Bolívia aguanta l'alè davant dels comicis més importants dels últims anys, els primers sense l'esquerra --el partit Moviment al Socialisme (MAS) de l'actual president, Luis Arce, no va passar la primera volta-- i amb dos candidats de dretes a la presidència del país andí. Un cop ja oberts els col·legis electorals --a les 8:00 (hora local)--, més de 7,5 milions de persones (i uns altres 369.000 bolivians a l'exterior) estan cridats a les urnes, dos mesos després que a la primera volta el senador de la centredreta liberal, Rodrigo Paz, i l'exmandatari conservador, Jorge Quiroga, fossin els dos candidats més votats, tot i que cap va obtenir prou percentatge per proclamar-se vencedor llavors. Paz, del Partit Demòcrata Cristià (PDC), va obtenir el 32,06% i Quiroga, que representa l'aliança Lliure, va aconseguir el 26,70%.
Durant els mesos de campanya, que transcorregueren enmig d'acusacions mútues de "guerra bruta", els dos candidats han acabat prometent accions immediates per treure Bolívia de la crisi econòmica en què està submergida, Quiroga amb una injecció de dòlars per a la qual acudirà a organismes com el Fons Monetari Internacional (FMI) i Paz amb l'arribada de combustibles que afirma tenir ja assegurat per resoldre l'actual desproveïment. Tots dos, però, coincideixen en la necessitat de treure l'Estat del model econòmic que durant 20 anys ha mantingut el MAS i que, segons experts i opositors, ja està esgotat. Molt han canviat les coses des del 2006, quan Evo Morales, d'ascendència aimara i d'origen humil, es convertia en el primer president indígena del país i aconseguia dominar la política boliviana sense rivals durant tretze anys (2006-2019).
La caiguda del MAS
Després de dues dècades de govern del MAS, que sempre havia presumit d'aglutinar a la classe popular boliviana --des de miners fins a indígenes i també intel·lectuals d'esquerres--, trencant amb la lògica elitista dels anys 90, s'ha vist fracturat durant els últims anys de la legislatura d'Arce i el passat agost, sota la candidatura oficialista d'Eduardo Castillo, va obtenir poc més del 3% dels vots, quedant-se sense representació al Congrés. Paral·lelament, Evo Morales, exlíder del MAS i inhabilitat per la justícia per tornar-se a presentar --la Constitució estableix que només hi ha dret a una reelecció--, va acabar fent campanya pels vots en blanc i nul des de la zona cocalera del país.
Els experts assenyalen que el MAS ha mort per culpa, precisament, del seu èxit. Amb Morales al poder, el MAS va reduir la pobresa al país del 60% a menys del 37%, aconseguint que gran part dels indígenes --que fa 20 anys vivien segregats-- passessin a formar part de la classe mitjana boliviana i que, per tant, ara ja no se sentin interpel·lats pels discursos revolucionaris que van catapultar l'esquerra. El MAS ja no té propostes per una societat que, gràcies a l'esquerra, cada vegada se sent més vinculada a la idea de l'ascens econòmic. Una paradoxa que ha significat l'ocàs de Maduro, primer, i del MAS, després. Perquè un cop el color de pell ja no representava un problema per ascendir econòmicament, el significat de la paraula 'indígena' ha anat perdent rellevància. Això explicaria que part del vot indígena hagi traspassat cap a Quiroga, representant dels sectors històricament més racistes de la societat boliviana.
Recuperar l'economia sense perdre la identitat
Amb l'esquerra en fora de joc i enmig d'una greu crisi econòmica, marcada per la manca de combustible a tot el país --les estacions de servei estan col·lapsades--, Bolívia busca girar un full més de la seva història. El desafiament és ara recuperar l'economia, sense perdre la identitat indígena --al voltant del 40% dels bolivians ho són--, tot i les transformacions socials que ha viscut el país a causa de les migracions de les famílies d'origen rural cap a les zones urbanes. El resultat són, sobretot, joves nascuts en ciutats com El Alto --a la perifèria de la capital La Paz--, que s'han adaptat a una vida urbana, allunyant-se del socialisme i simpatitzant cada vegada més amb un gir més aviat liberal.