Si has vist tuitejar a Donald Trump aquests dies t’hauràs adonat que repeteix un mantra per activar els seus seguidors: Obamagate. Trump acusa Barack Obama del “major escàndol de la Història”. L’anterior president i els funcionaris de la seva administració haurien espiat il·legalment la campanya republicana del 2016 per sabotejar la presidència de Trump. És una cortina de fum per amagar la controvertida gestió de la pandèmia pel president —ja són 100.000 morts— a cinc mesos de les eleccions presidencials.

L’estratègia de Trump de desprestigiar el seu antecessor ve de lluny. El març del 2017, va afirmar que Obama havia intervingut il·legalment el telèfon de la Torre Trump durant la campanya presidencial del 2106 i va comparar aquesta suposada vigilància amb l’escàndol Watergate, que va costar la presidència a Richard Nixon el 1974. Un any després, quan l’anterior invent havia punxat, Trump va dir que l’FBI havia infiltrat un informant dins la seva campanya i en va dir Spygate.

El funcionament d’una i altra conspiracions inventades és similar. Trump apunta i la seva maquinària propagandística escampa la desinformació via mitjans ultraconservadors, xarxes socials, serveis de missatgeria i fòrums d’Internet. Ja va passar amb el birtherism, la teoria conspirativa promoguda i alimentada per Trump que afirma que Obama havia nascut a Kènia. En el fons, els negacionistes de l’emergència climàtica són fans del reciclatge. Del reciclatge de patrons d'expansió i distribució de continguts.

Conspiracions més virals

Donald Trump no és culpable de TOTA la desinformació. Tothom hi ajudem. En moments de crisi, les persones ens desesperem i cerquem consol en tota mena d’explicacions. Les teories de la conspiració sempre floreixen en èpoques complexes. Proven de justificar que esdeveniments terribles i difícils d’explicar (i racionalitzar) són producte de forces ocultes que han teixit un pla secret. Cada època provoca les seves teories: les guerres mundials van ser iniciades pels fabricants d’armes; Pearl Harbor o l’11-S van ser “danys col·laterals” per impulsar invasions i conflictes armats; l’epidèmia del crack va ser iniciada per la CIA...

És una constant històrica. Les plagues i pandèmies són una font inesgotable de conspiracions ocultes. Al segle XIV, els jueus van ser acusats d’escampar la pesta bubònica tot enverinant els pous. Els Protocols dels Savis de Sió, una mena de pla secret jueu per dominar el món, no són més que propaganda tsarista per justificar els pogroms, les aniquilacions massives d’aquesta comunitat al llarg de la Història.

Les darreres setmanes, un documental fake anomenat Plandemic ha difós falsament que fer servir mascaretes fa emmalaltir, que beure lleixiu cura i que la vacuna contra la Covid-19 pot matar. Més de vuit milions de persones han vist aquest vídeo, que promou de forma perillosa teories de la conspiració en termes de salut.

Distribuït per un productor de cinema poc conegut, Mikki Willis, Plandemic s’ha publicat a Facebook —aquesta plataforma social que molts donen per morta—, Youtube i Vimeo. Tot i que el documental ha estat retirat d’aquestes plataformes, grups antivacunes, d’extrema dreta i conspiranoïcs encara en propaguen els continguts a totes les xarxes socials. El moviment Qanon, que aglutina la massa del trumpisme radical, ha fet seu el discurs que el coronavirus va ser creat per l’Estat Profund (el deep state, el govern dels EUA a l’ombra) per derrocar al seu heroi.

El març passat, la Organització Mundial de la Salut (OMS) identificava el perill de la infodèmia, l’excés d’informació falsa i rumors. Assenyalava també que les fonts fiables són fonamentals per protegir la salut davant la pandèmia. Identificava igualment la necessitat que les fonts oficials millorin la seva forma d’arribar a la gent. Un altre tipus de comunicació per a temps diferents, comunicativament parlant, quant a fons i forma. I les estratègies audiovisuals són fonamentals en un món dominat per plataformes com Facebook, Instagram, Youtube o TikTok.

Descodificar la desinformació és clau en aquest moment històric. Cal trobar els mecanismes pels quals els enganys informatius i les falses teories i conxorxes mundials tenen efectes més letals que les mateixes crisis sanitàries.

El perill de la desinformació és més present que mai si tenim en compte tres factors diferents, com apunta l’analista de seguretat nacional del diari The Washington Post, Max Boot: una més eficient difusió a les xarxes socials de teories de la conspiració que pretenen anul·lar les fonts oficials; l’avenç i generalització d’aquestes teories en grups cada cop més grans de persones; una generació de polítics populistes, com Trump o Bolsonaro, que exerceixen el seu lideratge marcial difonent teories anticientífiques.

Preparar la societat és fonamental per no caure en la banalització de la veritat. L’escàndol de Cambridge Analytica i les eleccions del 2016 als EUA poden esdevenir anecdòtics si no es prenen mesures contra els intents de debilitar la democràcia a còpia de mentides cada cop més virals. Mentides que maten.

Miquel Pellicer és periodista i editor de Trumpland Media

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat