Els amish són una comunitat protestant els orígens dels quals se situen a Suïssa, al sud d’Alemanya, l’any 1693. Gran part d’ells però, es traslladen al continent americà a finals del segle XIX - principis del XX, on actualment s’hi troben les comunitats més nombroses, establertes sobretot a Canadà, Pennsilvanià i Mèxic, tot i que es té constància també de grups més reduïts en d’altres països com Irlanda o Argentina.  

El nombre total d’amish arreu del món es troba entorn a les 300.000 persones

Comunidad Amish   unsplash

Una família amish fent un pícnic al camp

A grans trets, els amish es distingeixen per ser persones senzilles i austeres, amb un estil de vida modest i tradicional. Però també tenen d’altres característiques que segurament desconeixies i que els converteixen en una comunitat única, tal com es detalla a continuació.

1. El seu codi de conducta és l’Ordnung

La forma de vida que distingeix cada comunitat és regulada per mitjà de l’Ordnung (ordenança o reglament), un conjunt de normes i regles que han de seguir els seus membres. La majoria dels amish no accepten l’autoritat del govern corresponent, així que es regeixen per les seves pròpies lleis i normes.

2. El període de ‘rumspringa’ a l’adolescència

Rumspringa fa referència al període de temps de l’adolescència que s’inicia als 16 anys i que acaba quan els membres han decidit si es bategen dins l’església amish o no. En cas de batejar-se, podran seguir vivint amb la família dins la comunitat, però en cas que no es faci aquest bateig -que en el seu cas, es produeix en edat adulta-, seran expulsats de la comunitat, un fet que no acostuma a ser el més habitual.

niños amish

Un grup de nens amish amb carro, el seu mitjà de transport habitual

En cas d’abandonar o deixar la comunitat, són apartats de la resta per sempre, trencant qualsevol vincle i lligam possible.  

3. Els homes; amb barba i barret

Si alguna cosa caracteritza els homes amish, aquesta és el barret i la seva barba, que no pot tenir un tall molt curt. Si un home va afaitat significa que està solter i si llueix barba, que està casat –tot i que en algunes comunitats, alguns amish es deixen la barba un cop s’han batejat-. A més, els homes d’aquesta comunitat no acostumen a lluir bigoti perquè ho associen al militarisme, causa que rebutgen rotundament. En la mateixa línia, alguns tampoc utilitzen botons en la seva vestimenta, ja que són associats a l’exèrcit.

4. Les dones; amb faldilla i cabell recollit

Les dones que formen part d’aquesta comunitat no tenen els mateixos drets que els homes. Viuen encara en un sistema patriarcal, on la majoria estan sotmeses a la figura masculina; mentre estan solteres, la figura referent és la del pare i un cop casades, la del marit. 

Seguint amb la línia de vida austera que porten, les dones amish no poden lluir joies i han de portar el cabell llarg, recollit i tapat. Porten vestimentes amb mànigues i faldilles llargues, que sovint complementen amb un davantal blanc i un xal sobre l’esquena.

5. No utilitzen cotxes ni electricitat 

Els amish no fan ús d’automòbils ni d’electricitat. Les comunitats tenen un estil de vida molt allunyat de les societats que les rodegen i la tecnologia, està molt restringida. No tenen televisió, mòbils, tauletes ni molt menys fan ús d’internet. El seu mitjà de transport habitual és el carro tirat per cavalls. Només algunes comunitats amish disposen de llum elèctrica i d’un telèfon comunitari que l’utilitzen per a situacions especials.    

6. Treballen a la comunitat i al camp

Els homes generalment dediquen la seva jornada laboral a la construcció, a la producció de mobles i, en especial, al camp. De fet, se’n destaca la seva eficiència treballant en l’agricultura, utilitzant mètodes tradicionals i procurant per produir els seus propis aliments de forma tradicional -sense fer ús del tractor, es clar-.

Les dones, en canvi, es dediquen a la llar i a la criança dels fills, una tasca on el pare també n’és partícip però en menor mesura.

amish trabajando en el campo   unsplash

Els homes amish treballen a la terra, utilitzant maquinària tradicional.

7. El seu idioma principal és l’alemany

El seu dialecte és el Deitsch o l’alemany de Pennsilvanià. Els amish suïssos es comuniquen amb un altre dialecte de l’alemany, l’alemany suís. I per comunicar-se amb persones que no pertanyen a la comunitat, acostumen a utilitzar l’anglès.

8. La Bíblia, el seu camí a seguir

La comunitat amish és anabaptista -denominació cristiana protestant- on la seva única font d’autoritat és la Bíblia, així com les regles de l’Ordung que segueixen. No tenen temple de pregària o espai físic habituat per reunir-se i resar, per això, s’acostumen a trobar-se en sales grans o bé als mateixos habitatges on viuen. Les seves creences religioses han estat -en part- la conseqüència de mantenir un sistema de vida de fa tres segles enrere.

9. El seu caràcter és humil i rebutgen tota supèrbia

El seu caràcter i el seu tarannà és humil. Es caracteritzen per ser persones austeres que s’allunyen dels luxes i de les comoditats que en molts casos, ens ha proporcionat la tecnologia; com el cotxe com a mitjà de transport, l’ús d’electrodomèstics, l’ús de tractors al camp, entre d’altres avenços que, en moltes ocasions, ens han facilitat les comunicacions i la vida en general.

10. Protagonistes en nombroses produccions audiovisuals

La seva peculiar i especial forma de viure, els ha portat a ser representats en moltes ocasions a la gran pantalla, protagonitzant pel·lícules, reportatges, documentals i sèries televisives.

Alguns exemples on la seva figura ocupa un paper destacat, són; Único testigo (1985), El forastero (2002), Un abismo en el corazón (2010), El desprecio (2011), Paso decisivo (2015), La decisión Amish (2014), entre moltes d’altres.

Unico testigo film

Único testigo -protagonitzada per Harrisond Ford-, va ser candidata a vuit premis Oscars, dels que se’n va emportar dos

La comunitat amish catalana (i sevillana)

A Catalunya, la comunitat amish ha passat del tot desapercebuda, no es té constància de cap grup amish que visqui en cap municipi català.

Però no es pot dir el mateix a nivell estatal, quan un grup reduït d’amish es va instal·lar a Sevilla. Un fake d’un estudiant de publicitat i relacions públiques que anys enrere va aconseguir fer córrer com la pólvora per les xarxes, fins arribar a captar l’atenció d’alguns mitjans que se’n van fer ressò i van caure de quatre potes. Una notícia falsa ja que mai s’ha tingut referència de cap grup amish en tot l’estat espanyol.