Diputats russos volen prohibir que els països "enemics" puguin adoptar nens a Rússia. Polítics russos han presentat aquest dilluns a la Duma un projecte de llei perquè les famílies de països "inamistosos" no puguin accedir a la custòdia de nens russos. "Ja són molts anys que Occident suplanta les nocions del bé i del mal, destrueix els valors familiars tradicionals i els principis morals. Vols vèncer un poble, educa als seus nens", assenyala la nota remesa pels diputats. En al·ludir als països que han comès accions "inamistosas" contra Rússia, es refereixen als que han adoptat mesures restrictives per la campanya militar russa a Ucraïna, és a dir tots els països de la Unió Europea i altres com el Canadà, el Japó, Austràlia, el Regne Unit o Corea del Sud.
Precisament, països afectats com Espanya, Itàlia i França han estat tradicionalment els que més nens russos han acollit, encara que aquesta xifra es va reduir molt considerablement des que en 2012 el Govern obligués aquests països a subscriure convenis bilaterals d'adopció. "Lliurar als nostres nens per a la seva educació en països inamistosos és un revés per al futur de la nació", afegeix la nota. El projecte de llei permet excloure de la llista de països als quals es prohibeix adoptar a aquells que renunciïn en un futur a fer passos "inamistosos" contra el Kremlin. Els autors de la iniciativa, entre els quals figuren tots els partits amb representació en la cambra baixa del Parlament rus, menys el partit del Kremlin, Rússia Unida, precisen que no volen prohibir completament l'adopció estrangera. A més, no descarten continuar la cooperació amb aquells països les famílies dels quals ja hagin adoptat nens russos.
La UE no defalleix
La Unió Europea segueix determinada en collar Rússia per la seva ofensiva a Ucraïna. Ha decidit prorrogar durant sis mesos més les sancions contra Rússia amb motiu de la invasió d’Ucraïna. El Consell Europeu ha enviat un comunicat aquest dimarts en el qual detalla que les mesures continuaran vigents almenys fins a principis de l’any que ve; concretament fins al 31 de gener del 2023. En aquelles dates es tornarà a estudiar si Europa ha de mantenir aquestes sancions contra Rússia, alleugerir-les o incrementar-les. El primer cop que la Unió Europea va introduir sancions contra Rússia va ser l’any 2014, quan el país de Vladímir Putin va prendre la decisió d’envair la península de Crimea. Les sancions es van ampliar quan el Kremlin va prémer més fort l’accelerador i el febrer del 2022 va iniciar un conflicte armat contra la totalitat del país. Entre les mesures adoptades per la UE destaquen un embargament parcial del petroli rus, la congelació d'actius a empreses i oligarques i la prohibició d'intercanviar productes tecnològics o de luxe, entre d'altres.
Un altre flanc que per on la Unió Europea vol pressionar el Kremlin és a partir dels gasoductes. Els ministres d’Energia de la Unió Europea han arribat a un acord polític sobre un pla per reduir el consum de gas amb la mirada posada a l’hivern; davant l’amenaça russa de tancar totalment el subministrament d’aquesta energia. Així doncs, els estats membre han acordat reduir la seva demanda de gas en un 15% en comparació amb el consum mitjà dels darrers cinc anys entre l’1 d’agost del 2022 i el 31 de març del 2023, amb les mesures que triï cada estat.