El president de la federació Russa, Vladimir Putin, en la seva al·locució de dilluns al vespre, va marcar algunes de les línies mestres d’un argumentari geopolític encaminat a justificar el reconeixement de les províncies rebels de Donetsk i Lugansk i aplanar el camí a la guerra oberta contra Ucraïna que ha començat aquest dijous, 24 de febrer del 2022. Ras i curt, Putin va defensar que Ucraïna no era més que un invent de Lenin, un error del pare de la pàtria bolxevic que els russos, dibuixats com a víctimes de la història, havien tolerat en un exercici de magnanimitat que, finalment, havia arribat a la seva fi.
El discurs de dilluns es va culminar amb el reconeixement obert i oficial de la independència de les províncies ucraïneses de Donetsk i Luganks, amb arguments com la protecció dels interessos russos a la zona, però també de la població de llengua i consciència russa. Unificar els russos ètnics d’arreu de l’espai exsoviètic sota la bandera de la Federació Russa és, de fet, la gran ambició de Putin, i en aquest sentit, no és gens agosarat comparar aquest territori, anomenat també el Donbass, amb el que va passar amb la regió dels Sudets, un territori de Txecoslovàquia que Hitler es va cruspir el 1938 davant la permissivitat del Regne Unit i França.
Va ser a la conferència de Munic del setembre del 1938 quan els líders democràtics de França i Anglaterra, Édouard Daladier i Arthur Chamberlain, van claudicar davant els dictadors d’Alemanya i Itàlia, Adolf Hitler i Benito Mussolini i van acceptar la partició de Txecoslovàquia, admetent l’annexió per part del règim nazi de la regió de llengua i població alemanya dels Sudets. Els txecoslovacs, per cert, no van ser convidats a la reunió que va esventrar el seu país. Putin ha esgrimit arguments força similars als de Hitler en aquell preludi a la Segona Guerra Mundial i, com una repetició dels fets, de moment ja s’ha fet l’amo i senyor de Donetsk i Lugansk, tot i que, de moment, ha rebutjat l’annexió.
La conca del Donets
Aquest territori de Donetsk i Lugansk, per resumir, s’anomena Donbass, tant des dels mitjans de comunicació com també des de les altes institucions -OTAN, Unió Europea, Estats Units…- que intenten comprendre la realitat d’una situació molt més complexa del que puguin assenyalar línies i trames de colors sobre d’un mapa. Més enllà de la discussió pseudohistòrica sobre l’existència o no d’Ucraïna, el que és un fet és que la part oriental d’aquest país reuneix unes condicions que la singularitzen, però, què és el Donbass?
Camperols del Donbass / Nikolay Kasatkin
Sota la denominació de Donbass s’entén un territori oriental de la república d’Ucraïna que comprèn els ‘oblasts’ -divisió administrativa més o menys equiparable als conceptes de ‘província’ o ‘regió’- de Donets i Luganks, tot i que els límits clars no han estat mai establerts des d’un punt de vista geogràfic. La paraula en si és un acrònim que vol dir ‘conca del Donets', en referència a aquest afluent del Don que rega tot aquest territori. Les raons per les quals aquestes províncies van proclamar la seva independència d’Ucraïna són complexes, però tenen a veure amb arrels històriques, culturals i lingüístiques.
D’entrada, Ucraïna és un país que d’ençà de la seva independència ha maldat per superar la diglòssia en favor del rus que relegava l’ucraïnès a una segona posició. Malgrat que la majoria de la població es considera ucraïnesa, bona part d’ella és de llengua russa. A banda, hi ha la població que es considera directament russa. Si a tot el país la proporció és favorable als parlants d’ucraïnès, en especial les parts més occidentals, a mesura que s’avança cap a l’est, la proporció s’inverteix, de manera que el Donbass és territori russòfon gairebé en exclusiva, la qual cosa ha generat conflictes lingüístics entre la política ucraïnesa de promoció de la llengua nacional i els parlants de rus.
Repoblament post-holodomor
A aquesta situació cal afegir que bona part del Donbass, important per la seva conca minera, va ser repoblat per gent provinent de Rússia arran de la despoblació que va provocar l’‘holodomor’, un terme que fa referència a la política estalinista dels anys trenta que a l’imaginari col·lectiu ucraïnès va ser un intent deliberat de genocidi en el qual haurien mort de fam fins a quatre milions de persones. Ara bé, el relat russosoviètic nega que això mai hagi passat, però en tot cas és un clar exemple indicatiu dels recels mutus entre els dos països que ara han desembocat en guerra oberta.
En tot cas, no sempre ha estat clar que les regions del Donbass fossin contràries a l’estat nacional ucraïnès. De fet, al referèndum d’independència celebrat el 1991, el 83,9% dels votants de Donetsk i el 83,6% de Lugansk van donar suport a la independència, amb participacions del 76,7% i del 80,7%, respectivament. Ara bé, arran de la revolució de l’Euromaidan, la gran revolta que europeista que va tenir lloc al país el 2014, que va derrocar el president prorus Víktor Ianukòvic i va suposar un gir cap a Occident, les províncies orientals van revelar-se i proclamar la independència.
Víctima del 'holodomor' als carrers de Khàrkiv el 1933 / Alexander Wienerberger
Va ser aleshores quan va començar una guerra entre les milícies prorusses i l’exèrcit ucraïnès, on les autoproclamades repúbliques van aconseguir el control de bona part del territori gràcies al suport, mai reconegut oficialment, de la classe política i les forces armades russes. Malgrat que la principal raó de l’inici de la guerra ha estat la intenció russa de mantenir l’hegemonia geopolítica de tot l’espai exsoviètic i evitar costi el que costi una europeïtzació d’Ucraïna -inclosa l’entrada a l’OTAN i l’apropament a la Unió Europea-, la situació d’un Donbass prorus i alçat en armes ha estat l’excusa perfecta per justificar la intervenció. I pensar que una cosa similar va passar amb Hitler no és precisament tranquil·litzador.
Imatge principal: Protesta contra la intervenció russa a Lisboa / Efe