Un recent informe del Centre Memorial de Drets Humans, titulat “Ucraïna: Crims de guerra dels agressors russos”, retrata amb detalls terrorífics l’impacte de l’ocupació russa en els territoris ucraïnesos. La publicació, de 224 pàgines, combina relats de tortures i assassinats amb explicacions tècniques sobre sistemes de míssils i les limitacions del dret internacional, creant un registre de la brutalitat que pateixen civils i combatents per igual.
El document, que recull el The Moscou Times, basat en una visita a Ucraïna el gener de 2025, mostra que el règim rus estableix un clima de terror sistemàtic. Entre els casos relatats, soldats russos van arrencar l’ull a un home simplement per tenir una targeta de descompte blau-i-groc d’un supermercat ucraïnès, acusant-lo de simpatitzar amb el nazisme. En altres situacions, van organitzar execucions simulades de desenes de persones abans de retirar-se de Kherson o van matar tres germans perquè l’avi havia participat en l’Operació Antiterrorista ucraïnesa. Un dels germans va sobreviure miraculosament i va explicar-ho tot als veïns després d’arribar al poble per camins secundaris.
Les tàctiques de tortura inclouen el robatori de vehicles, xocs elèctrics, amenaces constants amb insults com “feixistes”, i interrogatoris sobre armes inexistents o suposades afiliacions a organitzacions ultranacionalistes. Aquesta estratègia terrorífica, segons Memorial, forma part de la filtració sistemàtica i control repressiu que Moscou aplica als territoris ocupats.
Les tortures de Putin
El document també denuncia la situació dels presoners. Rússia no reconeix les Convencions de Ginebra per als capturats ucraïnesos, considerant-los “terroristes” en lloc de presoners de guerra. Això permet abusos impunes: obligar presoners a estar dret des de les sis del matí fins a les vuit del vespre, sotmetre’ls a cops, fer-los memoritzar cançons patriòtiques russes i fins i tot atacar-los amb gossos. Els camps de presoners, com la Colònia Penal nº 10 a Mordòvia, segueixen models heretats de la repressió soviètica i de les guerres txeques.
La persecució no es limita als combatents actius. Un exemple paradigmàtic és el cas de Liubov Selina, secretària del batalló Aidar el 2015. Vuit anys després, va ser condemnada a cinc anys de presó sota acusació de “participar en una comunitat terrorista”, tot i que l’organització formalment ja no existia. Altres quinze combatents d’Aidar van rebre penes de 15 a 21 anys per delictes similars, capturats abans que l’organització fos considerada terrorista. Centenars d’altres presoners ucraïnesos romanen incomunicats, sense accés a advocats ni a comunicacions amb el món exterior.
Un patró de violència que es repeteix
Aquest patró de violència i tortura no és nou. Segons Memorial, la metodologia de repressió ha estat consistent en conflictes anteriors com Txetxènia, Geòrgia i Síria, i ara s’aplica a Ucraïna amb una eficàcia aterridora. El missatge és clar: qualsevol forma de resistència és castigada amb brutalitat extrema.
En un context on es discuteixen plans de pau, amnisties i flexibilitzacions de sancions, l’informe subratlla la importància de recordar els crims russos i exigir la devolució immediata de tots els presoners ucraïnesos, civils i militars, sense intercanvis condicionats. La documentació rigorosa dels abusos serveix com a advertència que cedir territoris com el Donbàs a Moscou seria condemnar la seva població a patiments continuats.