El primer ministre Italià, Mario Draghi, ha estat molt clar en una conferència dirigida a la seva ciutadania, però també a la Unió Europea, sobre les conseqüències de la guerra a Ucraïna: "Què preferiu, la pau o estar tranquils amb l'aire condicionat encès tot l'estiu? Aquesta és la pregunta que ens hem de fer", amb aquest plantejament ha avisat que poden apropar-se restriccions.

Qui va ser president del Banc Central Europeu del 2011 fins al 2019, adverteix que no tot s'hi val: "Ens preguntem si el preu del gas es pot canviar per la pau". A més, malgrat la dependència energètica, desafia un canvi de paradigma si fos convenient: "Si avui s'acabés el subministrament de gas, encara estaríem coberts fins el mes d'octubre. No obstant, hem de veure el que decideix la Unió Europea".

"Demano la mateixa unitat que durant la pandèmia"

Per fer front als reptes d'aquesta crisi, Draghi fa una crida "a la unitat nacional que ja vam poder veure durant la pandèmia per la covid" i, a la vegada, "la unitat de tots els partits polítics entorn el govern que reclama la mateixa ciutadania". El líder italià és dels qui més actius s'han mostrat en desafiar el poder de la Rússia de Vladimir Putin. De fet, el mateix Financial Times confirma avui en un article que, segons una investigació, la nit del 24 de febrer que es va produir la invasió russa a Ucraïna, va ser Draghi el primer en "proposar sancions contra els bancs russos".

Acords entre Itàlia i Argèlia

En paral·lel, Itàlia busca una entesa major amb Argèlia i aprofita la crisi d'aquest amb el govern espanyol de Pedro Sánchez com a conseqüència de la situació amb el Sàhara i l'acord amb el Marroc. Malgrat tot, la forta dependència italiana continua amb Rússia a qui li compra un 45% dels seus subministraments anuals. La UE estudia impulsar noves sancions a Rússia, que passen per prohibir la importació de carbó, encara que de moment no es preveuen mesures contra el petroli i el gas. La UE és molt dependent de Moscou, ja que importen al voltant d'un 40% del gas i un 27% del petroli.

Davant l'encariment de l'energia, va afirmar que és crucial que els 27 estats membre aviat acordin un pla, que passi entre altres coses per posar un sostre al preu del gas per contenir l'increment dels costos a les factures energètiques. "Seria el més racional, a nivell europeu. La UE té un poder de mercat extraordinari que pot exercir imposant un preu, que sigui remuneratiu per a les empreses, però no tan elevat com l'actual", ha justificat.