L'arrest domiciliari de l'expresident colombià Álvaro Uribe, ordenada pel Tribunal Suprem de Justícia en un procés per frau processal i suborn de testimonis, ha causat un gran terratrèmol polític al país, avui més polaritzat que mai al voltant a la seva figura.
La decisió judicial no té precedents al país, on fins ara cap expresident no havia sentit d'aquesta manera el pes de la llei i on els processos oberts solen acabar en absolucions en la Comissió d'Acusacions de la Cambra de Representants. El cas d'Uribe ha estat diferent perquè per ser senador el seu cas el va veure el Tribunal Suprem que va decidir aquest dimarts ordenar el seu arrest domiciliari.
La privació de la meva llibertat em causa profunda tristesa per la meva senyora, per la meva família i pels colombians que encara creuen que una cosa bona he fet per la Pàtria
— Álvaro Uribe Vélez (@AlvaroUribeVel) August 4, 2020
Expectació per la fallada|decisió|error judicial
El país sencer aquesta ara en espera del contingut de la decisió contra l'expresident Uribe per saber si té altres abastos, més enllà de la detenció, que pot prolongar-se per un any, i els motius que van portar als magistrats de la Sala d'Instrucció del Tribunal a prendre aquesta mesura que, segons juristes, és habitual per impedir que l'acusat pugui obstruir la justícia o fins i tot escapar.
Uribe, que té almenys quinze processos oberts només en el Tribunal Suprem per diversos delictes, ha comparegut sempre a les citacions de la Justícia i ara haurà d'esperar privat de la llibertat, encara que a la seva pròpia casa, el desenvolupament d'aquest cas. També està per saber-se què passarà amb l'escó en el Senat d'Uribe, que fins ara ha participat en les sessions virtuals del legislatiu ja que per la pandèmia de covid-19 no hi ha debats presencials.
Colòmbia, més polaritzada que mai
La detenció domiciliària de l'expresident ha exposat, novament, la profunda divisió política colombiana on la meitat del país el venera com el "salvador de la pàtria" per la seva lluita frontal contra les FARC durant els vuit anys del seu Govern. L'altra meitat vol veure'l entre reixes pels crims a què se'l vincula, des de matances de camperols en mans de paramilitars fins a l'execució de civils per part de militars, els anomenats "falsos positius", passant per la corrupció i l'espionatge d'opositors i fins i tot de magistrats del Tribunal Suprem, la mateixa que avui el té contra les cordes.
Aquesta polarització s'ha fet més que evident en les reaccions a la decisió judicial. De fet, l'actual president colombià, Iván Duque, que va trencar una llança pel seu mentor i cap del seu partit, el Centre Democràtic, creat per Uribe el 2014 quan va trencar amb el seu successor, Juan Manuel Santos i es va convertir en cap de l'oposició al seu Govern i a les negociacions de pau amb les FARC.
"Dol com a colombià que molts dels quals han enflocat el país amb barbàrie es defensin en llibertat o, inclusivament, tinguin garantit mai anar a presó, i que a un servidor públic exemplar, que ha ocupat la més alta dignitat de l'Estat, no se li permeti defensar-se en llibertat, amb la presumpció d'innocència," ha manifestat Duque.
La seva declaració és una referència a la guerrilla de les FARC, els líders de les quals no han rebut encara cap condemna pels crims comesos durant el conflicte armat pels quals hi ha diversos processos oberts en la Justícia Especial per a la Pau (JEP).