La pàgina web del Parlament Europeu ha patit aquest dimecres un ciberatac de denegació de servei distribuït (DDoS) que ha impedit l'accés a la pàgina, segons ha informat l’agència Efe. "La disponibilitat de la pàgina web del Parlament es veu afectada en aquest moment per elevats nivells de trànsit de xarxa extern. El trànsit està relacionat amb un atac informàtic de denegació de servei (DDoS). Els equips del Parlament Europeu estan treballant per resoldre aquest problema com més aviat millor", ha anunciat a Twitter el portaveu de l'Eurocambra, Jaume Duch.

Tot i que fonts parlamentàries no han pogut verificar la identitat dels atacants, el grup de "hackers" prorussos Killnet s'ha atribuït l'autoria del ciberatac al seu canal de Telegram. Se sospita que aquest mateix grup està darrere d'altres atacs els últims dies contra serveis informàtics de la Casa Blanca, la casa reial britànica i algunes administracions franceses.

L'eurodiputat alemany dels Verds Rasmus Andresen ha advertit que això és "un tret d'advertència" i ha plantejat que pogués tenir a veure amb "l'adopció d'una resolució crítica amb Rússia immediatament abans que comencés l'atac", fent referència a la declaració de Rússia com a Estat promotor del terrorisme, segons un comunicat.

"Sabem que els autors d'aquests atemptats es troben sempre als Estats autocràtics que volen perjudicar Europa. El Parlament Europeu també és massa vulnerable als ciberatacs. No estem prou preparats per a aquests atacs", va advertir Andresen, que va confiar que el ciberatac d'aquest dimecres "ens porti a protegir millor les nostres dades i les nostres democràcies".

Les mesures d’Europa contra els ciberatacs

El maig de 2019, el Consell va establir un marc que permet a la UE imposar sancions específiques per impedir els ciberatacs que constitueixen una amenaça externa per a la UE o els seus Estats membres i respondre-hi. Més concretament, aquest marc permet per primera vegada a la UE imposar sancions a les persones o entitats responsables de ciberatacs o temptatives de ciberatacs, o que presten suport financer, tècnic o material o estan implicades d'alguna altra manera, així com a altres persones i entitats associades amb elles.

Les mesures restrictives consisteixen en la prohibició d'entrada a la Unió en el cas de les persones, la immobilització de béns en el cas de les persones i les entitats. Les primeres sancions per ciberatacs es van imposar el 30 de juliol del 2020.

En el marc del programa Europa Digital per al període 2021-2027, la UE s'ha compromès a invertir 1.600 milions d'euros en capacitats de ciberseguretat i la implantació general d'infraestructures i eines de ciberseguretat a tota la UE, tant per a les administracions públiques com per a les empreses i els particulars.