La guerra a Ucraïna també es lliura en un terreny menys visible que el front: el de l'accés als medicaments. A Khàrkiv, una ciutat sotmesa als atacs russos des de l'inici de la invasió a gran escala —fa 56 mesos—, protegir els fàrmacs i garantir que arribin als pacients s'ha convertit en un repte sanitari. Per fer-hi front, l'organització humanitària Mission Kharkiv ha desenvolupat els anomenats Pharma Bunkers, unes instal·lacions subterrànies destinades a preservar medicaments oncològics i evitar que els bombardejos o les interrupcions elèctriques comprometin els tractaments.
Un refugi per als medicaments
El projecte respon a una vulnerabilitat concreta. Alguns fàrmacs contra el càncer són cars, difícils d'aconseguir i sensibles als canvis de temperatura. Si un magatzem queda destruït o es trenca la cadena de fred, les existències poden deixar de ser utilitzables. Per als pacients, això pot comportar retards en tractaments que no sempre es poden ajornar.
Segons la informació publicada per Mission Kharkiv, els Pharma Bunkers disposen de quatre cambres independents, amb una capacitat conjunta d'uns 40 metres cúbics. També inclouen subministrament elèctric autònom i sistemes digitals de control de la temperatura i la humitat. La finalitat és mantenir les condicions de conservació dels medicaments encara que fallin els serveis urbans o la situació de seguretat empitjori.
La iniciativa no es limita a guardar existències. Les reserves permeten preparar els lliuraments i redistribuir els fàrmacs als centres sanitaris i als pacients que els necessiten. Es tracta d'una peça d'una cadena logística que, en temps de guerra, pot quedar interrompuda per la destrucció d'infraestructures, les dificultats de transport o la manca de subministraments.
Quan el tractament no es pot pagar
La història de Mission Kharkiv va començar el 2022, després de la invasió russa. El mitjà públic ucraïnès Suspilne Kharkiv explicava el febrer del 2023 que l'organització havia proporcionat medicaments oncològics a més de 700 persones durant el primer any d'activitat. Entre els tractaments distribuïts hi havia fàrmacs de quimioteràpia i immunoteràpia.
Les dificultats per accedir als tractaments continuen sent una realitat per als malalts de càncer a Ucraïna. En un reportatge publicat el 2023, el mateix mitjà recollia el testimoni de Valentina Brynko, una pacient que havia recorregut a Mission Kharkiv per aconseguir medicació. "Un dels medicaments costa 4.000 hrívnies" —uns 79 euros amb el canvi actual—, explicava, en referència a una despesa difícil d'assumir amb la seva pensió. Més recentment, en un testimoni difós el 2025 a través de GlobalGiving, Valentyna Turta explicava que, després de rebre un diagnòstic de càncer de mama el 2024, havia tingut dificultats per trobar i pagar els fàrmacs que necessitava. L'organització li va proporcionar Neupogen i Endoxan, dos medicaments del seu tractament. Totes dues experiències il·lustren com el cost dels fàrmacs i els problemes de disponibilitat poden afegir obstacles a l'atenció mèdica en un país en guerra.
La necessitat d'aquesta ajuda no ha desaparegut. En un balanç publicat el 5 d'octubre del 2026 a la plataforma humanitària GlobalGiving, Mission Kharkiv va informar que durant el setembre havia distribuït 1.708 unitats de medicaments oncològics. D'aquestes, 226 es van lliurar a centres sanitaris i 1.482 directament a pacients. L'organització va comptabilitzar 458 lliuraments individuals.
Una xarxa que necessita continuïtat
El projecte també busca reforçar la coordinació amb les estructures sanitàries del país. El mitjà especialitzat The Pharma Media va informar el 26 d'agost del 2026 que Mission Kharkiv continuava cooperant amb Medical Procurement of Ukraine, l'organisme públic de compres mèdiques. La col·laboració inclou l'intercanvi d'experiències logístiques i la recerca de millores en el subministrament de medicaments i material sanitari.
A Khàrkiv, la guerra també posa a prova la capacitat de mantenir en funcionament una sanitat sota pressió. Els Pharma Bunkers no poden evitar els bombardejos ni garantir que tots els pacients rebin el tractament que necessiten, però protegeixen una part essencial de la cadena de subministrament.