El nomenament de Leo Brent Bozell III com a nou ambaixador dels Estats Units a Sud-àfrica ha reobert ferides històriques en un país marcat per la memòria de l’apartheid. Donald Trump ha escollit per al càrrec un ultraconservador que va destacar als anys vuitanta per oposar-se a la lluita del Congrés Nacional Africà (ANC, per les seves sigles en anglès) contra el règim racista i per desacreditar figures com Nelson Mandela. Mentre el moviment antiapartheid mobilitzava el suport internacional, Bozell formava part d’un sector de la dreta nord-americana que considerava excessives les pressions contra el govern sud-africà d’aleshores. La seva arribada a Pretòria aquesta setmana ha estat interpretada com un gest que tensiona la relació amb un país que va construir la seva democràcia precisament sobre la derrota d’aquell sistema de segregació racial.
Tot i que Bozell s’ha fet un nom sobretot dins la política domèstica dels Estats Units, el seu passat vinculat al debat sobre Sud-àfrica és més desconegut i, ara, torna a emergir amb força. Trump ha apostat per un dirigent que va formar part d’una coalició d’almenys 34 organitzacions de dretes que rebutjaven que el govern de l’apartheid obrís vies de diàleg amb l’ANC i que arribaven a qualificar-lo d’“organització terrorista”. El 1987, quan Bozell presidia el Comitè Nacional d’Acció Política Conservadora, va formalitzar aquella posició en una carta en què proclamava que estava “orgullós de convertir-se en membre de la Coalició contra el Terrorisme de l’ANC”. L’objectiu era frenar una reunió prevista entre el secretari d’Estat de Ronald Reagan, George Shultz, i el president de l’ANC Oliver Tambo; la trobada, però, es va acabar celebrant el mateix dia.
El perfil de Bozell també ha reobert polèmiques molt més recents. El 2013, l’ultraconservador va tornar a carregar contra la figura de Mandela quan es va desencadenar l’onada global d’homenatges per la seva mort, el desembre d’aquell any. Segons consta en missatges publicats a la xarxa social X, només cinc dies després de la defunció del primer president negre de la Sud-àfrica post-apartheid, el nou ambaixador va denunciar els mitjans que “mitologitzen” Mandela i en feien una “idealització” interessada. En aquella publicació, Bozell va dirigir la crítica especialment contra el presentador Brian Williams, a qui va retreure que s’afegís a una cobertura que, a parer seu, elevava Mandela de manera acrítica. A més, Bozell va contraposar aquesta suposada veneració amb el tractament mediàtic que, segons ell, havia rebut mesos abans la mort de Margaret Thatcher.
L’aterratge de Bozell a Pretòria, a més, es produeix en plena tensió diplomàtica entre Washington i Sud-àfrica. Les relacions s’han anat erosionant especialment des que, el desembre del 2023, el govern sud-africà va portar Israel davant la Cort Internacional de Justícia de l’ONU, acusant-lo d’“actes genocides” en la guerra a la Franja de Gaza. En aquest sentit, Bozell ha estat un ferm defensor del govern israelià. També hi ha tensió per les acusacions, sense proves, sobre un suposat “genocidi” de grangers blancs i una presumpta discriminació generalitzada del govern de Cyril Ramaphosa contra la comunitat blanca. Trump va exhibir el maig passat al despatx oval imatges d’atacs a blancs a Sud-àfrica, tot i que algunes de les fotografies corresponien en realitat a episodis ocorreguts al Congo.
