En plena crisi humanitària, aconseguir un àpat calent a la Franja de Gaza és cada cop més difícil. Malgrat tot, en alguns barris del sud del territori, el menjar encara arriba —encara que sigui carregat en carros arrossegats per rucs—. El plat del dia és koshari, una recepta popular a la regió a base de llenties, arròs i salsa de tomàquet. Es prepara en grans olles comunitàries en una de les dues cuines gestionades per l’organització humanitària Anera (American Near East Refugee Aid), amb seu als Estats Units.
“La gent depèn d’aquests àpats. No tenen ingressos per comprar el poc que queda als mercats locals, i molts aliments ja no hi són disponibles”, explica Sami Matar, responsable de l’equip d’Anera a Gaza a la BBC. Segons Matar, fa mesos cuinaven plats amb carn, però ara la situació ha empitjorat: “Amb el bloqueig, no hi ha cap mena de carn ni verdures fresques”.
Bloqueig de fa dos mesos: sense aigua ni aliments
Des de fa dos mesos, Israel manté tancats tots els passos fronterers amb Gaza, prohibint l’entrada de béns, inclosos aliments, combustible i medicaments. Aquesta mesura, seguida de la represa de l’ofensiva militar i el trencament d’un alto el foc de dos mesos amb Hamàs, busca pressionar el grup per a l’alliberament dels ostatges que encara reté.
Organismes com el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU i l’agència UNRWA, encarregada d’atendre els refugiats palestins, han anunciat recentment que ja han esgotat totes les seves reserves d’ajuda alimentària. L’escassetat ha fet créixer la pressió internacional perquè Israel aixequi el bloqueig. Diverses veus alerten que la fam massiva és imminent i recorden que privar intencionadament de menjar la població civil pot constituir un crim de guerra.
“El suport humanitari, i les vides que pot salvar, mai no haurien de convertir-se en moneda de canvi”, va afirmar dijous el cap humanitari de l’ONU, Tom Fletcher. “Bloquejar l’ajuda és afamar civils. Els deixa sense atenció mèdica bàsica. Els roba la dignitat i l’esperança. És un càstig col·lectiu cruel. I mata”.
Dies crítics a Gaza
Actualment, centenars de milers de persones a Gaza depenen d’unes poques cuines comunitàries per sobreviure. La que gestiona Anera a Khan Younis, una de les ciutats més castigades, dona menjar cada dia a unes 6.000 persones. Però les reserves s’esgoten. Els aliments emmagatzemats durant el breu alto el foc de principis d’any pràcticament han desaparegut.
“Els pròxims dies seran crítics. Potser ens queda menjar per a dues setmanes, potser menys”, diu Matar mentre ensenya un magatzem gairebé buit a un periodista local de la BBC. “Abans rebíem més de 100 camions per setmana, plens de menjar i kits d’higiene. Ara no ens queda res.” La situació és tan extrema que, fins i tot, aconseguir fusta per cuinar és una cursa diària. “Necessitem més de 700 quilos de llenya al dia, i comprar un sol quilo ja és caríssim”, conclou.