Dies de celebració a l'Uzbekistan que el passat 1 de setembre va celebrar els seus 30 anys d'història. Focs artificials, concerts, concursos, desfilades militars i cerimònies de col·locació de corones. La festivitat grossa té lloc a Taixkent, però es respira ambient de festa a tot arreu. L'Uzbekistan, però, també és un d'aquells països que de vegades costa de situar al mapa. I és que l'Àsia Central és una autèntica desconeguda.  

Llimones de color taronja

Parlar de viatges sempre ajuda a somiar despert. Però avui, més que perdre's pels carrers de la capital de l'Uzbekistan, un es pot perdre per un producte concret que genera sorpresa. I és que una de les peculiaritats que tenen és que són de color taronja. Un no li dona importància al color de la llimona fins que es troba que li serveixen un te amb una llimona de color taronja. Una llimona no és doncs només una llimona. Pot tenir diverses tonalitats, tacte o sucós o no sucós.

Però a banda d'aquestes característiques que es poden veure a primer cop d'ull també n'hi ha una que sobta. Les llimones de l'Uzbekistan són 3 o 4 vegades més cares que les que es poden trobar en un supermercat rus. El motiu? El portal Central Asia Travel constata que aquestes llimones tenen un gust únic.

De lluny sembla més aviat una mandarina que una llimona, la pell és més llisa i té una forma més arrodonida. El gust és una combinació entre una llimona àcida i una de dolça, convertint-la en una llimona de gust únic. 

La mateixa web especialitzada en viatges a països de l'Àsia Central, destaca que la llimona de Taixkent és una beguda vitamínica contra refredats o grip. Ideal combinada amb mel. A més, conté un alt contingut de vitamina C.

L'origen de la llimona uzbeka 

Uzbekistan no seria el terreny més idoni per cultivar llimones. El fort clima continental fa que es passi de temperatures ben baixes a altres de ben altes quan surt el sol a l'estiu. Un fet que va fer anar de corcoll als científics soviètics que estudiaven com fer viure un llimoner a les seves terres. Les temperatures a l'hivern poden caure fins als 18 o 20 graus negatius. 

Experimentant amb les gelades, el científic Zainiddin Fakhrutdinov va empeltar esqueixos de la varietat Meyer –un híbrid entre la taronja i la llimona exportat de la Xina– sense massa pretensions a la varietat Novogruzinsky que es cultiva a les terres de Geòrgia i Abkhaz, segons constata el portal farm-en.desigusxpro.com. 

Al cap d'uns anys, els arbres van donar la primera collita. Sorpresa. L'agrònom es va adonar que els fruits eren més brillants i aromàtics del que pot oferir una llimona habitual. Per no parlar, és clar, de la tonalitat.

Aquesta descoberta, segons destaca la web especialitzada en cultius, va donar lloc a aquesta varietat de llimona, coneguda com a llimona de l'Uzbekistan o de Taixkent. Un nom amb el qual ara són conegudes aquestes llimones de color ataronjat. 

Per què no hi ha llimones de l'Uzbekistan a les prestatgeries russes?

Una de les característiques que tenen aquestes llimones és precisament que es fan malbé amb molta facilitat. I una de les coses que contribueixen que accelerar aquest estat és el transport. 

Segons farm-en.desigusxpro.com, aquest és el principal fet que explica que no se'n vegin a les prestatgeries dels supermercats russos (o de qualsevol altre indret).  

 

 

Imatge principal: fotografia de llimones de color groc i de color més ataronjat al costat de mandarines en una fruiteria / Unsplash