L’Iran ha decidit vetar l’accés de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) a les seves instal·lacions nuclears, impedint així qualsevol verificació independent dels danys causats pels bombardejos dels Estats Units durant l’operació coneguda com a Martell de Mitjanit. El vicepresident del parlament iranià, Hamid Reza Hayi Babaei, ha anunciat aquest dissabte que no es permetran visites del director general de l’OIEA, Rafael Grossi, ni tampoc la presència de càmeres de vigilància en els complexos nuclears del règim. Segons ha explicat, la mesura s’ha pres després de detectar “dades sensibles” de les instal·lacions en documents que hauria obtingut Israel. En declaracions prèvies al veto, Grossi havia advertit que les tres plantes colpejades —Fordow, Natanz i Esfahan— havien patit “danys molt, molt, molt significatius”, si bé descartava parlar de destrucció total. Ara, amb l’accés vetat, l’OIEA no podrà verificar la magnitud exacta d’aquests desperfectes.

Durant la sessió en què ha confirmat la decisió, Babaei ha defensat que la recent guerra de dotze dies és, en realitat, “una continuació dels 47 anys d’hostilitats contra la nació iraniana liderades pels Estats Units”. Segons el vicepresident del parlament, el conflicte no té a veure amb els míssils ni amb el programa nuclear, sinó amb la voluntat de sotmetre el poble iranià. “Els Estats Units tenen por d’un país de 90 milions d’habitants amb una civilització de 7.000 anys, que no permetrà el domini nord-americà a la regió”, ha afirmat, per acabar advertint: “Com més ens ataqui l’enemic, més forta serà la resposta del poble”.

Babaei també ha acusat els Estats Units d’intentar eliminar els principals comandaments militars iranians durant els primers dies del conflicte, amb l’objectiu de desestabilitzar el país, igual que —ha recordat— va passar el 28 de juny de 1981, quan l’aiatol·là Mohammad Beheshtí i altres alts responsables judicials van ser assassinats, poc abans de la mort del president Mohamad Alí Rayaí. Segons el vicepresident del parlament, l’estratègia dels seus adversaris implica fragmentar el país: “L’enemic creu que l’Iran no pot ser governat i que cal dividir-lo. Volen alimentar les tensions ètniques i parteixen de la falsa premissa que el 70% de la població iraniana es posarà del seu costat”, ha advertit.

Manca de transparència

Abans del veto total anunciat per Teheran, Grossi ja havia denunciat les dificultats per verificar el programa nuclear iranià. El director general de l’OIEA recordava dijous que, fins i tot abans de l’esclat del conflicte armat amb Israel, la col·laboració de l’Iran amb l’agència de les Nacions Unides era escassa. “Hi havia moltes qüestions a les quals l’Iran no responia de manera convenient”, va assenyalar abans de detallar que s’havien trobat restes d’urani en llocs no declarats i que les explicacions ofertes per les autoritats iranianes “no eren creïbles”. “Hi havia dissimulació i, en qualsevol cas, no hi havia transparència”, insistia.

12 dies de guerra

El conflicte es va desencadenar el 13 de juny, quan Israel va llançar una ofensiva sobre instal·lacions militars i nuclears en territori iranià. L’atac va obrir la porta a gairebé dues setmanes d’intercanvi intens de míssils i drons entre Israel i l’Iran, en una escalada bèl·lica sense precedents que va portar els Estats Units a intervenir de manera directa diumenge passat de matinada amb una sèrie de bombardejos sobre tres complexes nuclears. Segons els balanços oficials, els enfrontaments han deixat almenys 28 morts civils a Israel i 627 a l’Iran. La guerra es va donar per conclosa amb un alto el foc acordat sota la mediació de Washington, que va entrar en vigor dimarts passat. Ara bé, la treva, va patir una interrupció momentània quan ambdues parts van intercanviar-se atacs després d’assolir l’acord, els quals no van anar a més. De fet, tant Tel-Aviv com Teheran han confirmat que l'alto el foc segueix vigent.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!