La demòcrata Eileen Higgins s'ha convertit aquest dimarts en la nova alcaldessa de Miami després d’obtenir prop del 60% dels vots en la segona volta, imposant-se al republicà Emilio T. González. Tot i que els comicis municipals són tècnicament no partidistes, la contesa es va desenvolupar sota la forta ombra de la política nacional i amb un clar component simbòlic per a ambdós partits.
Higgins passa a ser la primera dona, la primera persona no hispana i la primera demòcrata en 24 anys a ocupar l’Alcaldia de Miami, una ciutat governada històricament per republicans d’origen cubanoamericà. La seva victòria representa un cop dur per al Partit Republicà i, especialment, per al president Donald Trump, que havia expressat suport explícit a González.
El republicà, de 68 anys i antic coronel de l’Aire, va rebre també l’aval del governador de Florida, Ron DeSantis. Tot i aquest suport polític de primer nivell, només va aconseguir el 40,5% dels vots. En contrast, Higgins, de 61 anys i excomissionada del comtat, va capitalitzar el descontentament amb els escàndols de corrupció i la inestabilitat institucional que havien marcat els últims anys a la ciutat.
“La gent de Miami ha fet història”
En el seu primer missatge després de la victòria, Higgins va destacar el caràcter històric del resultat. “Aquesta nit, la gent de Miami ha fet història”, va afirmar. “Deixem enrere anys de caos i corrupció i obrim la porta a una nova etapa basada en un lideratge ètic, responsable i enfocat en resultats reals per a la nostra gent.”
L’elecció havia generat expectació nacional perquè els republicans intentaven consolidar a la ciutat l’hegemonia electoral que van reafirmar el 2024, quan Trump va guanyar sorprenentment el comtat de Miami-Dade per més de deu punts davant Kamala Harris. Per això, el triomf de Higgins és vist pels demòcrates com una victòria simbòlica i estratègica. El Comitè Nacional Demòcrata va reforçar la seva campanya, i el senador Rubén Gallego va viatjar a Miami el cap de setmana per donar-li suport.
Tot i el gir conservador del comtat en les eleccions de 2024, alguns informes apunten que Harris hauria guanyat la ciutat de Miami per un marge molt ajustat. En aquest context, la candidatura de Higgins es considerava una prova crucial per mesurar si els demòcrates eren capaços de reconnectar amb un electorat canviant, majoritàriament hispà –al voltant del 70% de la població– i amb sensibilitats polítiques diverses.
El secret de la campanya de Higgins
La campanya de Higgins va centrar-se en combat el creixent cost de la vida, reforçar la transparència i millorar la gestió municipal. Per la seva banda, González va apostar per un discurs basat en la seguretat pública, el creixement econòmic i la preparació davant emergències, recolzant-se en la seva experiència militar i administrativa.
Ambdós candidats van exhibir diferències marcades en matèria migratòria, un tema especialment sensible a Miami. González va defensar les mesures restrictives impulsades pel Govern Trump, especialment les noves limitacions per accedir a la ciutadania que afecten cubans i veneçolans. Higgins les va qualificar d’“immorals”, i va prometre un enfocament més inclusiu.
La segona volta es va convocar perquè cap candidat va superar el 50% a la primera ronda, celebrada el 4 de novembre. Aleshores, Higgins va reunir el 36% i González el 19%, un indici que la demòcrata partia amb una base sòlida en un electorat disposat a castigar els escàndols i a apostar per un canvi de rumb.