Sembla que Xi Jinping gestiona força bé el seu temps. Entre dinars protocol·laris, trobades amb líders mundials i la immensa llista de reptes diaris que suposa la gestió del segon país més poblat del món, el president xinès encara treu minuts per seure al seu despatx a escriure a professors jubilats i a protectors de la muralla xinesa, o fins i tot a obrers serbis, ambaixadors àrabs i joves americans. Els últims mesos, tot i això, deuen haver estat convulsos i li deuen haver sorgit algunes tasques extres, perquè fa gairebé mig any que el cap d'estat no redacta cap carta pels ciutadans.
En un apartat del principal mitjà de premsa nacional xinès, el Global Times, s'hi recullen un conjunt d'històries a les quals Xi Jinping ha dedicat atenció i agraïments. En aquests blogs, anomenats Cartes de Xi, l'editor explica com ha estat l'experiència dels que han tingut el privilegi de rebre cartes. A través d'entrevistes als receptors de les missives, les entrades del diari ens ofereixen una lectura de les intencions i els efectes que tenen els missatges del mandatari. Tanmateix, cap dels escrits es fa mai públic perquè, és clar, es tracta d'una correspondència privada i personal, i tampoc es tracta de ficar-hi massa el nas.
El propòsit d'aquesta original iniciativa no té gaire secret: els objectius més directes i evidents són apropar el líder al poble i promoure unes actituds concretes entre els conciutadans. En aquest sentit, les línies de la pàgina inicial de la secció del Global Times són realment il·lustradores: "Xi Jinping, secretari general del Partit Comunista de la Xina, ha aconseguit trobar temps per respondre algunes cartes de diferents sectors de la societat i diferents parts del món tot i el seu atrafegat horari de feina" I continua: "A través de les seves cartes, en Xi ha mantingut contacte amb amics internacionals de totes les esferes de la vida en nombroses ocasions com a part d'una sèrie d'excel·lents històries dels intercanvis internacionals de la Xina en la nova era. Les cartes també han afegit vívids colors a la diplomàcia entre la Xina i altres països". A partir d'aquí, la feina del diari, tal com ens recorda l'editor, es limita a contactar amb alguns dels receptors de les cartes d'en Xi "per escoltar les inspiradores històries darrere les cartes i la correspondència amb el president Xinès." A banda de les intencions generals, la lectura atenta de les cartes ens permet extreure informació més específica sobre el perquè de la missatgeria. Vegem alguns exemples:
Vincles internacionals i intercanvis culturals
La principal propensió de les Cartes de Xi és reforçar els lligams amb altres països. Molts dels temes tractats estan declaradament inclinats a remarcar la importància de les bones relacions entre la Xina i la resta de potències, tant en matèria política com en l'àmbit cultural. El president escriu a acadèmics grecs i a treballadors siderúrgics serbis en actes "d'enfortiment de relacions acadèmiques" o de "contribució a unes millors relacions bilaterals". L'última de les cartes, del 17 de novembre de 2024, es dirigeix a personalitats brasileres exalçant el potencial de les relacions entre la Xina i el Brasil a través d'evocadores metàfores sobre l'Amazones i la prosperitat de les nacions. És probable que la cimera de BRICS a Rússia de feia poc més de 2 setmanes o la visita de Xi Jinping al Brasil del mateix novembre siguin simples coincidències temporals.
Curiosament, la connexió que més s'aborda en l'aspecte internacional és la relació amb els Estats Units. De les 15 cartes que hi han publicades actualment, 4 tenen a veure amb la principal potència competidora de la Xina. Tenint en compte el moment polític canviant que vivim, és especialment rellevant analitzar ara, amb perspectiva, el to de les cartes durant el 2023 i el 2024. Aleshores, el missatge que presentava el president a través dels escrits era clarament conciliador i esperançador. La carta a l'Orquestra de Filadèlfia, celebrant "l'amistat de mig segle enfortida a través de l'art de la música", n'és un dels exemples, però només cal llegir el comentari del receptor d'una de les cartes dirigida al jovent Nord-americà per fer-nos una idea més acurada dels suggeriments encoratjadors que s'hi endevinen: "Carta rere carta del president Xi als seus amics americans serveixen com a recordatoris que els pobles de tots dos països valoren l'amistat de l'altre i que la interconnexió dels cors pot travessar qualsevol barrera".
Responsabilitat cívica i patriotisme
L'altre punt focal de la correspondència és fomentar la responsabilitat ciutadana i l'esperit comunitari nacional. En molts dels escrits, el líder xinès es dirigeix a estudiants, treballadors i ciutadans del mateix país per agrair-los la feina ben feta en el marc de la seguretat, la innovació, el foment de la col·lectivitat, l'ecologisme, etc. En general, del que es tracta és de promocionar les bones pràctiques a través del reconeixement públic, i això s'exemplifica en casos com els de la carta als voluntaris classificadors de residus i promotors dels estils de vida baixos en carboni, als professors retirats que donen classes gratuïtes sobre història nacional i teories de partit, o inclús als policies armats de Shanghai, a qui Xi anima a ser els "fidels guardians de la gent".
El domini del discurs sentimental
El Global Times és un diari xinès gestionat per Diari del Poble, el principal mitjà oficial del Partit Comunista Xinès, i es publica en xinès des de 1993 i en anglès des de 2009. La creació de la versió en anglès pretenia adaptar la comunicació del país a un món globalitzat, en el qual la Xina prenia cada vegada més partit. Segons la primera edició anglesa, el diari "mostra com de connectada està la Xina als assumptes globals i presenta la complexitat i fascinació de la Xina al món", igual que "expressa els pensaments i sentiments de la població xinesa, compartint les seves opinions i visions".
Tot i que probablement no sempre representa literalment les posicions oficials del govern central, el Global Times és una eina clau de l'aparell propagandístic xinès per prendre partit en l'opinió pública internacional i reforçar les narratives oficials del país. Amb un discurs on les metàfores i comparacions poètiques són molt presents, el mitjà recalca explícitament la seva voluntat d'esdevenir transmissor de les opinions del poble. El seu mètode comunicatiu és molt diferent del que estem acostumats a occident, sobretot pel seu clar accent en el vessant emotiu, que es manifesta en el to líric dels seus articles. El fragment que encapçala els articles sobre les Cartes de Xi és realment enlluernador: "Els xinesos creuen que les cartes són valuoses com l'or. Durant centenars d'anys, les cartes, travessant muntanyes i oceans, han estat transmetent els sentiments dels escriptors i difonent amistat i esperances".