Els danesos voten aquest dimecres per decidir si s'uneixen o no a la política de defensa de la Unió Europea. Dinamarca és l'únic membre del bloc dels 27 que no forma part de la Política Comuna de Seguretat i Defensa. Si els danesos, notòriament crítics amb la UE, voten a favor, com ja suggereixen les enquestes, marcaria un altre canvi simbòlic important en la política de defensa dels estats europeus després que Rússia va començar la invasió el passat mes de febrer. Després de dècades de resistència, Suècia i Finlàndia finalment han sol·licitat unir-se a l'OTAN, ambdues citant la guerra a Ucraïna com a factor motivador.   

Mette Frederiksen, primera ministra danesa, ha dit que la invasió russa d'Ucraïna ha estat un factor significatiu que ha portat al govern a convocar un referèndum, i que la votació va ser una decisió important basada en valors i una forma d'assenyalar el suport a una UE més forta. El govern ha fet durant setmanes campanya pel sí. Cal recordar, en aquest context, que Dinamarca és membre fundador de l'OTAN, però participar també en la Política Comuna de Seguretat i Defensa de la UE li permetria participar en operacions militars conjuntes de la UE, com a Somàlia, Mali o Bòsnia. 

"L'OTAN, per descomptat, encara serà la nostra eina més important, però la UE ens dona una altra eina per assegurar la nostra defensa en aquest", ha exposat Mogens Jensen, portaveu de defensa dels governants socialdemòcrates. 

Què és la Política Comuna de Seguretat i Defensa?

La Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD) ofereix un marc de la Unió a l'àmbit de la defensa i la gestió de crisis, incloses la cooperació i la coordinació en matèria de defensa entre els Estats membres, tal com recull la pàgina web del mateix Parlament Europeu. El Tractat de Lisboa (també conegut com a Tractat de la Unió Europea o TUE), que va entrar en vigor el 2009, fixa el marc general de la PCSD actual, aclareix els aspectes institucionals i enforteix el paper del Parlament Europeu en relació amb aquesta política. Des d'aleshores, però, ha evolucionat molt. Tant políticament com institucionalment. 

Per donar un nou impuls a l'agenda de seguretat i defensa, destaca la mateixa web, la Unió treballa en una brúixola estratègica, amb la qual es busca donar una direcció politicoestratègica reforçada a la seguretat i la defensa de la UE i fixar-hi el nivell d'ambició àmbit. El primer pas, que va concloure el novembre del 2020, va ser una anàlisi exhaustiva de les amenaces i els reptes. El segon, en curs actualment, consisteix en debats informals entre els Estats membres sobre l'anàlisi d'amenaces i les seves conseqüències principals, una anàlisi de la bretxa de capacitats i les prioritats dels Estats membres. Aquesta fase de diàleg ha de permetre als Estats membres reforçar la comprensió comuna de les amenaces per a la seguretat a què s'enfronten col·lectivament, i millorar la cultura europea de seguretat i defensa. S'ha concebut aquest procés per abordar la necessitat creixent que la Unió pugui actuar com a proveïdor de seguretat.

Si bé el Parlament Europeu no té un paper directe en la definició de la brúixola estratègica, s'espera que sigui informat periòdicament i tingui ocasió d'expressar les seves opinions sobre el procés, especialment durant les declaracions informatives davant de la Subcomissió de Seguretat i Defensa (SEDE). Caldrà veure el paper que jugarà la guerra d'Ucraïna en la Política Comuna de Seguretat i Defensa de la UE. Per ara, ja s'han pres decisions històriques que haurien estat impensables fa només uns mesos. Brussel·les va anar més enllà amb l'objectiu de convertir-se en una potència geopolítica. Fins ara, però, el bloc dels 27, havia estat dividit sobre quin control hauria de tenir la capital europea en política exterior. I això, com no podia ser d'una altra manera, sempre s'ha posat entremig de les ambicions de la UE. La gran majoria d'Estats membres de la UE també ho són de l'OTAN, tot i que no han arribat a l'objectiu de despesa del 2% des de fa deu anys. La invasió d'Ucraïna, però, ha tornat a fer sobrevolar fantasmes. 

 

 

Imatge principal: banderes de la Unió Europea a Brussel·les / Unsplash