Hi ha qui està pendent dels horòscops quan coneix algú, d'altres de mercuri retrògrad. Després també hi ha un grup de persones que els és impossible parlar de coses importants si hi ha lluna plena o quart minvant. Què passa, doncs, amb un eclipsi com el d'aquest dimecres? Durant uns minuts, el dia es farà nit en alguns punts del planeta. El cel s’enfosquirà, la Lluna passarà davant del Sol i milions de persones miraran amunt per contemplar un dels espectacles astronòmics més impressionants. I, com passa sovint quan la natura ofereix alguna cosa extraordinària, també apareixerà una pregunta menys astronòmica: pot un eclipsi afectar el nostre estat d’ànim, el son o fins i tot la nostra salut mental?
La resposta de la psicologia és bastant menys misteriosa que l’eclipsi i molt més plana: no hi ha evidència científica que un eclipsi provoqui directament canvis psicològics o alteri la personalitat i el comportament de les persones. Per tant, si algú es desperta aquest 13 d’agost amb ganes de deixar la feina, mudar-se a un altre país o enviar un missatge al seu ex, probablement haurà de buscar-ne la causa en un altre lloc.
Les emocions d'un eclipsi
Això no vol dir, però, que els eclipsis no puguin provocar emocions. El fenomen és excepcional i, precisament per això, pot despertar curiositat, fascinació, admiració o fins i tot una sensació de transcendència. Veure com el dia s’enfosqueix sobtadament pot generar una experiència emocional intensa, especialment si l’espectador la viu com un moment excepcional.
Aquí entra en joc un element que sí que interessa a la psicologia: la manera com interpretem el que passa. Les expectatives, els coneixements previs i el significat cultural que atribuïm a l’eclipsi poden influir en com el vivim. No és el fenomen astronòmic el que modifica directament les nostres emocions, sinó el significat que li donem.
Aquesta distinció ajuda a explicar per què els eclipsis han estat envoltats durant segles de tota mena de mites i presagis. En diferents cultures, la desaparició temporal del Sol ha estat interpretada com un senyal de canvi, transformació, renovació o fins i tot desgràcia. Avui sabem perfectament què passa: la Lluna es col·loca entre el Sol i la Terra. Però saber-ho no necessàriament elimina tota la càrrega simbòlica del fenomen.
Per a algunes persones, aquesta càrrega pot convertir l’eclipsi en una ocasió per reflexionar. Un esdeveniment poc habitual pot fer que algú s’aturi, pensi en la seva vida o simplement senti que forma part d’una cosa molt més gran. No cal atribuir-li cap propietat sobrenatural perquè l’experiència sigui significativa. També hi pot haver reaccions menys agradables. Algunes persones especialment sensibles poden sentir ansietat quan el cel s’enfosqueix de manera sobtada, sobretot si tenen por del fenomen o han crescut envoltades de supersticions relacionades amb els eclipsis.
El mateix passa amb el son. No s’ha demostrat que els eclipsis provoquin trastorns del son, però l’expectació, els nervis o la preocupació poden alterar temporalment el descans d’algunes persones. En definitiva, l’eclipsi d’aquest 12 d’agost pot fer-nos mirar el cel, sentir admiració i fins i tot posar-nos una mica nerviosos. Però, segons la ciència, no farà que siguem persones diferents. El que pot canviar no és el nostre cervell, sinó durant uns instants, la llum que li arriba des del cel.