Donald Trump i Vladímir Putin es reuniran aquest divendres a Anchorage, Alaska, en una base militar situada a la ciutat. La trobada, anunciada després d’intenses converses diplomàtiques i confirmada tant per la Casa Blanca com pel Kremlin, tindrà lloc en un moment clau, poc després que hagi expirat l’ultimàtum que el president nord-americà va donar al líder rus per pactar un alto el foc a Ucraïna. La qüestió ucraïnesa centrarà bona part de les discussions, tot i que ni Washington ni Moscou han previst la presència del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, fet que ha generat comentaris sobre el paper que se li reserva en eventuals negociacions. L’encontre, que es desenvoluparà d'entrada sense mediadors i amb un format cara a cara, desperta expectatives i recels a parts iguals entre observadors internacionals. “Probablement en els dos primers minuts sabré si es pot arribar a un acord”, va declarar Trump dilluns davant la premsa a la Casa Blanca, quan va ser qüestionat sobre com afrontarà la reunió. Quan un periodista li va demanar per què estava tan segur, el president va respondre: “Perquè això és el que faig. Faig tractes”. El Kremlin, per contra, ha optat pel silenci i s’ha limitat a confirmar la celebració de la cimera sense avançar detalls sobre la seva agenda.

La trobada a Alaska serà el primer cara a cara entre Trump i Putin en més de cinc anys. L’última vegada que es van asseure a la mateixa taula en un marc institucional va ser el 28 de juny del 2019, durant la cimera del G20 a Osaka, al Japó. Aquell dia, tots dos líders van mantenir una reunió privada amb la participació dels seus principals assessors i van deixar constància, davant la premsa, d’una relació fluida i cordials intencions. “Tenim moltes coses per discutir, incloent-hi el comerç i també una mica de desarmament. (…) Hem tingut grans reunions, una relació molt, molt bona, i esperem passar més estona junts”, va declarar Trump aleshores, tot assegurant que “moltes coses molt positives sortiran d’aquesta relació”. Des d’aleshores, no s’han tornat a veure en un marc institucional i el context actual dista molt d’aquell moment. La cimera a Anchorage arriba marcada per una guerra oberta a Ucraïna, una escalada de tensió diplomàtica i un ultimàtum que el mateix Trump ha acompanyat amb advertències públiques: “Sí, hi haurà conseqüències molt greus”, va dir aquest dimecres quan li van preguntar què passaria si Putin no posa fi al conflicte després de la reunió prevista per divendres.

La gran absència

Una de les particularitats més comentades de la cita serà l’absència de Zelenski. Trump ja ha descartat que el líder de Kíiv participi en unes converses que ha descrit com una “reunió de tacte”, pensada per entendre millor quines són les demandes de Rússia per posar fi al conflicte. Putin, per la seva banda, ha insistit que només es reunirà amb el seu enemic quan es donin “certes condicions” per signar un acord de pau, un escenari que, ara per ara, encara és “lluny d’aconseguir-se”. Aquesta exclusió ha despertat inquietud tant a Ucraïna com entre els seus aliats europeus, que temen que el president nord-americà pugui acceptar concessions de pes a esquena del país envaït. Davant aquest panorama, el president ucraïnès ha multiplicat els contactes amb dirigents europeus i socis internacionals per recordar que “la pau no es pot aconseguir sense la participació de Kíiv”. El cap de setmana passat, els líders del Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, Polònia, Finlàndia i la presidenta de la Comissió Europea van emetre un comunicat conjunt reclamant la inclusió d’Ucraïna en qualsevol discussió sobre el seu futur. La coalició de voluntaris va reiterar aquest missatge dimecres a Berlín, advertint que “el camí a la pau d’Ucraïna no es pot decidir sense Ucraïna”.

Davant el rebuig internacional per l’absència de Zelenski a la cita d’Anchorage, Trump va assegurar que la seva prioritat seria facilitar una trobada directa entre el president rus i el líder ucraïnès, sempre que els termes li semblin acceptables. “Em reuniré amb el president Putin i veuré què té al cap”, va declarar, tot afegint que, un cop celebrada la trobada, informarà els socis de l’OTAN, els dirigents europeus i el mateix Zelenski. “Per respecte, li trucaré primer”, va precisar. Més tard, aquest dimecres, el president nord-americà va avançar que, si la reunió de divendres amb Putin té un resultat positiu, voldrà convocar gairebé de manera immediata una segona cimera, aquesta vegada amb la participació de Zelenski. Segons Trump, aquesta trobada trilateral —que considera “més important que la primera”— hauria de servir per començar a traçar un camí cap a un possible acord de pau.

L’oportunitat de Putin

Per Putin, la reunió d’Anchorage és molt més que una cita diplomàtica: és una oportunitat per projectar-se de nou com a actor clau en l’escenari internacional i, sobretot, per donar legitimitat a les seves demandes territorials. Un escenari que, per Zelenski, representa el pitjor dels temors: que es prenguin decisions fonamentals sobre el futur d’Ucraïna sense la seva presència. Segons l’ex-primer ministre rus Mikhaïl Kassiànov, “Putin sempre ha procurat que ell i el president dels Estats Units —sigui qui sigui— decideixin el destí del món, i que aquestes imatges facin la volta al món”. En la mateixa línia, l’opositor rus Dmitri Gudkov, actualment exiliat, considera que la cita a Alaska és per al líder del Kremlin “una oportunitat única” d’estrènyer la mà a un dels principals dirigents occidentals, un gest que no pensa desaprofitar. “Per Putin, el simple fet de poder reunir-se amb Trump ja és un enorme triomf. Trump legitima, en essència, un criminal de guerra i li concedeix el dret a participar en negociacions amb Occident. Si no fos per Trump, ningú no negociaria amb Putin”, sosté Gudkov en declaracions a Deutsche Welle.

Tot i que la trobada a Alaska suposa una oportunitat per a Putin, el camí fins a aquesta cita no ha estat exempt de tensions. A finals de juliol, Trump, visiblement frustrat per la falta de voluntat del Kremlin per posar fi als combats a Ucraïna, va anunciar que deixava d’estar interessat a continuar dialogant i va imposar un ultimàtum de 50 dies per assolir un acord de pau, un termini que posteriorment va reduir dràsticament a només deu dies. Segons diversos observadors internacionals, aquesta percepció que Trump començava a perdre la paciència hauria estat un dels factors que van empènyer Moscou a acceptar la trobada d’Anchorage. El politòleg Kirill Rogov, director del portal Re: Russia, assenyala que el deteriorament de l’economia russa, l’avenç cada vegada més lent de les tropes a Ucraïna i el risc de sancions secundàries nord-americanes amb greus repercussions han creat un escenari en què buscar una sortida al conflicte és, ara mateix, d’interès per a Putin. Rogov afegeix que el líder rus també vol “vendre” la seva predisposició a negociar a un preu polític més alt ara que no pas més endavant, ja que a finals d’any podria trobar-se en una situació encara més compromesa si l’ofensiva militar manté el ritme actual i el front continua estancat. Unes sancions addicionals podrien, a més, posar en risc el mercat indi per al cru rus i obligar Moscou a preparar-se per a una nova ofensiva militar en el seu tercer any consecutiu de guerra.

Ara bé, públicament, Putin ha mostrat pocs signes de retirar-se de les seves demandes maximalistes: la fi de qualsevol aspiració d’Ucraïna d’integrar-se a l’OTAN, el desarmament del país i la cessió formal de tots els territoris que Rússia reclama, encara que no els controli completament. Sergei Markov, analista proper al Kremlin i antic portaveu presidencial, admet en declaracions a la National Public Radio dels Estats Units que és poc probable que el líder rus faci grans concessions, convençut de la seva superioritat al camp de batalla. Així i tot, Markov apunta que Putin podria estar disposat a oferir algun gest capaç de persuadir Trump que s’està avançant cap a un alto el foc. Segons Bloomberg, que cita fonts anònimes, el Kremlin hauria assumit que la reunió a Alaska podria ser l’última oportunitat per tancar un acord amb l’actual president nord-americà, i una de les opcions sobre la taula seria una treva a l’espai aeri. Aquest gest, coordinat amb l’administració Trump, beneficiaria principalment Moscou, ja que les forces ucraïneses han llançat en les últimes setmanes una sèrie d’atacs aeris que han obligat a tancar aeroports russos i han destruït dipòsits d’armes, equipament militar i refineries. Més enllà del dany material, aquests atacs tenen un impacte psicològic important, en fer visible per a la població russa que la guerra també els toca de prop. Si aquests bombardejos s’aturen, Putin podria avançar amb més tranquil·litat en el front terrestre, on les seves tropes mantenen l’avantatge.

La polèmica cessió de territoris

La possible cessió de territoris s’ha convertit en un dels punts més sensibles en la vigília de la cimera. Trump ha afirmat que un eventual acord d’alto el foc amb Rússia podria incloure “algun intercanvi de territoris”, una idea que Zelenski rebutja de manera rotunda, advertint que és “inacceptable” fins i tot com a part d’un pacte provisional. Segons fonts citades per Politico i coneixedores de les converses, la Casa Blanca estudia una proposta perquè Rússia congeli el conflicte a la línia actual dels combats a les regions de Kherson i Zaporíjia —on té menys control que a Donetsk i Luhansk—, a canvi de conservar el domini del Donbàs. Dilluns, davant el rebuig de la seva proposta entre els líders europeus, Trump va matisar les seves paraules, assegurant que qualsevol compromís seria “pel bé d’Ucraïna”, tot i reconèixer que comportaria “algunes coses dolentes… per a tots dos”. En la mateixa línia, el magnat va anunciar que intentarà recuperar part del territori ucraïnès ocupat per Rússia: “Han ocupat un territori privilegiat. Intentarem recuperar part d’aquest territori per a Ucraïna”, va dir en la roda de premsa a la Casa Blanca. No és la primera vegada que Trump utilitza el concepte “intercanvi de terres”, però fins ara Moscou no ha mostrat cap disposició a cedir territori, ni tan sols ho ha mencionat públicament; i Kíiv mai ha reclamat cap porció del territori rus.

Ucraïna manté la seva desconfiança davant la trobada a Alaska. Tot i que Zelenski ha expressat el seu agraïment pels esforços de pau impulsats per Trump, també ha advertit que Putin podria intentar manipular el president nord-americà. En paral·lel, hi ha indicis que el magnat republicà s’ha mostrat molest amb la negativa pública del líder ucraïnès a considerar qualsevol cessió de terres a Moscou, al·legant que la Constitució ucraïnesa ho impedeix. “Em va molestar una mica el fet que Zelenski digués: ‘He d’obtenir l’aprovació constitucional (per cedir territori)’”, va afirmar Trump. “Té l’aprovació per entrar en guerra i matar tothom, però necessita l’aprovació per fer un intercanvi de terres?”, va afegir. Zelenski, que des de fa temps sosté que qualsevol acord de pau depèn en gran manera de les garanties de seguretat que Occident pugui oferir a Kíiv, va aprofitar el seu discurs nocturn de dilluns per advertir que l’anàlisi de les maniobres russes al front indica que Moscou es prepara per a noves operacions militars. “Putin pot parlar de pau”, va assenyalar, “però certament no es prepara per a un alto el foc o per posar fi a la guerra”. Segons ell, “no hi ha cap senyal que els russos hagin rebut instruccions per preparar-se per a una situació de postguerra”.

L’eufòria a Moscou

A Moscou, els cercles afins al Kremlin ja qualifiquen l’exclusió de Zelenski de la cimera d’Alaska com una autèntica jugada mestra de Putin. Per als partidaris del president rus, el fet que una trobada clau per al futur de la guerra es desenvolupi sense la presència del líder ucraïnès suposa una victòria política de pes. “Al meu entendre, el que Vladímir Putin ha demostrat ha sigut tota una classe magistral de diplomàcia”, va escriure Yury Podolyak, un dels bloguers proguerra més coneguts i influents des de l’inici de la invasió. En un article publicat al diari Moskovsky Komsomolets, Podolyak va afegir que “molt poca gent avui dia sap com sortir d’una situació difícil com aquesta” i que, en conjunt, “el fet que se celebri una cimera a Alaska sense Zelenski i els seus patrocinadors europeus és una victòria diplomàtica substancial”. També va elogiar la ubicació escollida, afirmant que “l’elecció d’Alaska és excel·lent” i subratllant que, “sense una invitació especial, no hi havia manera que Zelenski o Europa interrompessin els procediments”.

L’elecció d’Alaska com a escenari de la cimera també ha estat celebrada pels cercles pro-Kremlin com un símbol de patrimoni històric compartit entre Rússia i els Estats Units. El 49è estat nord-americà va formar part de l’Imperi Rus fins a la seva venda a Washington el 1867, en un intent de Sant Petersburg de saldar deutes massius, en el marc d’una guerra i un context ben diferents dels actuals. Kirill Dmitriev, enviat del Kremlin per a les converses amb la Casa Blanca, ha destacat en diverses ocasions aquest llegat, afirmant en una publicació a la xarxa social X que “nascuda com a Amèrica russa —arrels ortodoxes, forts, comerç de pells— Alaska fa ressò d’aquests vincles i converteix els Estats Units en una nació àrtica”. La referència, però, no és neutra: sectors nacionalistes russos han defensat durant anys que Alaska hauria de tornar a formar part de Rússia, una visió lligada a la recuperació d’un passat imperial que, en molts sentits, alimenta la mateixa narrativa que ha justificat el conflicte a Ucraïna.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!