Semblava impossible, però ho ha aconseguit. Malgrat el malestar generalitzat amb la seva administració i les divisions al Congrés i el partit Demòcrata, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha aconseguit tirar endavant amb el pla d'obres públiques més car de la història del país, que destinarà 1,2 bilions de dòlars per a infraestructura. La Cambra Baixa nord-americana va desencallar ahir al vespre el pla de Biden anomenat 'Build Back Better' (reconstruir millor en anglès) amb 228 vots a favor i 206 en contra, encara que amb retallades. El pla, que Biden ha defensat com un dels eixos centrals per a la seva presidència, va rebre el vistiplau del Senat a l'agost i feia mesos que es trobava estancat al Congrés.

'Build Back Better'

Tal com ha estat aprovat, el pla d'infraestructura destinarà 110.000 milions de dòlars per a reparar carreteres, ponts i autopistes, i 66.000 milions de dòlars per a fomentar el ferrocarril. A més a més, el projecte de llei contempla 55.000 milions de dòlars per a abordar els problemes en el subministrament d'aigua, així com el reemplaçament de totes les canonades de plom, i 65.000 milions de dòlars destinats a modernitzar la xarxa elèctrica. Així mateix, assigna milers de milions de dòlars per a rehabilitar séquies, reformar ports i aeroports i expandir l'accés a la banda ampla d'internet. El text legislatiu incideix, a més, en la lluita contra la crisi climàtica à la Estats Units i dedica 7.500 milions de dòlars a la creació una xarxa d'estacions de recàrrega de vehicles elèctrics als EUA. En aquest sentit també hi ha reservat 47.000 milions de dòlars per donar resposta als incendis, sequeres, l'erosió de la costa i les onades de calor, entre altres.

Els demòcrates, dividits

L'aprovació del pla ha arribat en un moment delicat pel partit dels demòcrates i per a Biden. Malgrat gaudir d'una majoria (molt estreta) a la Cambra Baixa, la llei es trobava estancada per culpa d'una divisió interna del partit: sis dels seus congressistes, els més progressistes, es van oposar al text, el que va fer necessari el suport d'almenys 13 republicans. Per una banda, els progressistes volien que aquesta llei d'infraestructura fos sotmesa a vot a la mateixa vegada que l'agenda social que Biden havia promès, un paquet d’1,75 bilions, per tal de blindar-les. Per altra banda, els demòcrates de centre s'hi van negar, fet que va desencadenar en un conflicte de dos mesos fins ahir al vespre, quan els dos pols dins el partit van decidir tirar endavant amb la llei amb la condició que els centristes aprovaran el pla social. Segons alguns analistes, aquest caos hauria desencadenat també en l’estavellada electoral dels demòcrates en els comicis de dimarts passat, on van perdre la Governació de Virgínia.

Retallades

El pla d’1,2 bilions aprovat ahir, que tan sols contempla uns 550.000 milions de dòlars en despesa nova, és substancialment menor al paquet inicial proposat per Biden el març passat per 2,25 bilions de dòlars. En total, però, es tracta de la inversió més gran en obres públiques dels EUA en anys. Biden, que té com a referent polític el president Franklin D. Roosevelt, va arribar a la Casa Blanca amb la voluntat d'acabar amb l'esquerda que divideix la societat americana i transformar el país a llarg termini, de la mateixa manera que el New Deal de Roosevelt va implementar un gran volum de legislació per remeiar la Gran Depressió a principi dels anys 30.

 

Foto principal: el president dels Estats Units, Joe Biden, celebra l'aprovació del seu pla d'infraestructures / Efe