia.

Aquesta llista, inclosos els estats tradicionalment republicans, posaria Trump per sobre dels 270 dels 538 vots del sistema de col·legi electoral necessaris per guanyar les eleccions. Clinton, en canvi, té avantatges clars als centres de població amb més pes demogràfic, com Filadèlfia, Pittsburg o Harrisburg, enfront de la forta influència republicana gairebé sense excepció a les zones rurals de tot aquest Estat.

En el cas de no aconseguir imposar-se a Pennsilvània el camí de Trump als 270 vots electorals es complicaria i obligaria el magnat novaiorquès a guanyar en Carolina del Nord, on les enquestes donen empat tècnic; Arizona, on el vot hispà podria inclinar l'Estat del costat demòcrata, malgrat que Trump té quatre punts d'avantatge, i Maine, el pes específic del qual en les eleccions és mínim, però que podria ser clau aquest any.

És cert que a hores d'ara les enquestes mostren que Trump ha reduït l'avantatge sobre Clinton, però també ho és que de moment tot són especulacions. Només les urnes diran quin dels dos candidats ocuparà a partir del 2017 el despatx oval de la Casa Blanca, i per a això encara queden més de 72 hores.