Les negociacions de pau entre els Estats Units i l’Iran, que s’havien de reprendre sota mediació del Pakistan a Islamabad, es troben encallades en gran part per l’estil comunicatiu i diplomàtic del president nord-americà, Donald Trump. Les seves declaracions públiques, sovint contradictòries i carregades d’amenaces, han generat desconfiança a Teheran i han complicat qualsevol avenç cap a un acord estable.

Malgrat que el ministeri d’Afers Exteriors iranià insisteix que no respondrà a totes les publicacions de Trump a les xarxes socials —que poden arribar a ser diverses al dia—, la realitat és que no poden ignorar-les completament. Aquestes declaracions, a més, sovint contradiuen els missatges privats que els canals diplomàtics fan arribar sobre les veritables intencions dels Estats Units.

Situació agreujada

La situació s’ha vist agreujada pel manteniment del bloqueig naval nord-americà sobre ports iranians, percebut per Teheran com una violació de l’alto el foc. El cap negociador iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, ha advertit que Washington intenta convertir les negociacions en una “taula de rendició” i ha deixat clar que l’Iran no acceptarà dialogar sota pressió. En aquest context, ha afirmat que el país està preparat per desplegar noves estratègies si la tensió augmenta.

També l’ambaixador iranià al Pakistan, Reza Amiri Moghadam, ha criticat l’enfocament nord-americà amb una referència literària a Jane Austen, subratllant que cap gran civilització negocia sota amenaces. Aquesta retòrica reflecteix la necessitat del govern iranià de respondre davant la seva opinió pública, especialment davant les afirmacions de Trump sobre una suposada debilitat o humiliació de l’Iran.

Els episodis recents il·lustren la complexitat del moment. Després que el ministre d’Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, suggerís flexibilitzar restriccions a l’estret d’Ormuz, Trump va interpretar el gest com una rendició i es va negar a aixecar el bloqueig, contràriament al que Teheran esperava. En declaracions posteriors, el president nord-americà va assegurar que l’Iran “ha acceptat tot” i que no tornaria a tancar l’estret, una afirmació que va quedar desmentida quan l’Iran va procedir a tancar-lo novament.

Els missatges contradictoris de Trump

Aquest tipus de missatges contradictoris s’han repetit en diverses ocasions. En un sol dia, Trump va alternar entre elogiar i amenaçar l’Iran, culpar i alhora lloar altres actors internacionals com la Xina, i anunciar tant un possible acord com la imminència d’un atac militar. Fins i tot representants diplomàtics iranians han arribat a descriure el president com “un grup de WhatsApp d’una sola persona”.

Per la seva banda, el viceministre d’Afers Exteriors iranià, Saeed Khatibzadeh, ha resumit la percepció del seu govern amb una crítica directa: “Parla massa”. Aquest excés de declaracions, sovint sense coherència aparent, ha incrementat la cautela de l’Iran.

Tot i que alguns analistes apunten que aquesta estratègia podria buscar desconcertar l’adversari, l’efecte real ha estat l’oposat. L’Iran es mostra ara més reticent i exigeix garanties sòlides i mecanismes irreversibles que assegurin el compliment de qualsevol acord futur. Així, la diplomàcia es veu atrapada entre la necessitat d’avançar i la desconfiança creixent generada per una retòrica que dificulta, més que no pas facilita, la resolució del conflicte.