El primer ministre de Bulgària, Rosen Zhelyazkov, ha anunciat aquest dijous al Parlament la dimissió del seu govern tripartit, encapçalat pels conservadors, després de protestes multitudinàries aquest dimecres, en què desenes de milers de ciutadans reclamaven la seva dimissió amb acusacions de corrupció.
“Hem escoltat la veu de la societat”, ha afirmat el primer ministre, el govern del qual va assumir el poder al gener i estava format pel conservador GERB, el Partit Socialista Búlgar (BSP) i el populista i antisistema ITN. La protesta d’aquest dimecres, la tercera dels darrers dies convocada pel partit opositor europeista PP-DB, va reunir molts joves i va exigir la dimissió de l’Executiu i la convocatòria de noves eleccions, que serien les vuitenes des del 2021.
Una caiguda abans de l'euro
La caiguda del govern arriba pocs dies abans que Bulgària comenci a posar en circulació l’euro l’1 de gener, i després de diverses protestes sorgides arran del rebuig al primer pressupost estatal elaborat amb la nova moneda única. La setmana passada, l’Executiu va retirar el seu projecte de pressupost per al 2026, que preveia increments d’impostos, cotitzacions i diverses taxes. La decisió va arribar després de les protestes i de les crítiques contundents de l’oposició.
Malgrat la retirada del pla pressupostari, les mobilitzacions han continuat en un país que ha celebrat set eleccions nacionals en només quatre anys –les darreres, l'octubre del 2024– en un context de profundes divisions polítiques i socials.
La protesta d’aquest dimecres, la tercera en pocs dies i convocada pel partit opositor europeista PP-DB, va reunir nombrosos joves i va tornar a exigir la dimissió de l’Executiu i la convocatòria de noves eleccions, que serien les vuitenes des del 2021.
D'on ve la polèmica?
La indignació de molts manifestants es va dirigir especialment contra l’expremier Boiko Borisov, líder del GERB, i contra l’oligarca Delyan Peevski –sancionat pels Estats Units i el Regne Unit per corrupció–, el partit minoritari del qual, DPS-Nou Començament, oferia un suport clau al govern tripartit, que no disposa de majoria absoluta.
Tot i que ni Borisov ni Peevski formen part formalment del govern, tots els analistes coincideixen que exerceixen una influència decisiva en la presa de decisions de l’Executiu de Zhelyazkov. Diversos politòlegs búlgars consideren que Peevski té també una gran influència en el sistema judicial, els serveis de seguretat, bona part dels mitjans de comunicació i altres sectors estratègics de l’economia del país, el més pobre de la Unió Europea.
“Dimissió! Fora Peevski i Borisov del poder”, va ser el lema central de la marxa de dimecres, que va comptar amb una àmplia participació d’estudiants. Durant la protesta, es van projectar amb llum missatges com “La màfia, fora del poder” a la façana de la seu del govern.
Segons una enquesta publicada aquest dijous, les mobilitzacions han erosionat el suport al GERB, partit guanyador de les darreres eleccions, i el 82% dels enquestats reclama un canvi profund en el model de govern, incloent-hi una renovació de lideratges i un sistema judicial més eficaç. El més recent índex de percepció de la corrupció elaborat per Transparència Internacional situa Bulgària en el penúltim lloc de la Unió Europea, només per davant d’Hongria.