La imatge de Marie Curie està previst que figuri en un bitllet de 20 euros de la nova sèrie que el Banc Central Europeu (BCE) emetrà en el 2028, tot i que encara no està decidit el disseny i la forma exacta com apareixerà la científica més important de la història, la primera persona a ser guardonada amb dos Premis Nobel, en Física i Química, descobridora del poloni i el radi, i pionera en l’estudi de la radiació, entre altres mèrits. Però els bitllets de l’euro han tornat a reflotar una vella disputa que enfronta a Polònia i França pel llegat simbòlic de Marie Curie, que va néixer a Varsòvia com a Maria Salomea Sklodowska i va adoptar el cognom del seu marit, el físic francès, Pierre Curie, quan es van casar en 1895, i va adquirir la nacionalitat francesa quan es va traslladar a París per continuar els seus estudis i desenvolupar la seva carrera científica. L’enfrontament obert entre Polònia i França se centra en com s’ha d’escriure el seu nom en el bitllet, donat que Varsòvia exigeix que s’inclogui el seu nom complet per reconèixer les seves arrels poloneses, mentre que França prefereix una forma simplificada, Marie Curie, o Marie Curie (Sklodowska) com una solució de compromís.

Polònia no utilitza l’euro

Per Polònia, la qüestió no és fútil, ni merament formal, sinó que transcendeix a un sentiment simbòlic i d’identitat nacional al voltant del reconeixement d’una de les figures més importants de la seva història. Encara que Polònia és membre de la Unió Europea des de 2004, encara no utilitza l’euro com a moneda oficial de curs legal, i segueix tenint en circulació el zloty (PLN). Polònia ha evitat fixar un calendari concret pel canvi a l'euro, i tot depèn de complir certs criteris econòmics i polítics, i actualment no es considera preparada per fer aquest canvi, que no considerarà fins que el nivell de vida del país s’apropi a la mitjana europea, i la decisió final fins i tot podria ser sotmesa a un referèndum. El nom de Maria Skłodowska-Curie ja va aparèixer durant anys en els seus bitllets de 20.000 zlotys amb el seu nom complert, reforçant la seva identitat polonesa. 

Bitllet de 20.000 zlotys de Marie Curie
Bitllet de 20.000 zlotys de Maria Skłodowska-Curie

Tot i que Polònia no utilitza l’euro, la presència del seu cognom original en la moneda europea es considera gairebé una qüestió nacional i el reconeixement de la contribució de l’Europa de l’Est al progrés científic. Fins i tot, es va produir una protesta formal a Christine Lagarde, presidenta del BCE, per part del governador del Banc Central de Polònia, Adam Glapiński, juntament amb eurodiputats d’aquest país, quan l’organisme europeu va presentar una versió provisional de la inscripció: Marie Curie (Sklodowska), el que considera una marginació i infravaloració de la seva veritable identitat, en comparació amb altres figures històriques europees que mantenen els seus noms originals en bitllets i contextos oficials. Per a Polònia, incloure el nom complet és un reconeixement just tant a la científica com a la seva herència polonesa, en un símbol europeu tan representatiu com el bitllet de 20 euros.

Una heroïna nacional a França

A França, en canvi, Marie Curie es considera una icona històrica nacional pels seus pels seus èxits científics i el seu rol durant la guerra.  Per a França la científica representa un símbol destacat del llegat científic francès i europeu. Marie Curie va adoptar el cognom del seu espòs francès Pierre Curie i va desenvolupar gran part de la seva carrera científica a França, on va dirigir laboratoris com l'Institut del Radi (actual Institut Curie) i va ser una figura pionera en la ciència i l'educació francesa. A més, va ser reconeguda com a professora en la Universitat de París (la Sorbona) i va contribuir durant la Primera Guerra Mundial amb innovacions mèdiques a França, com les unitats mòbils de radiografia per a atendre soldats ferits. Per això, França prefereix una denominació que reflecteixi aquesta identitat que ella va construir a França i la seva contribució a la ciència francesa i mundial. A més, Marie Curie, que va morir en 1934 als 66 d'anèmia aplàsica causada per la radiació, va ser la primera dona a ser enterrada en el Panteó de París en 1995 pels seus propis mèrits, un honor reservat a les grans personalitats del país. La seva tomba està situada en la cripta del Panteó i està revestida amb una llosa de plom per a evitar la radiació de les seves restes, a causa de la radioactivitat residual que encara emet el seu cos i pertinences.

Manté el cognom i la identitat polonesa 

Però que va fer Marie Skłodowska-Curie durant la seva vida? Maria Salomea Skłodowska, va mantenir un fort vincle amb el seu cognom polonès Skłodowska. Va néixer a Varsòvia el 7 de novembre de 1867, quan el Zarat de Polònia formava part de l’imperi rus, i va mantenir la seva identitat polonesa al llarg de la seva vida, fins i tot després de nacionalitzar-se francesa. En 1891, quan tenia 24 anys, va seguir a la seva germana major Bronisława Dłuska a París, on va culminar els seus estudis i va dur a terme els seus treballs científics més excel·lents. Quan es va casar amb el físic francès Pierre Curie en 1895, va adoptar el cognom del seu espòs com a part del seu nom compost, convertint-se en Marie Skłodowska-Curie. Així, va preferir conservar i usar activament el seu cognom polonès Skłodowska juntament amb Curie, evitant simplement canviar-ho pel cognom francès. Aquesta doble denominació reflectia tant la seva herència polonesa com la seva vida a França, tot i que en la majoria de les publicacions oficials i en els mitjans de comunicació figura habitualment com a Marie Curie.

En 1903 va compartir el Premi Nobel de Física amb el seu marit Pierre Curie i el físic Henri Becquerel. Anys després, va guanyar en solitari el Premi Nobel de Química de 1911, que va recollir en solitari donat que Pierre Curie havia mort en 1906 en un accident, per les seves investigacions sobre el radi i el poloni, sent la primera persona a guanyar els dos premis en les dues disciplines. De fet, en honor a les seves arrels poloneses, va nomenar poloni (polonium), l'element químic que va descobrir, com una reivindicació clara del seu país d'origen. També va ensenyar a les seves filles la seva llengua materna i les portava a visitar Polònia, mantenint visqui la seva connexió cultural.

El BCE buscarà una solució

El Banc Central Europeu (BCE) ha seleccionat aquesta proposta com a part del tema "Cultura europea: espais culturals compartits", que celebra figures emblemàtiques del patrimoni cultural europeu. No obstant això, la decisió final sobre el disseny i la forma exacta en què apareixerà el seu nom es prendrà en 2026 després d'un concurs públic de dissenys i consultes finals. Els nous bitllets no entraran en circulació en 2026, sinó diversos anys després d'aquesta decisió final, quan es completi el procés de producció. Per tant, en 2026 s'espera l'aprovació del disseny, no l'emissió dels bitllets amb la imatge de Marie Curie. Sobre la polèmica que enfronta polonesos i francesos, el BCE ha assegurat que considerarà diversos aspectes històrics i culturals per a decidir la forma definitiva del nom abans de la decisió final en 2026. L’organisme que presideix Christine Lagarde està consultant fonts històriques i lingüístiques per a reflectir correctament aquesta doble identitat, intentant trobar una solució que respecti tant la identitat polonesa com la influència francesa de Marie Curie.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!