Espanya és un dels 13 països que incompleixen les mesures anticorrupció del Consell d’Europa per alts càrrecs del Govern central i dels agents de les forces de seguretat estatals. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe anual que elabora el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO), que s’ha publicat aquest dijous. Alemanya, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Finlàndia, França, Islàndia, Malta, Països Baixos, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia i Suècia completen la llista de països que, segons l'organització, tampoc estan complint prou les seves recomanacions. El GRECO ha instat a Espanya a prendre mesures decidides per a aconseguir avanços tangibles, entre les quals, demana que es modifiqui el procediment d’aforament, del qual es beneficien els membres del govern central, sospitosos de corrupció perquè això no interfereixi amb l’acció judicial. A més, destaca la preocupació per la politització del Poder Judicial i la falta de transparència en els nomenaments del Fiscal General de l'Estat i del Consell General del Poder Judicial.

Corrupció i aforament

El procediment d'aforament per als membres del Govern consisteix en el fet que, en cas que siguin investigats o imputats per un delicte, la seva responsabilitat penal no serà jutjada pels tribunals ordinaris, sinó per un òrgan judicial superior específicament establert per la llei. Segons l'article 102.1 de la Constitució espanyola, la responsabilitat criminal del president del Govern i dels altres membres de l'Executiu serà exigible davant la Sala penal del Tribunal Suprem. Aquestes recomanacions del GRECO arriben, a més, en un context de casos de corrupció que han esquitxat el govern de Pedro Sánchez, com el de José Luis Ábalos, que va ser ministre de Transports entre 2018 i 2021, i quan va ser investigat pel Tribunal Suprem en relació amb el cas Koldo, el procediment d'aforament es va aplicar perquè els fets investigats estaven presumptament vinculats a la seva etapa com a ministre. Així, tot i que actualment no ocupa cap càrrec al govern, qualsevol investigació penal relacionada amb el seu període ministerial continua sent competència del Tribunal Suprem, en aplicació de l'aforament.

Vigilància constant i pressió pública

El GRECO no és una institució de la Unió Europea i no pot imposar sancions directes ni obligar legalment als estats membres a complir les seves recomanacions, perquè no són jurídicament vinculants. La seva principal eina és la pressió política i l’avaluació pública del compliment de les mesures anticorrupció, i quan un país no implementa les seves  recomanacions, pot activar procediments d’incompliment i sol·licitar informes de seguiment periòdics sobre els avenços. En realitat, la seva força és la vigilància constant i la pressió pública. En aquest sentit, l’organisme ha cridat l’atenció a Espanya perquè prengui “mesures decidides amb l’objectiu d’aconseguir progressos tangibles com més aviat millor”, i en cas de no fer-ho, podria activar altres mecanismes de pressió, com enviar una missió al país o demanar al secretari general del Consell d'Europa perquè escrigui al ministre d'Exteriors.

El passat 16 d’abril, el GRECO ja va  informar que Espanya incompleix, o ho fa de manera insatisfactòria, les 19 recomanacions que el Consell d'Europa fa des del juny del 2019 per lluitar contra la corrupció dels alts càrrecs del govern central i dels agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. A causa d’aquesta pobra implementació de les seves recomanacions, el GRECO va aplicar a Espanya el seu procediment d'incompliment de la 5a ronda d'avaluació (13 parcials i 6 totals) i va demanar a les autoritats que informessin sobre els progressos realitzats per complir les seves recomanacions abans del 31 de desembre del 2024, un informe que havia de ser examinat en la 100ª sessió plenària que s’ha celebrat del 2 al 6 de juny a Estrasburg.

El GRECO va demanar a les autoritats que prestessin més atenció a la situació particular de les altes funcions executives del govern central (inclosos els assessors polítics) i a les àrees específiques de risc de conflicte d'interessos i corrupció a les quals s'enfronten en el seu treball. En general, el GRECO també demana reformes legislatives per a acabar amb les llacunes en la transparència del finançament polític mitjançant l'establiment de mecanismes d'aplicació més estrictes i l'adopció de sancions dissuasives per a les infraccions de les normes de finançament polític. L'informe assenyala que els esdeveniments dels últims anys han posat de manifest la necessitat de millorar els mecanismes per a garantir la transparència del finançament polític i actualitzar les normes anticorrupció existents sobre finançament de partits i campanyes electorals.

La lluita anticorrupció, en un moment crític

En 2024, les convulsions geopolítiques, la inestabilitat econòmica i els ràpids avanços tecnològics han redefinit els riscos de corrupció i la dinàmica de governança. Les eleccions en diversos estats membres han suscitat preocupacions sobre la integritat, incloent-hi acusacions d'influència indeguda, finançament irregular i ingerència estrangera, la qual cosa posa en relleu la necessitat de protegir els processos democràtics mitjançant marcs anticorrupció eficaços. El president de GRECO, David Meyer, creu que “la lluita mundial contra la corrupció es troba en un moment crític” i que malgrat els importants avanços en l'enfortiment dels marcs anticorrupció, “persisteixen desafiaments persistents i en constant evolució, incloent-hi aquells relacionats amb la implementació, la transparència i les amenaces a la independència judicial. Abordar aquests desafiaments requereix un impuls renovat i una voluntat política sostinguda a escala nacional”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!