Sorpresa majúscula a les eleccions de Bolívia que obre la porta a una nova era política al país. El candidat del Partit Demòcrata Cristià, Rodrigo Paz Pereira, fill de l'expresident Jaime Paz Zamora, que per a molts no tenia cap opció, ha aconseguit guanyar la primera volta amb el 32% dels vots. Amb el 95,41% del vot escrutat, Bolívia s'encamina a una segona volta a les eleccions presidencials que se celebraran el 19 d'octubre i el nou president assumirà el càrrec el 8 de novembre.
Aquests resultats posarien fi a dues dècades de govern socialista gairebé interromput i probablement transformaria el model econòmic i polític del país. L'expresident Jorge Quiroga (Alianza Libre), representant de l'ala més radical de la dreta, ha aconseguit el 27% dels suports, segons el Sistema de Resultats Electorals Preliminars (Sirepre) del Tribunal Suprem Electoral (TSE) i serà l'altre candidat a la segona volta. Segons la llei electoral boliviana, com que cap dels dos candidats no ha assolit el 50% dels vots, ni ha aconseguit un mínim del 40% dels vots i una diferència de 10 punts respecte a la segona candidatura, hauran de disputar la segona volta.
Final a vint anys de socialisme
El Moviment al Socialisme (MAS) d'Evo Morales deixarà de governar Bolívia després de gairebé vint anys. El MAS tenia com a candidat l'exministre d'interior, Eduardo del Castillo, després que el president Luis Arce renunciés a buscar la reelecció enmig d'una crisi econòmica que afecta Bolívia. Del Castillo té un 3,16% dels vots, percentatge que —si no canvia en els resultats oficials finals— serviria per salvar la personalitat jurídica del MAS, ja que, segons la llei electoral, si un partit no supera el 3%, ha de desaparèixer. Qui també ha quedat fora de la carrera per la presidència ha estat el liberal Samuel Doria Medina, que liderava tots els sondejos en el que era el seu quart intent. Finalment, només ha aconseguit el 20% dels suports. Pel que fa a Andrónico Rodríguez, que era el candidat de l'esquerra que esperava quedar-se els vots d'Evo Morales, s'ha situat com a quarta opció, amb el 8% dels vots.
El president de Bolívia, Luis Arce, ha felicitat els ciutadans per exercir el seu dret a vot i ha assegurat que el seu govern ha complert en garantir que el procés electoral hagi estat "pacífic i transparent", malgrat "els permanents atacs interns i externs de sabotejar el procés".
Rodrigo Paz, la gran sorpresa a Bolívia
Rodrigo Paz Pereira, de 57 anys i de centre, és la principal sorpresa d'aquestes eleccions a Bolívia, perquè ha passat dels últims llocs a totes les enquestes preelectorals a disputar la segona volta com a favorit contra el candidat de dretes Jorge 'Tuto' Quiroga. Exdiputat, exalcalde, economista de professió i nascut a Santiago de Compostel·la a causa de l'exili dels seus pares, va començar la campanya amb només el 2% de suport amb les sigles del Partit Demòcrata Cristià. Contra tot pronòstic, part del vot històric del MAS i també de la vella política conservadora representada per Tuto Quiroga, Doria Medina i la resta dels candidats, va apostar per la seva candidatura. “Som la veu dels que no apareixíem a les enquestes, que no teníem veu, la d'una Bolívia que ningú no tenia en compte i que ara té una veu”, ha dit en el seu discurs després dels resultats. Tanmateix, s'ha mostrat cautelós amb la segona volta i ha advertit: "No hem guanyat res, tenim el dret a jugar una final que s'ha de guanyar d'aquí a dos mesos. Jo tinc una dita, res no es guanya fins que es guanya, fins que hi hagi la signatura de la victòria", ha assegurat en un discurs al centre de La Paz. Ha tancat el discurs al crit de “renovació, renovació, carajo”.
El polític és economista i té estudis en relacions internacionals, a més d'una àmplia experiència en el sector públic, ja que ha estat diputat, regidor, batlle de la ciutat meridional de Tarija entre el 2015 i el 2020 i actualment és senador per la força opositora Comunitat Ciutadana (CC), de l'expresident Carlos Mesa (2003-2005). Per arribar a l'alcaldia de Tarija, Paz Pereira va derrotar a les eleccions municipals del 2015 el governamental Moviment al Socialisme (MAS), llavors liderat per l'expresident Evo Morales (2006-2019).