Les fronteres i límits entre països sovint causen polèmica. Alguns perquè no es reconeixen, altres perquè són fruit de múltiples disputes que, anys després, continuen sense resoldre's. El cas és que si la frontera més llarga món és la que es troba entre el Canadà i els Estats Units, la més curta la tenim ben a prop.

Peñón de Vélez de la Gomera

Es tracta de la del Peñón de Vélez de la Gomera, originàriament una petita illa rocosa a la costa nord d'Àfrica que pertany a Espanya actualment connectada per terra amb el continent africà. La frontera fa uns 80 metres de longitud, i això la fa la més curta del món. Al segle XVI, l'illa va ser utilitzada com a refugi i base d'operacions per grups de pirates locals que atacaven regularment els vaixells espanyols a través del Mediterrani. Per posar fi a les constants incursions, una brigada espanyola, encapçalada per Pedro Navarro, va capturar l'illa, el 1508.

La frontera no es va quedar estàtica, com no podria ser d'una altra manera. En les dècades següents, l'illa va canviar de mans diverses vegades. L'any 1564, però, els espanyols la van tornar a recuperar. La curiositat va passar el 1930, quan un terratrèmol de magnitud 7 va sacsejar la zona. El terratrèmol va ser tan fort que va convertir l'illa en una península. I a banda d'això, també amb desavinences múltiples entre Espanya i Marroc. La 'roca' és encara reclamada pel Marroc mentre Espanya, que la considera una de les places de sobirania del seu llegat africanista, hi manté una petita base militar.

Namíbia i Zimbàbue

Si un agafa un mapa d'Àfrica, podria pensar que Namíbia, Zimbàbue, Zàmbia i Botswana comparteixen l'únic quadrifini –indret on es toquen els territoris de quatre jurisdiccions o divisions territorials– internacional del món. Però no és així. Aquest suposat quadrifini, en realitat es compon de dos trifinis –indret on es toquen els territoris de tres jurisdiccions o divisions territorials–, separats per una franja de territori ridículament curt a través del riu Zambezi. Els 157 metres entre dos trifinis serveix actualment com a frontera internacional entre Namíbia i Zimbàbue, recorda el portal explanders.com.

Simplificant els detalls, el 1970, Namíbia i Zimbàbue estaven governats pel règim de l'Apartheid de Sud-àfrica i la minoria blanca de Rhodèsia, respectivament. Com que els dos règims aliats van intentar obstaculitzar qualsevol cooperació transfronterera entre Zàmbia i Botswana, i a països independents en aquell moment, tots dos van afirmar que el quadrifini era una qüestió real. Usant la suposada existència del quadrifini com a pretext, l'exèrcit de Rodesia va atacar i va enfonsar un transbordador que travessava la frontera entre Zàmbia i Botswana. Fins fa poc, l'única manera de travessar aquesta frontera de 157 metres de llarg era a través d'un servei de ferri. L'any 2021, però tots dos països van decidir construir el pont de Kazungula, que es va fer en forma de corba perquè no ocupés cap dels dos territoris. 

Illa Passaport

Bahrain no va compartir frontera amb cap país per raons òbvies, fins que la cosa va canviar l'any 1896, quan es va inaugurar la carretera Rey Fahd, que unia Bahrain amb Aràbia Saudita, mitjançant una carretera de 25 quilòmetres a través del Golf Pèrsic. El projecte, a gran escala, va incloure també formació d'una petita illa artificial, de 88 hectàrees, anomenada illa Passaport. La seva funció és bàsica, hi ha instal·lacions frontereres, alguna mesquita i algun restaurant com un McDonald's, comenta el mateix portal.

Baarle

Baarle podria ser el típic poble belga o holandès, però és tots dos. La ciutat està totalment dins de Països Baixos, el cas és que també té dos noms Baarle-Nassau i el belga, Baarle-Hertog. Per fer les coses més surrealistes, el poble està travessat per més de 30 enclavaments, la majoria dels quals pertanyen a Bèlgica. 

Tot plegat té l'origen en una sèrie de disputes medievals i intercanvis de tractats entre els ducs de Brabant i els senyors de Breda, sent aquests últims propietaris de terres que més tard passarien a formar part de Bèlgica. Aquestes divisions, però, haurien provocat situacions força absurdes, com tenir una part de la cuina a Països Baixos i l'habitació a Bèlgica. Amb l'entrada a la UE de tots dos països i la Zona Schengen, gran part d'aquests desordres van quedar resolts. 

Illa Märket

L'illa de Märket uneix el golf de Botnia i el mar Bàltic, és rocosa de 3,3 hectàrees i no hi viu ningú. Després del tractat de Fredrikshamn, a principis del segle XIX, aquesta modesta roca es va dividir de manera equitativa entre Suècia i l'imperi rus, que governava Finlàndia en aquell moment. La roca, doncs, ha servit durant molt de temps com a punt de referència de les embarcacions. 

Quan els finlandesos van construir una estructura al punt més alt de Märket, sense voler, van ignorar la frontera internacional que dividia l'illa, i van construir un far al costat suec. L'any 1981 un comitè amb membres de tots dos països van solucionar la disputa, recorda explanders.com. Finlàndia va quedar-se amb el far i Suècia va rebre una part igual de l'illa que va cedir la primera. Aquest canvi ha comportat que la frontera es presenti en forma d'S.

 

Imatge principal: bola del món / Unsplash