Marine Le Pen enfortiria la seva posició de cara a les eleccions presidencials franceses del 2027 després dels disturbis del 17 d’octubre. Segons un sondeig d’Ifop-Fiducial publicat dimarts per Le Figaro, LCI i Sud Radio, la líder de Reagrupament Nacional (RN) guanyaria en tots els escenaris de segona volta analitzats i obtindria entre el 34% i el 38% dels vots en la primera.
L’enquesta es va fer entre dissabte al vespre i dilluns, coincidint amb els dies de més intensitat dels disturbis. En els escenaris comparables amb la mesura anterior, Le Pen guanya entre un i dos punts en la primera volta. Els resultats apunten a un possible benefici electoral de la crisi de seguretat per a una dirigent que ha situat l’ordre públic al centre del seu discurs polític.
Un avantatge que varia segons el rival
En una eventual segona volta, Le Pen obtindria el 56% dels vots davant l’ex primer ministre Édouard Philippe; el 58% davant Gabriel Attal, també antic cap de govern; el 59% davant l’expresident socialista François Hollande, i el 57% davant l’eurodiputat Raphaël Glucksmann. La diferència seria encara més àmplia davant Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa (LFI), a qui el govern francès assenyala com a responsable polític dels disturbis: Le Pen aconseguiria el 68% dels vots, segons el sondeig.
Aquestes xifres corresponen a simulacions electorals, no a una votació real. Mesuren les preferències dels enquestats davant de possibles duels i no permeten assegurar quin seria el resultat de les eleccions del 2027.
El discurs de l’ordre públic guanya pes
Per a Frédéric Dabi, director general d’opinió d’Ifop, Le Pen és l’única candidata que surt reforçada dels esdeveniments recents. Segons la seva interpretació, la dirigent consolida la imatge de representant de l’ordre davant una situació d’inseguretat.
El resultat encaixa amb una de les principals línies polítiques de Reagrupament Nacional: presentar la seguretat com una prioritat i qüestionar la capacitat dels partits tradicionals per garantir-la. Els disturbis poden afavorir aquest missatge, tot i que el sondeig, per si sol, no demostra que siguin la causa directa de l’augment del suport electoral.
Dificultats al centre i a la dreta tradicional
L’enquesta també apunta a una pèrdua de força d’Édouard Philippe. El dirigent centrista obtindria el 15% en l’escenari en què es presenta com a únic candidat del seu espai polític: tres punts menys que en l’anterior sondeig i sis per sota del resultat registrat tres setmanes abans.
A l’esquerra, Mélenchon se situaria entre el 15% i el 20% en la primera volta, mentre que Glucksmann obtindria entre el 12% i el 16%. La dreta tradicional tampoc no sembla trobar, de moment, una alternativa electoral de pes: Bruno Retailleau, exministre de l’Interior i membre de Els Republicans, quedaria entre el 5% i el 7,5%, i David Lisnard, alcalde de Canes, podria arribar al 7%. A gairebé un any de les presidencials, l’enquesta dibuixa una extrema dreta ben posicionada i una oposició fragmentada. La incògnita és si aquest avantatge es mantindrà.