De la Sibèria a Amèrica del Nord s'hi podia anar per carretera. Això sí, fa 24.000 anys. Es tracta d'una troballa del Servei Geològic dels Estats Units. En una recerca conjunta amb la institució oceanogràfica Woods Hola i la Universitat Estatal d'Oregon han descobert aquesta ruta de pas. És una ruta important i el descobriment també ho és. Així ho recull el diari Levante, en un reportatge sobre aquesta via congelada, i el seu paper clau per afavorir el trànsit de persones quan la navegació era impossible.
Impossibilitat de rutes marines
La navegació era impossible per falta de desenvolupament tecnològic. Però, a més a més, s'ha sabut també que hi havia forts vents i uns nivells del mar baixos, i això feia que els corrents oceànics fossin el doble d'intenses que les actuals.
Els primers migrants humans podrien haver fet servir aquesta ruta amb trineus arrossegats per animals i poder-se desplaçar per aquests camins gelats.
Rutes a peu o en trineu
El reportatge en qüestió es fa ressò d'un altre article publicat a Science Alert que destaca que els registres també suggereixen que haurien estat presents àmplies extensions de gel marí hivernal fins fa uns 15.000 anys, al llarg de les quals els migrants podrien haver caminat, o fins i tot haver-se traslladat en trineus.
Els científics haurien posat de manifest a les conclusions que en una franja temporal entre 24.500 i 22.000 anys enrere hauria estat el moment precís de les primeres migracions per aquests camins gelats. La migració primerenca al llarg de la costa d'Alaska hauria estat ajudada pel moviment i la subsistència a una gran carretera de gel marí. Considerant que hi ha indicis que els humans antics poden haver-se aventurat tant al sud com a Nou Mèxic fa més de 20.000 anys, es pot suposar l'existència d'un camí relativament segur i obert que els humans haurien fet servir per fer el salt cap al Nou Món.
Quines eren les rutes d'unió?
Tal com marca l'estudi, aquesta carretera podria ser la primera que unia poblacions que venien de Beringia –un pont de terra o ampli territori que abastava l'extrem oriental de Sibèria, l'oest d'Alaska i la major part de l'actual mar de Bering– o el nord-est d'Àsia i que haurien arribat a través de la costa del Pacífic. La ruta interior hauria estat bloquejada per les capes de gel fusionades de Laurentide i Cordilleran. No obstant això, les condicions ambientals al llarg del corredor costaner haurien estat desafiants durant el Plistocè tardà, segons destaca l'estudi. Encara no és clar, destaca el resum de la recerca, si la ruta costanera va ser transitable durant aquest període, o si hi va haver moments en què el moviment va ser bloquejat per glaceres que acabaven al mar, amb forts corrents oceànics i condicions prolongades del gel marí.