El Marroc està molt interessat en la tecnologia militar israeliana per consolidar la seva posició al Magrib, ara que s'ha convertit en el soci clau dels Estats Units a l'àrea per l'aposta en aquest sentit del president Donald Trump, una posició que ha revalidat el president Joe Biden. En aquest context, que també inclou l'obertura de relacions diplomàtiques amb Israel, el ministre de Defensa israelià, Benny Gantz, ha fet aquesta setmana una històrica visita a Rabat, i els dos països han signat un memoràndum de cooperació.

Segons informa Jerusalem Post, el Marroc està interessat a comprar drons, i algun sistema antimíssils, i ha encarregat una millora dels seus avions de caça. A més el memoràndum signat per Gantz i el seu homòleg marroquí, Abdellatif Loudiyi, preveu una cooperació més gran en intel·ligència, col·laboració industrial, i entrenament militar. Gantz va insistir que han incrementat la cooperació bilateral a la llum de les amenaces que hi poden haver al Pròxim Orient i el nord d'Àfrica, i va expressar la seva esperança que hi hagi més països que signin "acords de normalització" amb Israel.

Jueus que queden al Marroc

 

Gantz també va visitar la sinagoga de Rabat, on es va trobar amb la colònia de jueus sefardites que encara viuen al Marroc, tenint en compte que la majoria van marxar -o van fer l'aliyà- cap a Israel a partir de la independència del 1948.  

 

Jerusalem i Rabat van establir llaços diplomàtics a partir dels Acords d'Abraham que va impulsar en el seu dia el primer ministre Benjamin Netanyahu, amb els Emirats Àrabs Units, Bahrain i també el Sudan. El nou govern de Naftali Bennett ha seguit la mateixa política. Les relacions amb el Marroc es van normalitzar el desembre passat, fa un any. El ministre d'Afers Exteriors d'Israel, Yair Lapid, va visitar el Marroc a l'agost i va inaugurar l'ambaixada a Rabat. 

Crisi amb Algèria

 

Tot això succeeix quan les relacions entre el Marroc i Algèria estan pràcticament trencades, després que Espanya va acollir el líder del Polisario, Brahim Gali, cosa que va provocar una escalada de tensió entre els dos països. Això va acabar a l'octubre amb la crisi del gas, quan Algèria va tallar el més gran dels seus gasoductes amb Espanya per l'enfrontament amb el seu veí. Algèria va decidir la rescissió del contracte amb el Marroc que permetia el transport de gas cap a Espanya mitjançant el gasoducte Magrib-Europa. Aquesta canonada, que va ser inaugurada fa 25 anys, uneix Algèria amb la península Ibèrica i té 1.400 quilòmetres de longitud, 540 quilòmetres dels quals travessen territori marroquí. L'any passat van arribar a Espanya a través d'aquesta canalització 6.000 milions de metres cúbics de gas.

El ministre d'Exteriors algerià, Ramtane Lamamra, va anunciar a l'agost la ruptura de relacions diplomàtiques amb el Marroc, després de diverses setmanes en què havia anat escalant la tensió entre els dos veïns. Les relacions entre tots dos han estat sempre molt complexes des de la mateixa finalització de la colonització francesa, en pugna pel lideratge del Magrib. El Marroc acusa Algèria de donar suport al Front Polisario, i Alger acusa Rabat de fomentar el MAK, que defensa la independència de la regió amaziga de la Cabília, i Rachad, un partit islamista, tots dos classificats pel govern algerià com a “organitzacions terroristes”. 

A la fotografia principal, el ministre de Defensa marroquí, Abdellatif Loudiyi, i el seu homòleg israelià, Benny Gantz