Els equips de rescat van contra rellotge al Nepal per trobar desenes de treballadors que podrien continuar vius sota tones de fang, aigua i runa. Les inundacions sobtades que la setmana passada van devastar diverses zones del país han deixat prop de 900 treballadors de centrals hidroelèctriques desapareguts, segons l’Associació de Productors Independents d’Electricitat del Nepal (IPPAN).
Els desapareguts treballaven en una dotzena de projectes situats al llarg del riu Trishuli, en una regió muntanyosa i de difícil accés. No se sap quants d’ells es trobaven dins dels túnels quan les aigües van entrar-hi ni quants podrien haver sobreviscut. El fang, les males condicions meteorològiques i la destrucció de carreteres i ponts compliquen unes operacions que avancen amb enormes dificultats.
Els treballadors desapareguts formen part d’un balanç molt més ampli. Al Nepal i a la Xina, unes 4.500 persones continuen sense ser localitzades després de les inundacions, que han causat més d’un miler de morts. Les autoritats nepaleses han hagut fins i tot d’enterrar centenars de víctimes no identificades en fosses comunes, mentre diversos hospitals es queden sense espai als dipòsits de cadàvers.
Túnels de quilòmetres sota el fang
Un dels principals focus de la recerca és la central hidroelèctrica Trishuli 3A. Allà, 42 persones consten com a desaparegudes i els equips de rescat intenten obrir-se pas fins a una instal·lació subterrània situada al final d’un túnel de més de quatre quilòmetres. Els especialistes han perforat la part superior de les estructures per intentar accedir als espais subterranis. També han introduït aire i aliments i han utilitzat drons equipats amb càmeres tèrmiques per buscar senyals de vida.
El geòleg australià Arnold Dix, que assessora els equips de rescat, alerta, però, que cada metre guanyat comporta nous riscos. No se sap quanta aigua i fang han entrat als túnels i existeix la possibilitat que les sales de turbines s’hagin inundat. Obrir nous forats també podria provocar que l’aigua acumulada es desplacés de manera sobtada i posés en perill els mateixos rescatadors.
A la central de Chilime, almenys sis persones també continuen desaparegudes. Els equips només van poder avançar uns 130 metres per un túnel de 250 metres abans que el fang, que en alguns punts arribava fins al pit, els obligués a aturar-se. A l’interior hi ha una cuina i aliments, però els equips desconeixen si queda prou oxigen per permetre sobreviure als possibles atrapats.
Ara els rescatadors preparen una nova entrada amb oxigen, material mèdic, càmeres i equips de comunicació.
"La seva dona és la meva germana i està embarassada"
Entre la incertesa, els supervivents intenten reconstruir què va passar. Bhakti Ram Bohara calcula que només un centenar de treballadors van aconseguir sortir dels projectes de la zona, d’un miler aproximadament. Entre els desapareguts hi ha el seu cunyat, amb qui compartia equip i que passava llargues temporades lluny de casa per enviar diners al seu poble. "La seva dona és la meva germana i està embarassada", va explicar Bohara entre llàgrimes. Un altre supervivent, Ram Chandra, va aconseguir escapar aferrant-se a les barres del sostre mentre l’aigua arrossegava formigó i runa. Ell i els seus companys van trigar sis hores a arribar a la sortida del túnel.
Més d’11.000 persones han estat rescatades a tot el Nepal des de les inundacions, segons el primer ministre. Les històries dels supervivents alimenten l’esperança que encara quedin persones amb vida sota el fang. La catàstrofe també ha posat el focus sobre el ràpid desplegament d’infraestructures hidroelèctriques a l’Himàlaia. El Nepal, l’Índia i la Xina han invertit centenars de milions en preses, túnels i altres grans projectes per aprofitar l’enorme potencial dels rius de la regió.
Però l’Himàlaia és també una de les zones del planeta més exposades als terratrèmols, les inundacions i els efectes del canvi climàtic. La magnitud del desastre podria obligar els governs a replantejar com es dissenyen i s’ubiquen aquestes infraestructures i a reforçar la cooperació regional per detectar i gestionar riscos compartits.