Der Spiegel volia llançar una advertència, però al prestigiós setmanari alemany li ha sortit el tret per la culata. La portada de l'últim número de la publicació mostra un retrat frontal del candidat d'Alternativa per Alemanya (AfD) a les eleccions de Saxònia-Anhalt sobre un fons negre. A sota, en grans lletres vermelles, una frase difícil d'ignorar: "L'home més perillós d'Alemanya". Aquest home és Ulrich Siegmund ha decidit convertir-la en propaganda electoral. Der Spiegel volia advertir els seus lectors del perillós extremisme de Siegmund, peròel candidat ha girat l'operació en benefici propi i ha convertit aquella portada en una de les imatges centrals de la seva campanya electoral. No és una polèmica menor ni unes simples eleccions regionals. Saxònia-Anhalt, un dels 16 estats federats d'Alemanya, votarà el 6 de setembre en uns comicis que poden donar per primera vegada a l'AfD la majoria absoluta en un parlament regional. Les últimes enquestes situen el partit d'extrema dreta per sobre del 40% dels vots i molt per davant de la CDU. Si la fragmentació del vot deixa diverses formacions per sota del llindar del 5%, l'AfD podria arribar a controlar en solitari el govern de l'estat.
La intenció era inequívoca. El reportatge que acompanya la portada presenta Siegmund com un polític capaç d'arribar al poder amb una imatge afable mentre al seu darrere hi ha una de les organitzacions territorials més radicals de l'AfD. Però la portada ha provocat exactament una de les conseqüències que el setmanari intentava evitar: ha proporcionat al candidat una de les imatges més potents de tota la campanya. Siegmund no ha intentat desmentir-la ni s'ha presentat com una víctima. Se l'ha apropiada. L'ha compartida a les xarxes, ha signat exemplars del setmanari davant dels seus seguidors i l'ha presentat com una prova que l'establishment alemany el tem. "Millor publicitat electoral no ens en poden fer", ha resumit el candidat de l'AfD. També ha definit la portada com una "gran condecoració", i fins i tot ha fet befa. "Si el 6 de setembre [dia de les eleccions] obtinc el 46% dels vots, us diré quant hem pagat a Der Spiegel per aquesta publicitat".
Danke @benungeskriptet für das tolle Gespräch und danke an alle, die es sich angeschaut haben.
— Ulrich Siegmund (@UlrichSiegmund) August 15, 2026
Wie versprochen hier das unterschriebene Exemplar vom „gefährlichsten Mann Deutschlands“. Es geht heute noch in die Post zu dir! pic.twitter.com/HE0eIhLeUq
La maniobra encaixa perfectament amb una de les narratives centrals de l'AfD: la idea que el partit no competeix només contra la resta de formacions, sinó contra tot un sistema format pels grans mitjans, les institucions i les elits polítiques de Berlín. Si Der Spiegel considera Siegmund l'home més perillós del país, el candidat intenta convertir aquesta acusació en una credencial davant dels electors que precisament volen sacsejar aquest sistema.
Unes eleccions que poden ser històriques
La polèmica és especialment delicada perquè Saxònia-Anhalt pot convertir-se d'aquí a dues setmanes en el primer estat alemany governat per l'AfD. Saxònia-Anhalt és un dels 16 estats federats d'Alemanya, els anomenats Länder. Situat a l'est del país, a l'antiga Alemanya comunista, té poc més de dos milions d'habitants i la capital a Magdeburg. Per fer-se'n una idea des d'Espanya, institucionalment es pot comparar de manera aproximada amb una comunitat autònoma, tot i que els Länder tenen més pes dins de l'estructura federal alemanya. Per població, s'acostaria a una comunitat com Castella-la Manxa.
El seu pes demogràfic és modest, però el que està en joc el pròxim 6 de setembre és enorme. L'AfD supera el 40% en les últimes enquestes i alguns sondejos la situen en el 42%-43%, gairebé vint punts per davant de la CDU. No es tracta, per tant, només de saber si l'extrema dreta serà la força més votada. La gran pregunta és si podrà aconseguir la majoria absoluta del Parlament regional i governar en solitari. No necessita necessàriament arribar al 50% dels vots. El sistema electoral alemany exclou del repartiment d'escons els partits que no superen la barrera del 5%. Si diverses formacions petites queden fora del Parlament, un resultat al voltant del 43%-45% podria acostar molt l'AfD a la majoria absoluta. Seria un precedent històric. Per primera vegada en l'Alemanya democràtica de postguerra, un partit d'extrema dreta podria controlar el govern d'un Land. I Siegmund, de només 35 anys, es convertiria en el primer cap d'un executiu regional de l'AfD.
Més que unes eleccions regionals
És per això que aquestes eleccions han deixat de ser un assumpte regional. The Economist les ha situat entre les eleccions estatals més transcendents de l'Alemanya de postguerra. Saxònia-Anhalt podria convertir-se en el primer laboratori real de govern de l'AfD: el partit passaria de protestar contra el sistema a controlar ministeris, Administració pública, educació, policia i altres competències pròpies dels estats federats. I fins i tot una victòria sense majoria absoluta podria provocar un terratrèmol polític.
Tots els grans partits alemanys mantenen, almenys formalment, el Brandmauer —literalment, mur tallafocs— que exclou qualsevol pacte amb l'AfD. Si Siegmund queda primer, però sense prou escons per governar, la CDU es trobarà davant d'una aritmètica gairebé impossible: per construir una majoria alternativa podria necessitar el suport de pràcticament totes les altres formacions que entrin al Parlament.
Això podria incloure fins i tot Die Linke, el partit de l'esquerra radical que té part dels seus orígens en l'antic partit comunista de l'Alemanya Oriental. Per a la CDU seria una situació políticament explosiva: durant anys ha defensat que no pot cooperar ni amb l'AfD per la dreta ni amb Die Linke per l'esquerra.
Aquest escenari alimenta precisament un dels arguments més efectius de l'AfD. Si tota la resta de partits han d'unir-se per impedir que governi la força més votada, Siegmund pot presentar les eleccions com una batalla entre l'AfD i "tots els altres". I la portada de Der Spiegel encaixa gairebé de manera perfecta en aquest relat.
Der neue SPIEGEL ist da:
— DER SPIEGEL (@derspiegel) August 13, 2026
📍 Sachsen-Anhalt: Warum ist AfD-Mann Siegmund so erfolgreich?
📍 Drohnenfund in Leipzig: Was, wenn es wirklich Moskau war?
📍 Albanien: Scheitert das Bauprojekt der Trump-Familie an Massenprotesten?
Morgen am Kiosk, jetzt online: https://t.co/P4HepdSjhE pic.twitter.com/0KxIn0ErCC
D'aquí que les crítiques al setmanari no hagin arribat només des de l'extrema dreta. Dietmar Bartsch, dirigent de Die Linke, ha acusat Der Spiegel de fer, de facto, "campanya electoral per a l'AfD". La tesi dels crítics és que convertir Siegmund en l'"home més perillós d'Alemanya" reforça exactament la imatge que ell vol projectar: la d'un candidat prou poderós per fer tremolar tot l'establishment.
La direcció de Der Spiegel ha defensat la decisió. El director, Dirk Kurbjuweit, argumenta que un mitjà no pot decidir les portades en funció de si beneficien o perjudiquen electoralment un polític. La qüestió, sosté, és la rellevància periodística. I per al setmanari el perill de Siegmund resideix precisament en la combinació entre radicalitat política i capacitat de seducció: no es presenta com un agitador, sinó com un polític accessible i tranquil capaç d'arribar a electors molt més enllà del nucli ideològic de l'extrema dreta.
De moment, però, no hi ha dades que permetin afirmar que la portada hagi fet pujar l'AfD a les enquestes. Els sondejos que situen Siegmund per sobre del 40% són anteriors a la publicació del número. El que sí que es pot constatar és una victòria comunicativa: el candidat ha aconseguit transformar una denúncia periodística contra ell en una peça central de la seva campanya.
La portada resumeix així una de les grans paradoxes de la política alemanya actual. Com més excepcional és presentada l'AfD pels seus adversaris, més fàcil li resulta presentar-se davant dels electors desencantats com l'única força realment situada fora del sistema. Siegmund ho ha entès. En comptes de fugir de l'etiqueta que li ha col·locat una de les capçaleres més importants d'Alemanya, l'exhibeix. La signa. La comparteix. La converteix en un trofeu. I ho fa mentre les enquestes suggereixen que, el 6 de setembre, "l'home més perillós d'Alemanya" podria convertir-se també en el primer dirigent de l'AfD a governar un estat alemany.