Rússia ha tornat a atacar Ucraïna. Després de l'anomenada operació Teranyina, Moscou no atura l'ofensiva al país veí. En aquest sentit, un article de The Guardian narra l’experiència viscuda per residents del districte d’Obolon, a Kíiv, durant un atac nocturn amb drons kamikaze Shahed, part d'una escalada recent dels bombardejos russos sobre la capital ucraïnesa. Una de les veïnes afectades és Iryna Yakymehuk, de 22 anys, que va tornar a casa seva després de treballar en una botiga de roba interior, va sopar i va mirar tiktoks abans d’anar-se’n a dormir. A les dues de la matinada, un dron va impactar contra l’apartament del costat, va destruir part del dormitori veí i va trencar el seu propi finestral.
Tot i que la ciutat ha viscut sota l’amenaça constant des de l’inici de la invasió russa fa tres anys, aquest atac va ser especialment intens. El so dels drons va despertar Yakymehuk, qui descriu el brunzit com una afaitadora elèctrica acostant-se lentament. Va sentir dues explosions fortes: la segona va fer volar espurnes a la seva finestra. Aleshores, va fugir escales avall amb altres veïns fins a un refugi antiaeri proper, on es van amuntegar unes 500 persones. L’entrada d’aquest refugi, situada en un soterrani a uns 100 metres de casa seva, no sempre és oberta, però ho estava aquella nit.
L’atac va deixar una dona morta a Obolon i quatre ferits en altres parts de Kíiv. Set dels deu districtes de la ciutat van ser afectats en el que ha estat un dels atacs de drons més greus des del començament de la guerra. L’objectiu aparent era una zona industrial propera.
Kíiv, la ciutat de dues cares
Tot i la guerra, la vida a Kíiv durant el dia pot semblar normal: restaurants plens, vida nocturna activa, gent gastant diners. Però de nit, la tensió augmenta. Els residents, especialment aquells que viuen a prop d’instal·lacions industrials sospitoses de donar suport a l’esforç bèl·lic ucraïnès, es mantenen alerta, escoltant en silenci els sons dels drons. Molts, però, han après a ignorar les sirenes i continuar amb les seves vides, fins que un atac arriba literalment a casa seva.
Altres testimonis, com Elvira Neehyporenko, comparteixen històries similars. Viu al mateix edifici que Yakymehuk però més allunyada del punt d’impacte. Quan van començar les explosions, el seu gos va córrer cap al bany —un lloc considerat segur— i ella el va seguir. Després, el soroll d’una gran explosió la va fer baixar encara més, per por de nous atacs. El seu cotxe, aparcat sota el lloc on va caure el dron, va quedar greument danyat.
També hi ha la història d’Oksana Kodynets, una jove mare de 23 anys que viu en un bloc davant del lloc atacat. L'endemà al matí, portava la seva filla petita a passejar i admetia que estava trasbalsada. El seu marit també és soldat. Havia gravat els sons de les explosions i els reproduïa al mòbil mentre descrivia el soroll metàl·lic inusual. La por va ser real: “Vaig pensar que seria el darrer dia de la meva vida”, va dir. L’article del diari britànic destaca la vida a Kíiv sota l’amenaça constant de la guerra: un equilibri fràgil entre rutina i caos.